-
Dimissió de Primo de Rivera
En una primera etapa (1923-1926) establí un Directori militar (integrat per 9 generals i 1 contralmirall) que, en el terreny social, restablí l'ordre públic basant-se en una forta repressió del moviment obrer i la prohibició dels drets públics, els partits polítics i les organitzacions sindicals.
En l'àmbit polític, es creà la Unión Patriótica, mena de partit únic que pretenia fonamentar el règim. -
Dictablanda del general Berenguer
Berenguer va ser nomenat pel rei el gener de 1930 perquè restablís la "normalitat constitucional" després de la Dictadura de Primo de Rivera i al que va seguir el breu govern de l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, entre febrer i abril de 1931, que donaria pas a la proclamació de la Segona República Espanyola. -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.El malestar amb l'estament militar, la conspiració de la nit de Sant Joan de l'any 1926, i la crisi econòmica de l'any 1929 que provocà la devaluació de la pesseta i un dèficit comercial. -
Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya, genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans. -
Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià i reconeixement de la Generalitat provisional
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.
D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá-Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya. -
Period: to
Bienni Reformista (govern Azaña)
constituye la primera etapa de la Segunda República Española, delimitada entre su proclamación el 14 de abril de 1931 y la celebración de las elecciones generales de noviembre de 1933, que dieron paso al segundo bienio.1
Sin embargo, hay historiadores2 que el término «primer bienio», al que denominan también bienio social-azañista, bienio reformista o bienio transformador. -
Eleccions municipals
Les eleccions locals, també anomenades eleccions municipals o eleccions comunals segons la regió, són aquelles en les quals es designen els membres d'una corporació local, com ara un ajuntament o un consell comarcal. -
Proclamació de la República
Arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola. -
Eleccions a Corts Constituents
La segona volta es va perllongar, amb diverses eleccions parcials, entre el 12 de juliol i el 8 de novembre. A elles van concórrer, d'una banda la Conjunció republicana-socialista, en la qual, encara que cada partit concorria amb el seu propi programa, s'incloïen el PSOE, els radicals de Lerroux, els radicalsocialistas, els progressistes (Dreta Liberal Republicana) i l'Acció Republicana d'Azaña. -
Constitució de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola. Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. La constitució es va redactar a partir d'un avantprojecte redactat per la comissió de les corts constituents, presidida per Luis Jiménez de Asúa, que van iniciar el treball el 14 de juliol de 1931 i el van presentar el 18 d'agost. -
Aprovació de la Llei del Divorci
Tot allò relatiu al matrimoni i al divorci es regia pel Codi Civil de 1889, que en el seu article 52 afirmava «El matrimoni es dissol per la mort d'un dels cònjuges.» Per tant, la llei de Divorci suposava una important novetat legal. A més, els polítics progressistes de l'època consideraven que era «una de les lleis de la República que més contribuirien a l'alliberament de la dona de la tirania a què havia estat sotmesa. -
Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria
Hi participà aproximadament un 75% del cens, format per homes adults de més de 25 anys (sufragi masculí adult),[2] i el resultat fou afirmatiu en un 99%. Les dones, que no podien votar segons la llei, reuniren unes 400.000 signatures d'adhesió a l'Estatut de Núria.
Posteriorment a la redacció de l'avantprojecte, aquest fou aprovat successivament per la diputació provisional, per la Generalitat i per la població del Principat. -
Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo
Va ser un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol inicià la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo Després del cop, Sanjurjo va ser en primer lloc condemnat a mort i, posteriorment, després d'una temporada a el Dueso, va ser exiliat a Estoril (Portugal),[3] des d'on va intentar tornar anys després per posar-se al capdavant dels sublevats l'any 1936. -
Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid
Va ser el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès), i l'Estatut fou aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932, després de ser fortament retallat per les Corts espanyoles. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
L'objectiu de les eleccions era que els ciutadans triessin els 85 diputats representants dels catalans, que posteriorment escollirien al President de la Generalitat de Catalunya i el President del Parlament Català. Es van definir cinc circumscripcions electorals, que aportarien un nombre determinat de diputats al Parlament en funció de la distribució geogràfica de la població: Barcelona ciutat, resta de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. -
Period: to
Bienni conservador
Va ser el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco). El numeral “segona” s'utilitza per a diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola. -
Triomf de les dretes en les eleccions generals
Es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.[1] Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Mor Francesc Macià
Francesc Macià i Llussà, conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya. El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals espanyoles d'aquell any, proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. -
Insurrecció obrera a Astúries
Va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius principals de la qual es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934. -
Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola
Van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'estat espanyol. -
Govern del Front Popular
Va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.[1] Va guanyar-les per un estret marge (34,3% de vots mentre que el Front Nacional Contrarevolucionari en va obtenir un 33,2%) i va dur a terme canvis polítics substancials encaminats a aportar major igualtat social. -
Eleccions generals amb triomf del Front Popular
Es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular.