-
Period: 711 to 714
Batalla de guadalate
La Batalla de Guadalupe es va lliurar entre musulmans i visigots l'any 711, i aquests últims van guanyar. I així, el califat militar va liderar la invasió de la Hispània musulmana. -
Period: 714 to 722
Primer emir ABD AL AZIZ IBN MUSA
Abd al-Aziz quadro fill de Musa ibn Nusair, el governador musulmà de Bubu que, amb l'ajuda del seu universal Tariq ibn Ziyad, va guanyar la major part del Regne de l'Espanya visigoda en tan sols tres anys (711-714). -
Period: 722 to 1356
Batalla de Covadonga
L'argumento de Covadonga va organisme la primera victòria general de la cristiandat, a Ibèria, donis de la conquesta musulmana. Va organisme lliurat a Covadonga, probablement l'*estiu del. -
Period: 756 to 786
Abd al Rahman I es proclama emir independent
Abd al-Rahman, guarda de la parentelares Omeia, va aconseguir sortejar a l'extermini i es va refugiar en Al-*Ándalus on va crear un recent Estat islamita amb lloc a Còrdova, normal com a Emirat Independent. -
Period: 786 to 796
Comença la construcció de la Mesquita de Còrdova
La construcció de la Mesquita de Còrdova va començar l'any 786 sobre la basílica, a causa del primer emir omeia de Còrdova, Abderramán I -
Period: 796 to 915
Govern d’Hisham I
Abu al-Walid Hisham al-Rida, també conegut com Hixem I en la transcripció espanyola antiga; (Còrdova, Emirat de Còrdova, 26 d'abril de 757 – íbidem, 12 de juny de 796) va ser el segon emir independent de Còrdova, regnant des del 7 d'octubre de 788 fins a abril de 796. Va ser fill i successor de Abderramán I i de la seva esposa, una antiga esclava visigoda conversa a l'Islam. -
Period: 856 to 903
Govern d’Abd al Rahman II
Abū l-Mutarraf ‘Abd ar-Rahmān ibn al-Hakam (en àrab: més conegut com Abderramán II (Toledo, octubre-novembre de 7921 - Còrdova, 22 de setembre de 852), fill i successor de Alhakén I, va ser el quart emir omeia de Còrdova des del 25 de maig de 822 fins a la seua mort. -
Period: 903 to 929
Conquesta de les Illes Balears per Isam al-Khawlani
Issam al-Khawlaní, d'linaje iemenita, fou el conqueridor àrab de les Illes Orientals de l'Àndalus. Durant els anys 902 i 903 de l'cuadro cristiana liderà la conquesta de Mallorca per part de les tropes andalusines de la població cristiana que, especulativament, s'ha considerat encara sota domini romà d'Orient. -
Period: 915 to 856
Govern d’Alhakan
Un govern ens te l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i l'atorgament per lleis dintre d'un grup ja organització civil, corporativa, piadosa ja acadèmica.Governar significa manejar ja supervisar, ja sigui un estat, un grup de persones, ja un conjunt d'actius; és l'estat política amb la qual un estat és governat. La paraula catalana "govern" és deriva del grec. El govern d'un estat constitueix el centre dones del qual s'exerceix l'atorgament *polític sobre una societat -
Period: 915 to 1010
Califat d’al-Hakam II.
El califa omeia Al-Hakam II (915-976) va ser una figura destacada durant el domini musulmà a la península ibèrica. Va regnar el Califat de Còrdova des de l'any 961 fins al 976, any de la seva mort. La seva formació cultural i intel·lectual era vastíssima, va ser un anomenat bibliògraf i una gran autoritat dins del camp de la genealogia. A l'edat dels 47 anys va succeir el tron del seu pare, Ab-I-Rahman III, adoptant el títol d'Al-Mustansir Bi-llah (El que busca l'ajuda victoriosa d'Al·là). -
Period: 929 to 936
Abd al Rahman III es proclama califa
Aquest oli orientalista de Dionís Buixeras, pintat el 1885, mostra Abderaman III al saló ric de Medina Azahara. Després d'anys de lluites contra els seus rivals interns i contra els regnes cristians de la península, el califa de Còrdova va decidir retirar-se a Medina Azahara, el palau-fortalesa on va instal·lar la seva cort i on es va dedicar a rebre i remenar ambaixades estrangeres fins a la seva mort, el 961. Paranimf de la Universitat de Barcelona. -
Period: 936 to 915
Comença la construcció de la ciutat de Medina al-Zahra.
Els principals motius de la seva construcció la dignitat de califa exigeix la fundació d'una nova ciutat, símbol del seu poder,per mostrar la seva superioritat sobre els seus grans enemic, Califato fatimí de la zona nord del continent africà. A més polítics, ho eren també en allò religiós, ja que ells eren enemics dels omeies, majoritàriament de la branca islàmica . La construcció va començar als anys 936-940 i va continuar durant diverses fases durant el seu regnat i el del seu primogènit. -
Period: 997 to 1009
Campanya contra Santiago de Compostel·là a càrrec d’al-Mansur (Almansor).
