-
476
caiguda Imperi romà
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476. -
507
batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II. -
529
fundació de l’Ordre benedictí (Itàlia).
més conegut sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina. Els seus monjos, coneguts com a benedictins, benets o monjos negres, posposen el seu nom les sigles O.S.B.. -
533
Belisari, general bizantí, destrueix el regne vàndal del nord d’Àfrica.
El general més famós de la història de l'Imperi Romà d'Orient. Va ser el principal protagonista militar de l'expansió que durant el regnat de Justinià I va experimentar l'Imperi arreu del Mediterrani occidental, per sobre d'altres figures importants com el general Narsés. -
554
els visigots funden el regne de Toledo.
Els visigots es van expandir per Hispània, hi van organitzar un regne, que va sobreviure durant més de dos-cents anys, i van establir la capital a la ciutat de Toledo (554). -
565
regnat de Justinià Imperi Bizantí (527- 565)
El regnat de Justinià destaca pel seu projecte de renovació de l'Imperi Romà. Aquesta ambició era expressada en la recuperació parcial dels territoris de l'Imperi Romà d'Occident, incloent-hi també la ciutat de Roma i alhora, potser de major transcendència a llarg termini, en la reescriptura uniforme del dret romà, el Corpus Iuris Civilis, que és encara la base de dret civil en molts estats moderns. -
587
el rei visigot Recared es converteix al cristianisme
Recared es va convertir, juntament amb molts nobles visigots, al cristianisme, i va aconseguir, d'aquesta manera, la unitat religiosa. -
622
Hègira
Nom donat a l’emigració de Mahoma cap a Yatrib, la futura Medina, quan fugí de la Meca, a la mort d’Abū Ṭālib. -
632
Regnat del quatre primers califes (632-661)
Abu-Bakr as-Siddiq (632–634)
Úmar ibn al-Khattab (634–644)
Uthman ibn Affan (644–656)
Alí ibn Abi-Tàlib (656–661) -
661
Dinastia Omeia (661-750)
Dinastia omeia marwànida eren els califes omeies de Damasc a partir de Marwan I, quan la branca omeia sufyànida va ser substituïda per una branca col·lateral de la pròpia família després de la mort en poc temps de dos califes i en mig de la guerra civil. -
718
Els musulmans envaeixen la Península Ibèrica (711-718)
Les tropes de Tarek i Musa van desembarcar al sud de la península. El bàndol del pretendent Akhila va demanar ajut al nord d’Àfrica. En aquell moment la península estava sotmesa a una guerra civil i una passa de pesta i de fam havia acabat amb un terç de la població peninsular. Les tropes musulmanes no eren homogènies. Aquesta heterogeneïtat dins les tropes musulmanes va provocarar discussions i conflictes interns a l’hora de repartir el botí i les terres ocupades. -
722
Batalla de Covadonga
La batalla de Covadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Covadonga, l'estiu del 722. -
732
Batalla de Poitiers
A l'any 732, a meitat de camí entre Poitiers i Tours, i només a uns 175 quilòmetres de París, les forces musulmanes liderades per Abd al-Rahman i l'exèrcit franc de Carles Martell es van trobar al camp de batalla . Els trenta mil soldats àrabs eren la meitat de les forces franques. Carles Martell va descobrir sorprès que l'exèrcit musulmà s'havia retirat. Pensant que era una emboscada i al veure que no atacaben, van arribar a la conclusió que els àrabs s'havien retirat definitivament. -
750
Inici dinastia abbàssida
El primer califa fou Abū-l-‘Abbās al-Saffāḥ, descendent suposat d’al-'Abbās ibn ‘Abd al-Muṭṭalib ibn Hāšim, oncle de Mahoma. Aquesta família era de la secta religiosa dels haiximites (una branca del xiisme), l’instrument polític que el 750 destronà Marwān, darrer califa de la dinastia dels omeies de Damasc. -
781
Regnat de Lluís el Piadós (781-840),
Va ser rei d'Aquitània, i responsable de la defensa de les fronteres meridionals de l'imperi. Va conquerir Barcelona als àrabs i va refermar l'autoritat franca sobre Pamplona i els bascos. Durant el seu regnat, va incorporar als seus fills al govern. La primera dècada de govern va estar marcada per desprestigis, especialment pel tractament que va infligir al seu nebot Bernat d'Itàlia. Al 830 l'imperi es va veure dividit per la guerra civil entre els seus fills que lluitaven pel poder. -
793
atac víking al monestir de Lindisfarne
L'atac víking a el monestir de Lindisfarne esta considerat com el moment inicial de l'Era Víking. Es tractava d'un petit territori insular que pertany a el regne de Northumbria, al nord de l'actual Regne Unit.
