-
Period: 1000 to 1453
476-1453 – EDAT MITJANA
Etapa històrica que comença amb la caiguda de Roma (476). Durant aquest llarg període es produeix l’evolució de les llengües romàniques a partir del llatí vulgar.
🔹 Altes Edats Mitjanes (segles V-XII) → Predomini del llatí en la cultura escrita. Les llengües romàniques s’utilitzen principalment en l’oralitat.
🔹 Baixa Edat Mitjana (segles XII-XV) → Les llengües romàniques comencen a substituir el llatí en la literatura, la ciència i la cultura escrita a través dels trobadors. -
1138
Guillem de Berguedà (1138-1192) – Cançoneta leu e plana
Trobador satíric i provocador, conegut pels seus atacs verbals als nobles i clergues a través dels seus poemes sirventesos (de caràcter bèl·lic). Aquest poema és una crítica al marquès de Mataplana, mostrant el seu estil mordaç i polèmic. -
Period: 1200 to 1300
Edat Mitjana Baixa (XIII-XIV) – PROSA MEDIEVAL I ÈPICA
Amb el desenvolupament de l’escriptura en llengua catalana, la prosa s’expandeix cap a nous gèneres com la filosofia, la religió i l’assaig. A la vegada, la literatura èpica exalta les gestes dels herois en guerres i croades.
Les cançons de gesta eren relats orals que exaltaven les proeses d’herois en batalles, reforçant la identitat col·lectiva dels pobles. Els joglars les recitaven per entretenir i glorificar els monarques i senyors feudals. Els tres estaments: rei, noble i poble. -
1232
Ramon Llull (1232-1316) – Cant de Ramon
Escriptor i filòsof religiós que va fundar la prosa catalana i la va dotar d’una finalitat didàctica i filosòfica. L’obra és un poema autobiogràfic on Llull fa balanç de la seva vida i expressa el seu desig de servir Déu, en un to de devoció cristiana. -
1259
Cerverí de Girona (1259 –1285) – Si nuyll temps fui pessius
Últim gran trobador català, autor d’una gran quantitat de poemes moralitzadors i didàctics. Aquest poema és una cançó que tracta sobre l’amor no correspost, seguint la tradició de la fin’amor trobadoresca. -
Period: 1300 to 1400
Edat Mitjana Alta (XIV-XV)– POESIA DE TRANSICIÓ I RUPTURA
La poesia trobadoresca entra en decadència i es produeix una evolució cap a nous estils més personals i reflexius. A Itàlia, el Dolce Stil Novo introdueix la figura de la donna angelicata, que representa un amor idealitzat i espiritual (dona rossa i blanca).
Malgrat la crisi del feudalisme i el creixement de la burgesia, els certàmens poètics com el Consistori de la Gaia Ciència intenten mantenir viva la tradició trobadoresca, però amb normes rígides que limiten la creativitat. -
1399
Jordi de Sant Jordi (c. 1399 -1424) – Jus lo front port vostra bella semblança
Poeta refinat i cavaller de la cort d’Alfons el Magnànim. L’obra exalta la bellesa de l’amada i expressa un amor idealitzat, mostrant un estil més personal i emotiu dins la poesia catalana del segle XV. -
1400
Ausiàs March (1400-1459) – Colguen les gents amb alegries festes
Poeta renovador que va trencar amb la tradició trobadoresca per introduir una lírica més introspectiva i filosòfica. Aquest poema contrasta l’alegria festiva de la gent amb el dolor intern de l’autor, que viu una profunda aflicció amorosa i considera la mort com a única sortida davant el rebuig de la seva estimada. -
1582
Vicent Garcia (1582-1623) – A una hermosa dama de cabell negre
Poeta i escriptor valencià, que va destacar per la seva sensibilitat a l’hora de tractar l’amor i la bellesa. En aquest poema, expressa la seva admiració per la bellesa d’una dama amb cabells negres, trencant així amb el model de la dona angelicata. -
Bonaventura Carles Aribau (1798-1862) – Oda a la Patria
Poeta i escriptor català, destacat per la seva influència en el renaixement de la literatura catalana. En aquest poema, expressa el seu amor per la pàtria i la nostàlgia pel passat gloriós de Catalunya, destacant la importància de la llengua i la identitat nacional. -
Jacint Verdaguer (1845-1902) – Vora la mar
Poeta destacat de la Renaixença, conegut per la seva gran obra literària. En aquest poema, reflexiona sobre la natura, el pas del temps i les emocions que desperta el mar, buscant la connexió entre l’individu i l’entorn natural. -
Miquel Costa i Llobera (1854-1922) – El pi de Formentor
Poeta mallorquí, conegut per la seva vinculació amb l'Escola Mallorquina. En aquest poema, utilitza el símbol del pi de Formentor per representar la força, la perseverança i la recerca espiritual, connectant la natura amb les aspiracions humanes. -
