Eix cronològic 4 períodes de la història de la filosofia-Noah Alférez i Irene Lardin 1BB

Tales de Milet

625 BCE

Filòsof grec presocràtic que es considerat el fundador de l'escola de Milet i també el primer pensador en passar del mite al logos. Segons la seva teoria, l'inici de les coses i de l'Univers és l'aigua. Es diu que va nèixer aproximàdament l'any 625 a.C I va morir al 546 a.C.

Filosofia antiga

Period: 600 BCE to 300

Comença amb els filòsofs presocràtics i passant per la tradició iniciada per Sòcrates, i continuada per Plató i Aristòtil, arriba fins la filosofia Hel·lenística. Aquests són els primers filòsofs, és a dir, els primers en utilitzar la raó en comptes de la creença dels mites.

Presocràtics

Period: 600 BCE to 500 BCE

Consta el principi de la filosofia, els autors Tales, Anaximandre, Pitàgores, Heràclit, entre altres, intenten explicar l’origen de la naturalesa i de l’Univers. S'anomenen autors presocràtics perquè van existir abans de Sòcrates.

Pitàgores

569 BCE

Filòsof i matemàtic presocràtic, que va fer grans avenços en aquest últim, com per exemple, creant el teorema de Pitàgores pels triangles rectàngles i va fundar la seva pròpia escola, l'Escola pitagórica. Va nèixer l'any 569 a.C i va morir al 475 a.C.

Heràclit d'Efés

540 BCE

Filòsof presocràtic que creia que el devenir es basava en el logos i també creia que el cosmos esdevenia del foc. Va nèixer al 540 a.C i va morir al 480 a.C.

Parmènides d'Elea

530 BCE

Filòsof grec presocràtic, el qual va escriure només una obra, en la qual parlava de l'ens, de fenómens meteorológics i de l'origen de l'home. Va nèixer a la Magna Grècia (colónia grega al sud d'Itàlia) entre l'any 530 i 515 a.C i no se sap quan va morir.

Sofistes

Period: 500 BCE to 300 BCE

Mestres de retórica que es van desenvolupar a Atenes entre els segles V i IV a.C. Eren considerats els més savis abans de l'aparició de Sòcrates, i trataven temes com el relativisme, les lleis i la moral. Entre ells destaquen Protàgores i Gòrgies.

Protàgores

485 BCE

Va ser un sofista grec, un expert en retòrica que viatjava per Grècia donant classes ensenyant l'ús correcte de les paraules. Va ser nombrat per Plató com el sofista per excel·lència. Va nèixer al 485 a.C i la seva mort va ser al 411 a.C.

Sòcrates

470 BCE

Filòsof clàssic grec, considerat un dels millors i el més savi segons l'Oracle de Delfos, ja que ell deia "només sé que no sé res", demostrant que per ser savi has de partir del propi desconeixement, així, va ser l'inspiració de molts altres pensadors. Va nèixer l'any 470 a.C i la seva mort va ser el 399 a.C.

Gòrgies

460 BCE

Va ser un filòsof sofista grec, que ensenyava i practicava retòrica i defensava el escepticisme. Va nèixer al 485 a.C i va morir al 391 a.C aproximàdament amb 105 anys

Plató

427 BCE

Va ser un filòsof grec seguidor de Sòcrates i mestre d'Aristòtil que va fundar l'Acadèmia d'Atenes. Defensava l'idealisme i no creia en els sentits com a font fiable de coneixement. Ell pensava que hi havia dos mons de la realitat: el sensible i l'intel·ligible. Va nèixer l'any 427 a.C i va morir al 347 a.C.

Aristòtil

384 BCE

Filòsof grec que és considerat com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica van dominar en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI. Va ser deixeble de Plató i afirmava el valor de l'empirisme, aquell que es genera a partir dels sentits i negava i criticava la dualitat de món del seu mestre Plató.
Va nèixer l'any 384 a.C i va morir al 322 a.C.

Epicur

342 BCE

Filòsof grec que va ser una de les figures més polèmiques de la filosofia hel·lenística, va fundar l'escola que porta el seu nom: Epicureisme. Aquest era un empirista, és a dir, creia que els sentits eren l'única font de confiança de coneixement sobre el món, com Aristòtil i va escriure més de 300 obres. Va nèixer al 342 a.C i va morir l'any 270 a.C.

Hel·lenisme

Period: 323 BCE to 148 BCE

La filosofía helenística és el període de la filosofía grega que va des de la mort d'Alexandre el Gran al 323 a. C fins l'apropació de Macedònia pels romans al 148 a. C. En questa época, diverses escoles i perspectives (epicureïsme, estoïcisme, neoplatonisme,…) s’interessen per l’ètica i desenvolupen una filosofia més individualista. Sovint continuen la tradició d’Aristòtil o Plató, adaptant-la al seu moment històric.

Séneca

4 BCE

Filósof nascut a Córdoba, España, l'any 4 a.C i mort l'any 65 d.C. Va ser un dels màxims representants de l'estoïcisme, i a les seves obres parlava sobretot de l'etica i els consells pràctics i comuns.

Filosofia medieval

Period: 300 to 1300

En aquesta etapa la filosofia es centra en la relació entre la fe i la raó. Els diferents autors adapten les tesis dels principals filòsofs (Plató i Aristòtil) al pensament cristià.

Agustí d'Hipona

354

Va ser un filósof i bisbe d'Hipona nascut al 354 d.C i mort l'any 430 d.C. Ell creia principalment en la racionalització, però més endevant va assumir que la raó i la fe no eren conceptes contraris. Va adaptar el neoplatonisme al cristianisme.

