-
Assassinat de Francisco Fernando
Va ser arxiduc d'àustria. El seu assassinat a Sarajevo va precipitar la declaració de guerra d'Àustria contra Sèrbia, que al seu torn va desencadenar la Primera Guerra Mundial. -
L'ús de les armes químiques durant la Primera Guerra Mundial
Els primers a fer-ho servir van ser els francesos, que l'agost del 1914 van atacar tímidament els alemanys amb gasos lacrimògens. Però els germànics, que eren la gran potència química del món, van ser els primers que van perpetrar un gran atac químic: el 22 d'abril del 1915, a Ieper (Bèlgica), van llançar un núvol de clor contra els britànics. El resultat va ser que 5.000 soldats van morir i 15.000 més van quedar-ne afectats. -
Batalla de Morne: França vs. Alemanya
-
Period: to
1ª GUERRA MUNDIAL
-
La batalla de Galípoli
La batalla es va iniciar al febrer de 1915 amb un bombardeig massiu des de vaixells de guerra britànics i francesos contra els forts otomans que defensaven l'estret, i que va fracassar principalment a causa de la presència de mines en la mar, col·locades pels militars turcs. Aquest fracàs va promoure entre comandaments i governs la necessitat d'una operació combinada entre britànics i francesos amb la finalitat de conquistar la capital otomana d'Istanbul. -
L'enfonsament del Lusitania
El Lusitania fou enfonsat el dia 7 de maig de 1915. El vapor Lusitana apareix aquí partint de Nova York en 1915 per a emprendre el seu últim viatge. La nau va ser torpedejada per un submarí alemany enfront de les costes d'Irlanda i es va enfonsar en 20 minuts; van morir les 1.198 persones que es trobaven a bord. -
La batalla de Verdún
En aquesta batalla, a part de les 700.000 baixes (305.000 morts i 400.000 ferits), centenars de milers de projectils van destruir completament el paisatge, un fet del qual es continuen sentint les conseqüències, perquè actualment hi ha 800 hectàrees repletes d'explosius no detonats. -
L'esquadrilla Lafayette
Va ser una esquadrilla de l'Aeronàutica Militar composta en gran part per pilots voluntaris estatunidencs que es van allistar com a combatents. Els governantes van persuadir al govern francès del valor d'una unitat aèria de voluntaris estatunidencs que lluitessin per França, ja que el seu objectiu era que els seus esforços fossin reconeguts pel públic americà i, per tant, s'esperava que la publicitat resultant despertés l'interès a abandonar la neutralitat i unir-se a la lluita. -
La batalla del Somme
L'1 de juliol de 1916 el Regne Unit es va llançar a l'assalt contra les trinxeres alemanyes en la batalla del Somme, i durant els cinc mesos següents els seus soldats van sofrir, van morir i van resultar ferits en una de les batalles de desgast més terrorífiques de la Primera Guerra Mundial. -
L'heroica resistència del fort Vaux durant la batalla de Verdún
A l'estiu de 1916 un grapat de francesos van resistir l'atac de milers d'alemanys en un fort als afores de Verdún; encara que els soldats del Kàiser no van aconseguir prendre la fortalesa per les armes, al final la seva guarnició es va rendir per a no morir de set. -
Els batallons russos de dones
El Batalló de dones o Batalló de la mort de dones van ser una sèrie d'unitats militars compostes exclusivament per dones i que es van crear per ordre del Govern Provisional Rus després de la Revolució de Febrer de 1917. -
La pau de Brest-Litovsk
En aquesta ciutat bielorussa, pròxima a la frontera amb Polònia, la Rússia bolxevic va acordar la pau amb Alemanya, l'Imperi Austrohongarès, l'Otomà i Bulgària, davant la incapacitat militar i econòmica per a continuar lluitant en la I Guerra Mundial. -
L'armistici de la Compiègne
L'Armistici de l'11 de novembre de 1918 va ser un tractat signat en Le Francport, prop de Compiègne, que va acabar la lluita en terra, mar i aire en la Primera Guerra Mundial entre els Aliats i el seu oponent, l'Imperi alemany. -
Period: to
PERÍODE D'ENTREGUERRES
-
Contra el tractat de versalles
Reducció de l'exèrcit a 100 000 homes i 4000 oficials, sense artilleria pesant, submarins ni aviació. Prohibició de fabricar material de guerra. Dissolució de l'Estat Major de l'Exèrcit (OHL). Supressió del servei militar obligatori a Alemanya. -
L'ascens del feixisme italià
El feixisme va tindre èxit a Itàlia per dues causes: d'una banda, el maltractament patit als tractats de pau de París de 1919 que posaren fi a la primera guerra mundial i, d'altra banda, els problemes econòmics que patiren en la dècada de 1920. Itàlia s'unix en 1915 a la Triple Entesa a canvi d'una sèrie de territoris que no li foren concedits, la qual cosa genera un gran ressentiment en la societat italiana. La segona causa, Itàlia va ser un país molt afectat per la “Gran Depressió” -
