-
395
Sarcòfag de Juni Bas
El sarcòfag de Juni Bas pertany a l'art paleocristià i fou construït l'any 395. Els relleus de l'obra narren en dos pisos diferents episodis pertanyents a l'Antic Testament i al Nou Testament. Actualment, el sarcòfag es troba exposat al Museu del Tresor de Sant Pere. -
432
Basílica de Santa Sabina
La basílica de Santa Sabina va ser construïda per Pere d'Il·líria entre els anys 422 i 432, i pertany a l'art paleocristià. L'església fou construïda a la part més alta del turó de l'Aventí, i està dedicada a santa Sabina. És considerada una de les esglésies d'arquitectura paleocristiana millor conservades. -
785
Mesquita de Còrdova
La Mesquita de Còrdova pertany a l'art islàmic, i ha estat construïda per un autor desconegut. Primerament, es va crear entre els anys 785 i 788 sota el govern de l'emir Abderraman I, i llavors ha estat ampliada successivament als anys 833, 855, entre el 962 i el 966, i finalment al 987. La mesquita es troba al mig de la ciutat de Còrdova, i orienta un dels seus murs cap a la Meca. -
829
Basílica de Sant Marc
La Basílica de Sant Marc pertany a l'art bizantí. L'any 829 es va aixecar una església per allotjar dignament el cos de l'evangelista sant Marc i també les seves relíquies, portades d'Alexandria. La primitiva església fou incendiada el 976, però va estar refeta amb rapidesa. L'augment de la potència econòmica de Venècia va permetre, l'any 1063, l'inici de la construcció de la basílica actual. Deu anys després va ser acabada, i la seva decoració s'ha anat enriquint al llarg dels anys. -
842
San Miguel de Lillo
L'església San Miguel de Lillo pertany a l'art preromànic. Està dedicada a Sant Miquel Arcàngel, i va ser manada a edificar cap al 842 pel rei Ramiro I a la Muntanya Naranco, als voltants d'Oviedo. El 1985 fou declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. En el gener del 2009, es va advertir d'un esfondrament i d'una irreparable deterioració de l'estructura, i per part de les pintures a causa de la gran humitat que l'assola. Per això, l'any 2011 es portaren a terme obres de restauració. -
912
San Miguel de la Escalada
Sant Miquel d'Escalada pertany a l'estil mossàrab. Està ubicat al Camí de Sant Jaume, a 27 km de la ciutat de Lleó. Actualment, del monestir es conserva només el temple. Va ser restaurat l'any 913 per l'abat Alfons, que havia arribat a Lleó al costat d'altres monjos des de Còrdova. -
1040
Sant Vicenç de Cardona
Es tracta d'una església de pedra construïda entre els anys 1019 i 1040 per un autor desconegut, i el seu estil és d'art romànic català. Aquest edifici és un dels més representatius de l'estil llombard, i que té com a principal característica constructiva les galeries d'arcs cecs. -
1118
Palau de l'Aljaferia
El Palau de l'Aljaferia pertany a l'art islàmic. Fou construït en la segona meitat del segle XI, per iniciativa del sultà Abu-Jàfar ibn Hud al-Múqtadir. Llavors fou restaurat per l'arquitecte Francisco Iñiguez des de 1947 fins a la seva mort el 1982, i seguit per Ángel Peropadre fins al 1985.
L'any 1980 el palau va passar a propietat municipal i l'Ajuntament va cedir per al seu ús a les Corts d'Aragó. Finalment, l'any 2001 el castell-palau andalusí fou declarat Patrimoni de la Humanitat. -
1123
Frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll
Els frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll pertanyen a l'art romànic. Es troben al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona. Es creu que van ser creats per l'anònim mestre de Taüll, i es trobaven a una església consagrada l'any 1123, lloc d'on va ser extret el conjunt mural. L'extracció de la pintura del mur original i el traspàs a un altre suport es va fer amb la tècnica anomenada strappo, la qual consisteix en només arrencar la pel·lícula pictòrica del fresc. -
1150
Pòrtic de Santa Maria de Ripoll
El Pòrtic de Santa Maria de Ripoll forma part de l'estil romànic. Fou creat entre els anys 1150 i 1170 pel mestre i taller anònim del Rosselló. La peculiar tipologia formal de la portalada com a arc triomfal sense timpà ha estat motiu de diverses hipòtesis, que van de considerar que el seu model són antics arcs de triomf romans, fins a pensar que ho és el petit arc d'Eginard. -
1190
Mosaics de l'absis de la catedral de Monreale
Els Mosaics de l'absis de la catedral de Monreale pertanyen a l'art bizantí i foren creats l'any 1190 per un autor desconegut. Són considerats els mosaics més ben conservats de l'edat mitjana. L'obra plasma els trets característics d’aquella cultura: l'èmfasi en els aspectes religiosos la presentació d’un món sobrenatural, de figures sagrades estilitzades i d’expressió hieràtica, amb una mirada molt intensa. -
1194
Catedral de Notre-Dame de Chartres
La catedral de Notre-Dame forma part de l'art gòtic. La podem trobar a Chartres, França, i va ser creada pel mestre de Chartres. Aquest monument té l'origen en la reconstrucció d'un temple romànic que havia estat destruït gairebé del tot a causa d'un incendi produït l'any 1194. Després de la tempesta revolucionària, entre els anys 1844 i 1864 la catedral passà per una important restauració sota la direcció de l'arquitecte Viollet-le-Duc, que hi incorporà nous elements inèdits. -
1434
El matrimoni Arnolfini
El matrimoni Arnolfini és una obra pertanyent a l'estil gòtic flamenc creada per Jan van Eyck l'any 1434. En l'actualitat, l'obra es troba adreçada al National Gallery, a Londres. La construcció conceptual del tema i de l'espai fa que el moviment escènic sigui pràcticament nul, i mostri una imatge rígida i molt poc espontània. -
1500
El jardí de les delícies
El jardí de les delícies és un tríptic creat per l'artista El Bosch entre l'any 1500 i l'any 1505, i actualment es troba al Museo del Prado (Madrid). Aquesta obra forma part de l'art gòtic flamenc. Les mides del tríptic són: 220 x 195 cm la taula central i 96 cm les taules laterals. Quan el tríptic es tanca, les dues taules laterals formen la imatge del tercer dia de la creació del món. La tècnica emprada és oli sobre taula. -
Corona de Recesvint
La Corona de Recesvint pertany a l'art preromànic. Va ser manada a realitzar pel rei Recesvinto al segle VII. És una corona votiva, obra d'orfebreria visigoda, que fou confeccionada pel taller de la Cort de Toledo. En la seva realització es va utilitzar or, granats, safirs i perles. Forma part del famós tresor de Guarrazar, descobert l'any 1858 a la localitat espanyola de Guadamur. Actualment, la corona es troba exposada al Museu Arqueològic Nacional