Tomàs d'Aquino

1224

Va ser un filósof italià i un doctor de l'esglèsia nascut al 1224 i mort l'any 1274. Es centrava en la metafísica i la teologia, i era un dels més importants pensadors de l'esglèsia católica. Va adaptar l’Artistotelisme al cristianisme, anomenant-lo escolàstica.

Guillem d'Ockam

1280

Filósof, teóleg i frare anglès, nascut al 1280 i mort l'any 1349. Va indagar importantment en el nominalisme, creença que nega el saber universal i deia que la ciència és un coneixement basat en l'experiència.

Filosofia moderna

Period: 1400 to 1700

Época en la que els autors mostren el seu interès per l’epistemologia, la teoria del coneixement, i es fan preguntes com "com puc conèixer?". El Renaixement, l’humanisme, la revolució científica i finalment la Il·lustració influeixen en els diferents autors d’aquesta època.

Descartes

1596

Va ser un filòsof francés nascut l'any 1596 i mort al 1650. Principalment creia en el racionalisme com a pensament, és a dir, deia que el coneixement s’havia de fomentar en la raó i no en els sentits, creia en l'existència d'idees innates i en el subjecte com a punt de partida del coneixement. Una de les seves frases més conegudes va ser "Penso després existeixo".

Locke

1632

Va ser un filòsof i metge anglès nascut al 1632 i mort l'any 1704. Va ser un dels autors que més van influir en l'empirisme, juntament amb Hume. Creia en els sentits com a font del coneixement i afirmava que quan neixem, la nostra ment és un full en blanc, és a dir, nega les idees innates.

Hume

1711

Filòsof i economista escocés nascut l'any 1711 i mort al 1776 que va ser una de les figures més importants en el empirisme, juntament amb Locke, i del naturalisme. Com Locke, creia que el coneixement es fomenta a través de les experiències i nega l'existència de les idees innates.

Kant

1724

Filòsof i científic il·lustrat prusià nascut al 1724 i mort l'any 1804. Va ser el representant més important del criticisme i el seu pensament es basava en aquesta filosofia crítica, que combinava la racionalista i l'empirista.

Filosofia contemporània

Period: 1800 to 2022

A la filosofia contemporània conflueixen diferents corrents molt diverses amb un remarcat crític. Destaquen els anomenats filòsofs de la sospita: Marx, Nietzche i Freud.

Marx

1818

Va ser un filòsof i polític comunista alemany, entre altres, nascut al 1818 i mort al 1883. La seva filosofia, amb el seu nom, el Marxisme, es basava en el socialisme i comunisme i una de les seves obres més importants va ser "El manifest comunista".

Nietzche

1844

Va ser un filòsof i poeta alemany nascut al 1844 i mort l'any 1900. Escrivia sobre temes molt diversos com l'art, la música, entre altres i la seva creença es basava en la filosofia "del martell", la qual criticava la filosofia anterior a ell i defensava el vitalisme (pensament subjectiu, irracional i individualista).

Freud

1856

Va ser un metge neuróleg austríac d'origen jueu nascut al 1856 i mort al 1939. Va ser el pare del psicoanàlisi i encara que no era filòsof inicialment, Freud va buscar una explicació sobre la manera d'operar de la ment i va proposar una estructura que es separava entre el motor del pensament i el comportament humà.

Ortega y Gasset

1883

Va ser un filòsof espanyol nascut al 1883 i mort l'any 1955 que exposava el perspectivisme principalment, que deia que les coses es poden observar i estar bé des de diferents perspectives.

Heidegger

1889

Va ser un filòsof alemany nascut al 1889 i mort l'any 1976. És considerat el pensador alemany més rellevant del segle XX, i el seu treball es basava principalment en fenomenologia, estudi del món a través del subjecte.

Gadamer

1900

Filòsof alemany nascut al 1900 i mort l'any 2002 consegut per la seva renovació de l'hermenèutica, l'interpretació de la comunicació en general. Es autor de numerosos assaigs sobre la història de la filosofia i la filosofia de la història.

Existencialisme

Period: 1900 to 1950

L'existencialisme va ser un corrent filosòfic que centrava la seva anàlisi en la condició humana, la responsabilitat individual, la llibertat o el significat de la vida. Va tenir la seva explandor l'any 1945, encara que provenia del S.XIX. Els autors més rellevants són Heidegger i Sartre.

Maria Zambrano

1904

Va ser filòsofa i intel·lectual espanyola que va nèixer l'any 1904 i va morir 1991. La filòsofa malaguenya va ser una figura innovadora en defensar la introducció de la poesia a l'estudi de la filosofia i també va ser important per qüestionar les accions de l'ésser humà i proposar una reforma social.

Sartre

1905

Va ser un filòsof i novelista francés nascut al 1905 i mort al 1980, que exposava l'existencialisme i el marxisme humanista. És a dir, es basava en l'estudi de l'huma i la seva existència.

Hannah Arendt

1906

Va ser una escriptora i teórica política alemanya, encara que es va canviar la nacionalització a estadounidense, nascuda al 1906 i morta al 1975. Defensava el pluralisme en la política: la llibertat i igualtat política entre les persones.

Habermas

1929

Filòsof i sociòleg alemany nascut al 1929, conegut pels seus treballs sobre la filosofia de la política i la teoria del dret. Va estudiar a l'Escola de Frankfurt i va ser un dels exponents de la Teoria crítica.