La formació de l' urss: la nova política econòmica
La Revolució Russa va poder sobreviure a la guerra civil però a costa de enormes pèrdues materials i humanes. En 1921 es va establir una nova política econòmica, el objectiu era reconstruir l'economia amb una certa de llibertat. -
Assasinat de Matteotti
Polític italià procedent de la burgesia terratinent del nord-est, Giacomo Matteotti va entrar en la política com a socialista reformista, i en 1921 es va integrar en el Partit Socialista Italià. -
Naixement de la URSS
La Unió de Repúbliques Soviètiques Socialistes, coneguda com l'URSS per les seues sigles, va ser una nació federal i de sistema marxista-leninista (comunista) que va existir entre 1922 i 1991, i que va ser un dels dos països més poderosos del món durant l'anomenada Guerra Freda (1947-1991), en la qual es va enfrontar als Estats Units i els seus aliats a l'Europa occidental. -
Control de Stalin a la URSS
L'ascens al poder de Iósif Stalin, el secretari general o Gensek del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre 1927 i 1929, va marcar l'inici d'una transformació brutal i radical de la societat soviètica. En alguns anys, el rostre de la Unió Soviètica va canviar profundament per la col·lectivització agrícola integral i per la industrialització «a tot vapor», duta a terme pels ambiciosos plans quinquennals. -
El dijous negre
El dijous negre (24 d'octubre) es va produir a la Borsa de Nova York una venda massiva d'accions. Les accions van pedre el seu valor i les empreses s'arruinaren. Això es va anomenar CRAC del 29. -
Colp d'Estat de Miguel Primo de Rivera
Miguel Primo de Rivera, Capità General de Catalunya, es va revoltar el 13 de setembre de 1923. El colp va comptar immediatament amb la comprensió i el suport del rei Alfons XIII. El 20 de novembre de 1930, a l'alba és afusellat en la presó d'Alacant José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera, i líder i fundador de la Falange. Va ser assassinat pel bàndol republicà per presumptament haver sigut col·laborador en la conspiració cap a la república. -
Roosevelt es converteix en el president dels EEUU
President dels Estats Units. Nascut en 1882 i mort en 1945. Pertanyent al Partit demòcrata, va ser elegit president en 1932. Va intentar pal·liar els efectes de la crisi de 1929 adoptant una sèrie de mesures conegudes com New Deal. Va mantenir al país neutral fins a 1941, data en què el Japó va trencar les hostilitats bombardejant la base naval de Pearl Harbor. -
Ascens de Hitler al poder
El 30 de gener de 1933, el president Paul von Hindenburg va nomenar a Adolf Hitler canceller d'Alemanya. Deu anys arrere, Hitler havia intentat accedir al govern a través d'un colp d'estat. -
El nacionalsocialisme alemany
El nazisme és la ideologia del NSDAP d’Adolf Hitler. El nazisme es concreta com una ideologia feixista totalitària, que es caracteritza per donar un estatus absolutament important al país representat pel màxim dirigent, Hitler, i que ha de conduir al racisme i el nacionalisme imperialista. Conquereix la gent inferior. El nacionalsocialisme es considera la versió més radical i violenta. En comparació amb altres totalitaris, l'extinció industrial dels jueus és una característica única del nazisme. -
Batalla de Madrid
Assalt de Madrid per part de les forces del general Franco i defensa per part de les republicanes durant la guerra civil espanyola de 1936-39. La batalla tingué tres fases: l'atac des del S per la columna del general Varela (7-23 de novembre de 1936), l'assalt per l'W (del 29 de novembre de 1936 al 16 de gener de 1937) i per l'E (febrer-març del 1937). Aquesta darrera ofensiva donà lloc a les batalles del Jarama i la de Guadalajara. -
Cop d'Estat
El cop d'estat a Espanya de juliol de 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el Govern constitucional de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any. El seu fracàs parcial va conduir a una guerra civil i, derrotada la República, a l'establiment d'una dictadura a Espanya que va estar vigent fins a la mort del dictador —Francisco Franco— en 1975. -
Period: to
GUERRA CIVIL
-
Batalla del Jarama