Podem dir que Anglaterra en general, i més particularment Lindisfarne, marquen un abans i un després en la història dels víkings. En les següents línies t'explicarem per què. -
800
Coronació de Carlemany com a Emperador
L’any 800 Carlemany va tornar a Roma per restablir-hi el papa en les seves funcions, pertorbades per desordres locals. El dia de Nadal el papa el va coronar emperador. El restabliment de la dignitat imperial a Occident creà tensions amb l’imperi Bizantí. -
801
l'exèrcit franc conquereix Barcelona als musulmans
exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova. -
843
Tractat de Verdun
Acord signat a Verdun, al mes d’agost de l’any 843, entre els fills de Lluís I el Piadós, que va resoldre els conflictes provocats pel repartiment de l’imperi. -
897
Guifré el Pilós deixa els comtats en herència
Al llarg de la primera meitat del segle XI, els hereus de Guifré van lluitar per retenir aquest territori promovent repoblaments, alçant fortificacions i, quan n’hi havia ocasió, sortint a l’atac. -
988
Borrell II s'independitza dels reis francs
Que el rei franc no ajudés el comte de Barcelona en la lluita contra Almansor va propiciar que aquest s'autoproclamés sobirà i comencés a encunyar moneda pròpia, una independència que es confirmarà legalment al tractat de Corbeil de 1258 -
1066
Batalla de Hastings
La Batalla de Hastings va ser un enfrontament decisiu entre les tropes de Harold II d'Anglaterra, l'últim rei saxó del Regne d'Anglaterra, i els invasors normands del futur Guillem I d'Anglaterra -
1070
Ramon Berenguer I finalitza la revolució feudal
-
1095
Es convoca la Primera Croada
promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar-lo del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia. -
1112
matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença
Dolça de Provença es casà amb Ramon Berenguer III, vidu dues vegades, el dia 3 de febrer de 1112 a Arle. -
1137
Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó
Peronella va néixer el 29 de juny de 1136, i els Capítols matrimonials de Barbastre (1137) se signaren l'11 d'agost del 1137. Tot plegat indicaria que l'agost del 1150 la reina Peronella havia complit els 14 anys, la majoria d'edat establerta per poder contraure matrimoni. Al seu torn, Ramon Berenguer IV tenia 36 anys. -
1213
Batalla de Muret
Batalla lliurada el 13 de setembre de 1213 entre les tropes catalanooccitanes, comandades per Pere I de Catalunya-Aragó, i els croats francesos. -
1229
Conquesta de Mallorca i València (1229-1245)
Campanya militar de conquesta de la ciutat de València i del territori que després havia d’ésser el Regne de València, empresa pel rei Jaume I de Catalunya-Aragó amb l’ajut de tropes catalanes i aragoneses.
Campanya militar de conquesta de l’illa de Mallorca sota domini musulmà. -
1311
Campanyes dels almogàvers (1302- 1311)
Era una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília. La Gran Companyia va arribar a estar formada per uns 6.500 almogàvers -
1346
Mitjans segle XIV: Arribada Pesta Negra a Europa
La Pesta Negra va ser una pandèmia, que possiblement va ser originada el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, es va estendre per tot Asia i i quasi tot Europa. Després d'haver infectat tot Europa, els focus de la malaltia es reduïren fins a desaparèixer. -
1442
Conquesta de Nàpols
Campanya militar de conquesta del regne de Nàpols, sota domini angeví, per part d’Alfons IV de Catalunya-Aragó. -
1453
Guerra dels Cent Anys (1337 - 1453)
Conflicte que, interromput per nombroses treves i per dos tractats de pau, va enfrontar França i Anglaterra. -
1453
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica,va marcar la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.
