-
Cop d’estat de Napoleó
Va ser un auto-Cop d'Estat posat en escena pel Príncep Louis-Napoléon Bonaparte (en aquell moment era el president de la Segona República francesa), que va acabar en la dissolució de l'Assemblea Nacional Francesa, i el subsequent re-establiment de l'Imperi Francès, l'any següent. -
Comença l’etapa del Consolat
És el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII, fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França. -
Napoleó, emperador francès
El 1799, Napoleó va donar un cop d'estat que el va col·locar al capdavant del Directori, organització encarregada del govern francès. Tres anys després, es va convertir en cònsol vitalici, i un any més tard es va autonomenar emperador. Per 1805, a més d'emperador de França, Bonaparte ostentava el títol de rei d'Itàlia. -
Napoleó, cònsol vitalici
Va ser un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa i emperador dels francesos amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi Francès Posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. -
Codi civil napoleònic
És un dels més coneguts codis civils del món. Va ser creat per una comissió a la qual li va ser encomanada la recopilació de la tradició jurídica francesa, va donar com a resultat la promulgació del "Code civil des Français" el 21 de març de 1804, durant el govern de Napoleó Bonaparte. -
Batalla de Trafalgar
Va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. Va tenir lloc prop del cap Trafalgar. La batalla de Trafalgar va significar la derrota definitiva d'un estol combinat del Primer Imperi Francès i del Regne d'Espanya. -
Màxim domini napoleònic sobre Europa
Napoleó va tenir un gran impacte en el món modern, traient reformes liberals a les terres que va conquistar, especialment les regions dels Països Baixos, Suïssa i parts d'Itàlia i Alemanya modernes. Va posar en pràctica nombroses polítiques liberals a França i Europa Occidental. -
La coalició antifrancesa (GB, Àustria, Prússia i Rússia) entra a París Napoleó és desterrat a l’illa d’Elba
Aquest fer va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.[1] Com a resultat d'aquesta guerra Napoleó fou derrocat i confinat a l'illa d'Elba. -
Fracàs de la invasió de Rússia
Fou una campanya militar que va començar el 24/06/1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus. Napoleó esperava compel·lir el tsar Alexandre I de Rússia perquè aturés el comerç amb els comerciants britànics a través d'apoderats, en un esforç per pressionar el Regne Unit per tal que demanés la pau. -
Derrota a Espanya
L'exèrcit napoleònic va patir la primera derrota en camp obert de la seva història a mans dels espanyols a la ciutat de Bailén (Jaén). La batalla es va lliurar durant la Guerra del Francès i va ser un punt d'inflexió en el conflicte. -
Napoleó, derrotat a Waterloo per la coalició antifrancesa
La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició. -
Napoleó s’escapa i recupera el poder (Imperi dels 100 dies)
Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador. El període va entre el 20 de març de 1815 quan va entrar a París i la restauració de Lluís XVIII el 8 de juliol de 1815, és a dir en realitat 110 dies. Aquest període va veure la Guerra de la Setena Coalició. -
Napoleó mort a l’illa de Santa Elena
Napoleo va morir el 5 de maig de 1821, a la retirada illa de Santa Elena, a la meitat de l'oceà Atlàntic, on va ser bandejat pels britànics després de derrotar-lo a la batalla de Waterloo, a Bèlgica, el 18 de juny de 1815. En el període comprès entre la seva estada a les dues illes, uns 36 anys, el general Napoleó, que va viure la Revolució Francesa als 20 anys, es va convertir en un excel·lent estrateg gràcies a les seves fulgurants campanyes a l'Europa continental.