EIX CRONOLÒGIC DE LA 1ª GUERRA MUNDIAL

  • El Imperio otomano entra en guerra al alinearse con las Potencias Centrales

    L'Imperi Otomà va entrar en la Primera Guerra Mundial al costat de les Potències Centrals (Alemanya i Àustria-Hongria) amb l'objectiu de recuperar territoris perduts i modernitzar el seu exèrcit. La seva participació es va centrar en conflictes a Mesopotàmia i Síria contra les forces de la Triple Entença (França, Regne Unit, etc.).
  • Francia detiene la ofensiva alemana en el Marne. La guerra de desgaste empieza en el frente occidental.

    La Batalla del Marne, va ser un moment decisiu durant la Primera Guerra Mundial, on les tropes franceses, juntament amb els britànics, van aturar l'ofensiva alemanya a les portes de París. Aquesta victòria va evitar que Alemanya conquerís França ràpidament i va marcar l'inici d'una guerra de desgast en el front occidental, en què ambdues parts es van atrinxerar i els combats es van prolongar durant diversos anys, amb un gran cost en vides humanes i recursos.
  • El Reino Unido declara la guerra a Alemania

    El Regne Unit va declarar la guerra a Alemanya el 3 de setembre de 1939 després que aquest país invadís Polònia el 1 de setembre. Aquesta acció va trencar els acords de no agressió i els compromisos de protecció de Polònia. La decisió del Regne Unit de entrar en guerra va ser un pas decisiu en el començament de la Segona Guerra Mundial, marcant l'inici d'un conflicte a gran escala que implicaria moltes nacions del món.
  • Inicio de la guerra en Europa. Movilizaciones en numerosos países, como Francia, Inglaterra, Alemania, Austria...

    L'inici de la guerra a Europa es va produir el 1914 amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, desencadenat per l'assassinat de l'arxiduc Franz Ferdinand d'Àustria. Aquest esdeveniment va provocar una sèrie de mobilitzacions en nombrosos països europeus. França i Rússia es van alinear amb el Regne Unit per formar la Triple Entente, mentre que Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van conformar la Triple Aliança.
  • Alemania declara la guerra a Francia

    La declaració de guerra d'Alemanya a França va tenir lloc el 3 d'agost de 1914, al principi de la Primera Guerra Mundial. La tensió entre les dues nacions havia crescut a causa d'aliances militars, nacionalisme i disputes territorials. Alemanya, que volia implementar el pla Schlieffen, va atacar França a través de Bèlgica, amb l'objectiu de derrotar-la ràpidament abans d'enfrontar-se a Rússia.
  • El Imperio austrohúngaro se moviliza e invade Serbia a finales de mes

    A finals de juliol de 1914, després de l'assassinat de l'arxiduque Francesc Ferran d'Àustria, l'Imperi austrohongarès va decidir mobilitzar les seves forces i declarar la guerra a Sèrbia. Aquesta acció va ser el desencadenant de la Primera Guerra Mundial, que va provocar un conflicte a gran escala a Europa. La invasió va marcar l'inici d'una sèrie de mobilitzacions i aliances que involucrarien a moltes nacions europees, portant al món a un dels conflictes més devastadors de la història.
  • Asesinato en Sarajevo del archiduque Francisco Fernando, heredero del trono austríaco, y su mujer

    Van ser assassinats per Gavrilo Princip, un nacionalista serbi que formava part d'un grup anomenat la Mà Negra, que buscava la independència dels territoris eslaus del domini austrohongarès. Aquest atemptat és considerat el detonant de la Primera Guerra Mundial, ja que va provocar una sèrie de tensions polítiques i militars a Europa, portant a Àustria-Hongria a declarar la guerra a Sèrbia, cosa que va desencadenar un conflicte de gran escala entre les principals potències del continent.
  • Bulgaria se suma a las Potencias Centrales

    Bulgària es va unir a les Potències Centrals durant la Primera Guerra Mundial el 1915, buscant recuperar territoris perduts. Aquesta aliança va reforçar les seves posicions, però va portar conseqüències negatives, com la pèrdua de territori i danys econòmics després de la derrota el 1918.
  • Italia entra en guerra a favor de los aliados a cambio de recibir territorios pertenecientes al Imperio austríaco

    Itàlia va entrar en la Primera Guerra Mundial al costat dels Aliats el 1915, buscant annexar territoris de l'Imperi austrohongarès. A canvi del seu suport, va rebre promeses de territoris com Trentino-Alto Adige i Dalmàcia. La seva participació va resultar en grans pèrdues humanes i va afectar el desenrotllament de la guerra.
  • Alemania invade Polonia. Numerosas bajas en la segunda batalla de Ypres, en la que Alemania utiliza gas por primera vez