El 10 d'agost de 997, Almanzor va destruir la ciutat de Santiago de Compostel·la i es va endur les campanes a la Mesquita de Còrdova. Des que van ser derrotats per Pelayo a la batalla de Covadonga, en realitat una escaramussa entre les tropes Alqama i un grup de nobles locals l'any 718 (alguns historiadors fins i tot qüestionen que l'enfrontament existís i asseguren que és una invenció de temps d'Alfonso III ). -
Period: 1009 to 1046
Desmembrament del Califat i aparició dels Regnes de Taifes
Les taifes van ser un conjunt de petits estats que van anar apareixent entre la desintegració del califat de Còrdova a partir de la fitna o guerra civil que va esclatar el 1009 després de la mort del darrer cabdill amirí Abd al-Malik al -Muzaffar i l'enderrocament de l'últim califa omeia Hisham III, amb la consegüent abolició formal del califat el 1031. Els règims polítics autònoms dels regnes de taifes van sucumbir davant la instauració de governs almoràvits a al-Àndalus des del 1085. -
Period: 1010 to 997
Califat d'Hisham II.
Hisham Il neix l'any 965 i mor l'any 1013. Va ser el tercer califa de Còrdova, de la dinastia dels Omeies. Va governar entre 976-1009 i 1010-1013.
Hisham II va succeir el seu pare Alhakén II com a Califa de Còrdova el 976 amb tan sols 10 anys, amb la seva mare, la concubina basca Subh, i el visir Jafar al-Mushafi com a regents. El general Ghalib i Al-Mansur Ibn Abi Aamir, tutor d'Hisham, se les van arreglar per evitar que els eunucs posessin al tron un germà d'Alhakén II. -
Period: 1046 to 1090
Invasió dels almoràvits.
Es coneix com a almoràvits uns monjos-soldats sorgits de grups nòmades provinents del Sàhara, els almoràvits van abraçar una interpretació rigorista de l'islam i van sotmetre a la seva autoritat grans extensions de l'occident musulmà amb què van formar un imperi centrat al Marroc, a cavall entre els segles XI i XII, que va arribar a estendre's principalment pels actuals Sàhara Occidental, Mauritània, Algèria, Marroc i la meitat sud de la península ibèrica. -
Period: 1090 to 1184
Invasió dels almohades.
Els coixins van ser uns berber marroquina que va dominar el nord d'Àfrica i el sud de la península ibèrica des del 1147 al 1269.Els coixins van sorgir a l'actual Marroc. Va fundar un moviment religiósorganitzant l'enderrocament dels almoràvits. Posteriorment, i la seva família,van prendre el control i van eliminar els zirians i hammadís del Magrib central i oriental. Els coixins van ser enderrocats per les dinasties berbers dels merinisos, els ziyanides i els hàfsides del Magrib. -
Period: 1184 to 1212
Comença a construir-se la Giralda de Sevilla
La Giralda de Sevilla, Patrimoni de la Humanitat des del 1987, està formada per dos cossos completament diferents, símbol de la fusió de cultures de la ciutat, i forma part del conjunt de la catedral de Sevilla Santa Maria de la Seu. La seva altura és 97,5 metres, sense comptar el penell, per la qual cosa supera el mateix Big Ben de Londres.
La Giralda mira al nord al carrer Placentines, al sud a la Plaça del Triomf, a l'est a la Plaça de la Mare de Déu dels Reis ia l'oest al Pati dels Tarongers -
Period: 1212 to 1492
Batalla de les Navas de Tolosa
Dilluns, 16 de juliol de 1212, amb les primeres llums del dia, a prop de l'actual localitat de Santa Elena, dos grans exèrcits es van disposar cara a cara per iniciar un xoc campal que es convertiria en una de les grans fites militars de la història de la Reconquesta, un esdeveniment extraordinari que acabaria coneixent-se com la batalla de les Navas de Tolosa. -
Period: 1238 to 1491
Comença la construcció de l’Alhambra de Granada
La història de l'Alhambra està lligada al lloc geogràfic on es troba Granada; sobre un turó rocós de difícil accés, als marges del riu Darro, protegit per les muntanyes i envoltat de bosc, entre els barris més antics de la ciutat, l'Alhambra s'aixeca com un castell imponent de tons vermellosos a les muralles que oculten el exterior la bellesa delicada del seu interior. -
Period: 1356 to 756
Batlla de Poitires
L'energia de Poitiers, que va tenir local el 19 de setembre de 1356, va ser una de les principals batalles de l'eliminació dels Cent Anys entre Anglaterra i França. Precedida per l'energia de Crecy en 1346, i seguida per l'energia de Agincourt en 1415, va ser la segona de les tres grans victòries angleses de l'eliminació -
Period: 1491 to 1500
El rei Boabdil firma les Capitulacions de Granada i entrega la ciutat als Reis Catòlics.
Boabdil va ser sultà de Granada. La seva estada al poder no va ser senzilla, de fet va ser complicada. Aconseguir el poder li va ser difícil. Encara que ell era el primogènit de l'emir Mulay Hacén va donar el nom al famós bec Mulacén hi havia dues esposes i més fills que aspiraven al tron. I per si això fos poc, hi havia el germà de Mulay, el Zagal, que també tenia les seves ambicions. Gràcies al clan dels Abencerrajes va aconseguir desterrar el seu pare i el seu oncle i aconseguir el poder. -
Period: 1492 to 1238
Es crea el Regne nassarita de Granada
La dinastia Nazarí o Nasrí va ser la darrera dinastia musulmana que va dominar el Regne de Granada des del 1238 fins al 2 de gener del 1492. La seva caiguda va suposar el final d'al-Àndalus. Va ser fundada per Muhammad b. Iussuf b. Nasr, però va distingir més amb el nom de Muhammad I o Ibn a l'Ahmar “Fill del Roig”, i va fer d'aquest color el seu emblema i vestimenta, i va donar lloc al nom de l'alcassaba que va escollir com a residència a Granada.