Joan Alcover (1854-1926) – Desolació
Poeta mallorquí de la Renaixença, amb una gran sensibilitat lírica. En aquest poema, expressa el dolor i la tristesa davant la pèrdua, mostrant la capacitat de la natura per reflectir l’estat emocional del poeta. -
Joan Maragall (1860-1911) – Oda a Espanya
Escriptor i pensador modernista, destacat per la seva visió crítica i idealista. En aquest poema, Catalunya expressa el seu malestar envers les accions d'Espanya durant un conflicte, denunciant la guerra i la mort injustificada. -
Maria Antònia Salvà (1869-1958) – Talaiots
Escripora de l’Escola Mallorquina, que va capturar la bellesa i la serenitat de la seva terra. En aquest poema, reflexiona sobre la història, el pas del temps i la memòria col·lectiva, vinculant els paisatges de Mallorca amb la seva identitat cultural. -
Josep Carner (1884-1970) – A un auró
Poeta i escriptor modernista i noucentista, conegut per la seva obra lírica i elegant. En aquest poema, utilitza la figura d’un auró per transmetre sentiments de soledat i la força de la natura com a reflex de la vida humana. -
J.V. Foix (1893-1987) – Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles…
Poeta i pensador de l’avantguarda, la seva obra busca desafiar les convencions. Aquest poema expressa una sensació d'errant, d’allunyament de les normes establertes, amb un to de recerca i experiència personal. -
Carles Riba (1893-1959) – Súnion, t’evocaré de lluny
Poeta i traductor, una figura clau en la literatura catalana del segle XX. En aquest poema, evoca amb nostàlgia el paisatge de Súnion, creant una atmosfera de reflexió sobre el temps i la bellesa de la natura. -
Josep Maria de Sagarra (1894-1961)
Escriptor modernista i posteriorment realista, amb una obra que reflecteix la societat catalana. La seva producció abasta diversos gèneres, tot oferint un retrat crític i profund de la vida i les inquietuds de la societat. -
Salvat Papasseit (1894-1927) – Tot l’enyor de demà
Poeta modernista, vinculat al moviment avantguardista. En aquest poema, expressa el desig i l’esperança d’un futur millor, amb una intensitat emocional i una visió optimista que contrasta amb les dificultats del present. -
Rosa Leveroni (1910-1985) – Elegies de la represa, VI
Poeta catalana de postguerra, amb una obra que reflecteix la inquietud i la sensibilitat de l’època. En aquest poema, explora la recerca de l’esperança i la renovació en un context marcat per la repressió i la pèrdua. -
Màrius Torres (1910-1952) – Cançó a Mahalta
Poeta modernista amb una obra profundament introspectiva. En aquest poema, explora l’amor idealitzat i la força emocional d’una relació imaginària, jugant amb el simbolisme de la natura. -
Pere Quart (1912-1986) – Corrandes d’exili
Poeta de l’exili, la seva obra reflecteix la nostàlgia, el dolor i la pèrdua. En aquest poema, aborda l’experiència de l’exili amb una mirada crítica i plena d’emoció. -
Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938) – A Mallorca durant la guerra civil
Poeta mallorquí de la generació literària de la postguerra, va morir jove durant la Guerra Civil. Aquest poema expressa la desesperança i la dramàtica situació viscuda a Mallorca durant el conflicte, amb un llenguatge viu i emocionant. -
Gabriel Ferrater (1922-1972) – Cambra de tardor
Poeta i crític literari modernista, amb una obra marcada per la reflexió existencial. Aquest poema explora el pas del temps, la solitud i la bellesa efímera de la vida a través de l'imaginari personal -
Joan Brossa (1919-1998) – Cap de bou
Poeta i artista visual, conegut per la seva obra experimental. En aquest poema, utilitza la figura del "cap de bou" ; un símbol arrelat a la seva tradició mitjançant l’animal fonamental en la cultura pagesa catalana, reforçant així l’arrelament a la terra, la força i la persistència del poble català. Va ser un dels fundadors de "Dau al set", una revista clandestina de poesia visual. -
Vicent Andrés Estellés (1924-1993) – Els amants
Poeta valencià amb una obra que profunditza en les emocions humanes i la passió. En aquest poema, tracta l’amor i la relació entre dos éssers, explorant la intensitat de les seves connexions des d'un punt de vista sexual i salvatge.