    Alemanya va invasar Polònia, mentre que a la segona batalla de Ypres, es van registrar nombroses baixes, ja que Alemanya va utilitzar gas per primera vegada.
  • Rumanía entra en guerra en el bando de los aliados

    La signatura, el 4 d'agost de 1916, del Tractat d'aliança amb Rússia, França, el Regne Unit i Itàlia va ser acollida favorablement per gran part de l'opinió pública de Romania i, d'acord amb la Convenció militar annexa al Tractat, Romania va declarar la guerra a Àustria-Hongria.
  • Muere el emperador austríaco Francisco José. Accede al trono su sobrino nieto Carlos

    Carles va accedir al tron ​​amb 29 anys, després que morís el seu ancià oncle avi, l'emperador Francisco José I, la nit del 21 de novembre de 1916, enmig de la Primera Guerra Mundial.
  • Fracaso de la ofensiva Brusilov en el frente oriental

    L'ofensiva Brusílov va ser l'operació militar més gran de l'exèrcit rus durant la Primera Guerra Mundial, i una de les batalles amb més baixes de la història. Va ser una gran ofensiva llançada contra els exèrcits de les Potències Centrals al front oriental, a la Galitzia ucraïnesa, a les rodalies de les ciutats de Leópolis, Kóvel i Lutsk.
  • Batalla del Somme, con la que los aliados intentan aliviar la presión sobre el Marne. La batalla se alarga hasta noviembre y provoca cientos de miles de bajas. Es la primera vez que se utilizan tanques

    La batalla del Somme fou una batalla del front occidental de la Primera Guerra Mundial, iniciada l'1 de juliol de 1916 i que s'allargà fins al novembre d'aquell any. Fou una de les batalles més grans de la guerra i una de les que provocà més baixes de tota la història, amb més d'un milió, entre morts, ferits i desapareguts.
  • Portugal se suma a los aliados

    La Primera República Portuguesa inicialment no va formar part del sistema d'aliances involucrades a la Primera Guerra Mundial. Per tant, va romandre neutral al començament del conflicte el 1914. No obstant això, malgrat que Portugal i l'Imperi alemany van romandre oficialment en pau durant més d'un any i mig després de l'esclat de la Gran Guerra, van existir enfrontaments hostils entre els dos països.
  • Inicio de la batalla de Verdún, que se convertirá en símbolo de la resistencia francesa y del desastre humanitario

    L'inici de la batalla de Verdún va marcar un moment clau durant la Primera Guerra Mundial, convertint-se en un símbol de la resistència francesa i d'un desastre humanitari sense precedents. Aquesta batalla, que va començar el febrer de 1916, va ser una de les més llargues i destructives del conflicte, amb milers de baixes i un immens sofriment per a ambdues parts. Verdún simbolitza la determinació francesa de resistir davant l'adversitat i les terribles conseqüències de la guerra.
  • Los Estados Unidos, junto con algunas repúblicas latinoamericanas, declaran la guerra a Alemania

    El 6 d'abril del 1917, el president nord-americà Woodrow Wilson declara la guerra a Alemanya. Fins aquell dia, els Estats Units s'havien mantingut neutral. La declaració de guerra és una reacció a la guerra marítima que Alemanya sosté des de gener de 1917.
  • Italia es derrotada por los Imperios Centrales en la batalla de Caporetto, en la frontera italo-austríaca.

    La batalla de Caporetto, també coneguda com a batalla de Kobarid, dotzena batalla de l'Isonzo o batalla de Karfreit pels Imperis Centrals, va tenir lloc des del 24 d'octubre fins al 9 de novembre de 1917. El combat es va lliurar a les rodalies de Kobarid (Eslovènia) a la frontera austroitaliana, on es trobava el Primera Guerra Mundial.
  • En Rusia, el Gobierno provisional es derrocado por los bolcheviques. El nuevo Gobierno hace una llamada a la finalización de la guerra

    El 7 de novembre de 1917 soldats i obrers del partit bolxevic van prendre els punts vitals de la capital de Rússia, Petrograd, van enderrocar el govern provisional rus i van instaurar el primer Estat socialista del món. Aquest esdeveniment va ser el punt culminant de la també anomenada Revolució d'octubre.
  • El Gobierno griego, presidido por Venizelos, decreta la entrada en guerra con los aliados