Operació bèl·lica de la guerra civil de 1936-39 (6-7 de febrer de 1937) en l'episodi de la lluita per la possessió de Madrid, en què les forces de Franco intentaren endebades de desbordar la defensa de Madrid pel sud. Fou una de les més aspres de la guerra, amb caràcter de batalla de desgast i amb moltes baixes. L'epicentre de la lluita fou el vèrtex dit El Pingarrón, a l'est del riu. -
Fets de la Fatarella
Els Fets de Fatarella van ser una sèrie de conflictes violents esdevinguts els últims dies de gener de 1937 al poble de Fatarella (Terres de l'Ebre, Tarragona), durant la Guerra civil Espanyola, a conseqüència de la resistència dels seus habitants als intents de col·lectivització de les seves terres. -
Campanya del Nord
L'Ofensiva del Nord, també denominada Campanya del Nord o Front del Nord, és el nom que rep el conjunt d'operacions i combats que van tenir lloc en la franja cantàbrica des de la primavera a la tardor de 1937, entre les forces revoltades i les de la zona lleial al govern republicà durant la Guerra Civil Espanyola. -
Batalla de Guadalajara
Acció militar de la guerra civil de 1936-39 (8-22 de març de 1937) que tingué lloc prop de la ciutat de Guadalajara (Castella la Nova). Va ser un intent de les tropes de Franco d'encerclar Madrid. La iniciativa fou confiada al Corpo di Truppe Volontarie italià, que fou estrepitosament derrotat per la contraofensiva republicana, la qual tallà en sec l'intent. El Corpo di Truppe Volontarie italià fou batut i hagué de replegar-se. -
Batalla de Seròs
Del 6 al 12 de novembre també es va desenvolupar la batalla del cap de pont de Seròs, una fracassada contraofensiva republicana que va ser l'últim episodi dels combats en el front del Segre, uns enfrontaments que es van prolongar durant nou mesos, potser amb tantes baixes com la batalla de l'Ebre. -
Batalla de Catalunya
L'ofensiva de Catalunya va ser el conjunt d'operacions militars que es van desenvolupar a Catalunya entre desembre de 1938 i febrer de 1939 dins del marc de la guerra civil espanyola, i que es va saldar amb la victòria de les tropes franquistes. L'objectiu dels revoltats era la presa de Barcelona i del reducte republicà de Catalunya, en tractar-se d'ocupar una ciutat espanyola que juntament amb la resta de la regió catalana havia romàs lleial a la República des del començament de la guerra. -
Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre va ser una batalla lliurada durant la guerra civil espanyola. Va ser la batalla en què més combatents van participar, la més llarga i una de les més sagnants de tota la guerra. Va tenir lloc en el llit sota de la vall de l'Ebre, entre la zona occidental de la província de Tarragona (Terra Alta) i en la zona oriental de la província de Saragossa (Mequinenza) i es va desenvolupar durant els mesos de juliol a novembre de 1938. -
Part final de guerra
L'últim part de la guerra civil espanyola va ser signat pel general Francisco Franco l'1 d'abril de 1939 en un foli amb la capçalera de la «Caserna General del Generalíssim. Estat Major». -
Period: to
2ª GUERRA MUNDIAL
-
Batalles de Midway
Va ser un important combat aeronaval de la Segona Guerra Mundial que es va lliurar entre els dies 4 i 7 de juny de 1942, quan una gran flota de l'Armada Imperial Japonesa, comandada per Isoroku Yamamoto, va atacar les bases estatunidenques en l'atol·ló de Midway en la seva campanya per l'oceà Pacífic central. -
Conferència de París
Ja des del 1941, els aliats van començar a planificar com havia de ser l’ordre internacional posterior a la guerra. Així, en plena Segona Guerra Mundial, els tres grans aliats (Estats Units, Gran Bretanya i la URSS) van reunir-se per primera vegada a la Conferència de Teheran, el novembre de 1943, a la qual van assistir els mateixos Roosevelt, Churchill i Stalin. Allà s’hi van prendre les primeres mesures militars conjuntes per accelerar el final d’una guerra que ja es considerava guanyada. -
Desembarcament de Normandia
Van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada. El Dia D de l'operació. -
Hitler es va suïcidar
El dia en què els soviètics van prendre el control del Reichstag a Berlín, el 30 d’abril del 1945, Adolf Hitler es va disparar un tret al cap. Hitler va dedicar el dia 30 a acomiadar-se. Primer foren els metges i després va donar les ordres necessàries per procedir amb els seus cossos després de la mort. -
Conferència de San Francisco
Va ser una convenció amb representants de 50 països, duta a terme del 25 d'abril al 26 de juny de 1945 a San Francisco, que va establir l'Organització de les Nacions Unides (ONU).