Eix Cronològic

  • Descubriment de l'Electró

    Descubriment de l'Electró
    El 1895 Jean Perrin, analitzant la càrrega elèctrica dels anomenats raigs catòdics (catòdic), demostrà que transportaven càrrega negativa. Poc temps després J.J. Thompson va fer us experimenten que va aconseguir de determinar la càrrega específica de les partícules que constituïen, segons ell, els raigs catòdics i que anomenà electrons. Enciclopèdia catalana
    Rincón de l'Educació
  • Model atòmic de Thomson

    Model atòmic de Thomson
    J.J. Thompson va descobrir que l'àtom era una esfera de massa positiva uniforme, en què es trobaven inserides les càrregues negatives, cosa que explicava la neutralitat elèctrica de la matèria. Red Educacional Santó Tomás d'Aquino
  • Model atòmic de Rutherford

    Model atòmic de Rutherford
    Ernest Rutherford va publicar un model atòmic, ja que l'evidència demostrava que el model atòmic de Thompson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu famós experiment. Segons ell, aquest model, la càrrega positiva i la major part de la massa de l'àtom han d'estar concentrades en un volum diminut al centre de l'àtom anomenat nucli atòmic, mentre que els electrons orbiten al voltant d'aquest mitjançant l'atracció electroestàtica. Viquipèdia
  • Model atòmic de Bohr

    Model atòmic de Bohr
    El model de Bohr, descobert per Niels Bohr, considera que l'àtom està format per un nucli atòmic molt petit que conté tota la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l'àtom. Al seu voltant giren, en diferents òrbites estacionàries, els electrons. En aquestes òrbites els electrons no emeten energia, contradient la teoria electromagnètica Viquipèdia
  • Publicació de la teoria de la relativitat

    Publicació de la teoria de la relativitat
    La teoria de la relativitat es refereix a les teories que Albert Einstein va publicar (teoria de la relativitat especial) i (teoria de la relativitat general), que tenen en comú el principi de relativitat, que afirma que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors. Això no significa que els diferents observadors no arriben a fer mesures iguals, sinó que les mesures segueixen les mateixes equacions sigui quin sigui el sistema de referència de l'observador. Viquipèdia
  • Descobriment Protó

    Descobriment Protó
    A finals de la Primera Guerra Mundial, el físic Ernest Rutherford va dur a terme una sèrie d'experiments que consistien a bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules alfa. Hi va observar l'aparició d'una radiació que era menys ionitzant que aquestes partícules i d'abast força més gran. Rutherford va constatar que aquesta radiació estava formada per ions d'hidrogen i els va anomenar protons, que havien de ser els constituents del nucli atòmic. Web de la Universitat de Barcelona.
  • Descobriment del Neutrí

    Descobriment del Neutrí
    Va ser descobert pel físic Wolfgang Pauli, va ser una manera d'explicar la conservació de l'energia en la desintegració beta. Ell va proposar una idea que hi havia una partícula que no tenia càrrega, i ell pensava que també una massa menyspreable, i que era la que es treia la part d'energia que faltava. El pais.
  • Descobriment del Positró

    Descobriment del Positró
    El positró o antielectró és una partícula elemental, antipartícula de l'electró. Aquesta partícula va ser predita per Paul Dirac el 1928 per ser descoberta el 1932 pel físic Carl Davis Anderson. En analitzar la naturalesa de les partícules subatòmiques Dirac va comprendre el que gràcies a ell sabem avui, que hi ha una infinitat dels estats quàntics en què poden estar. A l'equació no només descriu l'electró sinó que prediu l'existència d'una partícula similar amb càrrega positiva. Canal UNED
  • Descobriment del Neutró

    Descobriment del Neutró
    El va descubrir James Chadwick. Chadwick va bombardejar una prima làmina de beril·li amb partícules alfa i el metall va emetre una radiació de molt alta energia, similar als raigs gamma. Experiments posteriors van demostrar que aquests raigs realment consten d'un tercer tipus de partícules subatòmiques, a les quals Chadwick va anomenar neutrons pel fet que eren elèctricament neutres. Ricón Educativo
  • Formació del CERN

    Formació del CERN
    El CERN és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules. La funció principal del CERN és proporcionar els acceleradors de partícules i altres infraestructures necessàries per a la investigació de la física d'altes energies; en conseqüència, s'han construït nombrosos experiments al CERN a través de col·laboracions internacionals. Viquipèdia
  • Descobriments dels Quarks

    Descobriments dels Quarks
    Els físics Murray Gell-Mann i George Zweig van proposar l'existència dels quarks per donar explicació a l'abundància caòtica de partícules subatòmiques observades als experiments d'alta energia. Aquest concepte, altament revolucionari a la seva època, va proposar que les partícules no eren en veritat elemental, sinó que estaven compostes per unitats molt més petites. Aquesta idea al principi no va ser acceptada, però es van anar donant evidencies que els quarks existien. National Geographic.
  • Posada en funcionament de l’LHC

    Posada en funcionament de l’LHC
    El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) (Large Hadron Collider, LHC) és un accelerador de partícules de tipus col·lisionador, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'hadrons. Es va posar en funcionament al 2008. El GCH és a un túnel de 27 km de circumferència (al lloc on hi havia l'accelerador LEP), soterrat 50-175 m sota terra. Està situat entre les fronteres de França i Suïssa, al nord-oest de la ciutat de Ginebra. Viquipèdia
  • Inauguració del Sincrotró Alba

    Inauguració del Sincrotró Alba
    El Sincrotró Alba es tracta d'un complex d'acceleradors d'electrons per produir llum de sincrotró, que permet visualitzar l'estructura atòmica i molecular de la matèria i estudiar-ne les propietats.