    Després de començar el conflicte com a nació neutral, el país es va veure arrossegat a la contesa per la pressió dels combatents, produint-se una intensa fractura política entre els partidaris de la intervenció en la guerra del costat de la Triple Entente, simbolitzats pel primer ministre Eleftherios Venizelos, i els que defensaven el manteniment de la neutralitat, en general favorables.
  • En Rusia el zar Nicolás II es derrocado. Se establece un Gobierno provisional en Rusia que obtiene el reconocimiento de los aliados

    El Govern Provisional Rus es va formar a Petrograd després del deteriorament de l'imperi Rus i l'abdicació del tsar. Quan l'autoritat del govern del tsar va començar a fallar el març de 1917, dues institucions rivals, la Duma i el Soviet de Petrograd, competien pel poder. Com a compromís, es va formar un govern provisional que havia de dirigir el país fins a les eleccions de l'assemblea constituent.
  • Alemania anuncia el inicio de una ofensiva submarina global

    El gener del 1917 Alemanya decideix intensificar la guerra submarina i es proposa destruir 600.000 tones mensuals de vaixells per posar de genolls Anglaterra, sagnar la seva economia, i obligar-la a capitular.
  • Firma del armisticio de Compiègne, que pone fin a la guerra en Europa. La revolución se extiende por el continente y nacen nuevos democráticos

    L'Armistici de l'11 de novembre de 1918 va ser un tractat signat a Le Francport, prop de Compiègne, que va acabar la lluita a terra, mar i aire a la Primera Guerra Mundial entre els Aliats i el seu oponent, l'Imperi alemany.
  • Amotinamientos de soldados y levantamientos en las Potencias Centrales

    Després del quart atac fallit de Ludendorff, l'Imperi Alemany seguia molt a prop de París, encara que les circumstàncies li eren irònicament adverses. El desgast de les tropes alemanyes era evident, i bona part de la cúpula militar va començar a pensar en una estratègia defensiva des de l'11 de juny. Kühlmann, ministre d'Afers Estrangers, va arribar a dir al Reichstag que la guerra no es podia solucionar únicament mitjançant la força.
  • En el frente occidental, se inicia la contraofensiva aliada, que acabará con la victoria

    El front occidental de la Primera Guerra Mundial es va obrir el 1914 després que l'exèrcit de l'Imperi alemany envaís Bèlgica i Luxemburg, per la qual cosa va aconseguir el control militar d'importants zones industrials de França. L'avenç de l'Imperi va patir un gir dramàtic després de la primera batalla del Marne, on va vèncer l'aliança entre França i el Regne Unit. Tots dos bàndols —Aliats i Potències Centrals— es van instal·lar en una línia sinuosa de guerra de trinxeres fortificades.
  • Rumanía solicita la paz

    L'Armistici de Focșani va ser el nom que va rebre l'alto el foc acordat pels Imperis centrals i el Regne de Romania el 9 de desembre de 1917 a la població romanesa homònima, que va precedir la pau entre les dues parts, consignada al Tractat de Bucarest del 7 de maig de 1918.
  • Firma del tratado de Brest-Litovsk, por el que Rusia abandona la guerra. Inicio de la guerra civil en Rusia

    El 3 de març de 1918, es va signar el Tractat de Brest-Litovsk entre el nou govern bolxevic de Rússia i les potències embranzides a la Primera Guerra Mundial. Rússia, encara que disconforme amb els termes proposats pels alemanys, no va tenir més remei que acceptar en no disposar de suficients tropes per continuar lluitant en dos fronts.
  • El presidente norteamericano Woodrow Wilson anuncia sus «Catorce Puntos», que ponen el acento en la libertad de los mares y la autodeterminación de las naciones

    Woodrow Wilson va guanyar fama en elaborar els seus Catorze Punts el gener de 1918, document en què va esbossar un nou ordre mundial basat en la diplomàcia oberta, el comerç lliure, el desarmament i una associació general de països: la Societat de Nacions. Wilson va establir la Reserva Federal i la Comissió Federal de Comerç.
  • Conferencia de París, donde se acuerdan las condiciones de paz con las Potencias Centrales. Nacimiento de la Sociedad de Naciones

    El Tractat de Versalles es va signar al Saló dels Miralls del Palau de Versalles el 28 de juny de 1919. El Pacte de la Societat de Nacions es va integrar al Tractat i tots els altres acords de pau signats a París després de la Primera Guerra Mundial. El Pacte constava d'un preàmbul i de 26 articles.