-
Period: to
EIX CRONOLÒGIC
-
Period: to
Felip V
Va ser el primer rei de la dinastia borbònica. Va regnar en dues ocasions. El seu regnat va incloure la Guerra de Successió Espanyola, centralització del poder, reformes administratives i la creació d'un estat més unificat a Espanya. -
Lluis I
Va governar durant 6 messos i no va ser molt intrancedent durant el seu regnat -
Period: to
Felip V
Va ser el primer rei de la dinastia borbònica. Va regnar en dues ocasions. El seu regnat va incloure la Guerra de Successió Espanyola, centralització del poder, reformes administratives i la creació d'un estat més unificat a Espanya. -
Period: to
Ferran VI
El seu mandat es va caracteritzar per l'estabilitat i la promoció de reformes econòmiques i culturals. Va fomentar les arts, va enfortir l'administració i va mantenir una política exterior pacífica, contribuint a un període de tranquil·litat a l'Espanya del segle XVIII. -
Period: to
Carles III
Va impulsar reformes il·lustrades, modernitzant l'administració i promovent l'economia. Va fomentar la cultura i l'art, construint el Passeig del Prat a Madrid. El seu regnat es va destacar per millores en infraestructura i la consolidació del poder estatal. -
Period: to
Carles IV
Carles IV d'Espanya (1788-1808) va regnar durant la Revolució Francesa, va dependre de consellers com Godoy, i la seva abdicació en 1808 va desencadenar la Guerra d'Independència Espanyola. -
Period: to
Josep I
L'etapa de Josep I Bonaparte a Espanya (1808-1813) va ser durant l'ocupació francesa, després de la invasió de Napoleó. Josep I, nomenat rei pel seu germà, va imposar reformes i va lluitar contra la resistència espanyola, però va enfrontar fortes oposicions i conflictes enmig de la Guerra d'Independència Espanyola. La Guerra va culminar en la seva derrota i la restauració de Ferran VII en 1813. -
Period: to
Guerra de l'independencia
Va ser un conflicte contra l'ocupació francesa liderada per Napoleó. Els espanyols van resistir tenaçment, amb suport britànic i portuguès. Va acabar amb l'expulsió dels francesos i la restauració de Ferran VII en 1814, però va deixar a Espanya afeblida i dividida. -
Constitució de 1812
La Constitució de Cadis de 1812, promulgada durant la Guerra d'Independència Espanyola, va establir principis liberals, com la sobirania nacional i la igualtat davant la llei. -
Period: to
Ferran VII
Durant el seu govern, va haver-hi intensos conflictes polítics, repressió i alteracions en la forma de govern. Va cancel·lar la Constitució de Cadis, va restablir l'absolutisme i va perseguir els liberals. La seva defunció va provocar la Primera Guerra Carlista per la disputa del tron. -
Period: to
Catalanisme polític: Precedents, aparició i evolució
-
Period: to
1 Guerra Carlina
Va ser un conflicte a Espanya entre partidaris de Carlos María Isidro (absolutistes) i Isabel II (Liberas) on va ganara Isabel II -
Period: to
Isabel II
Durant el seu govern, es va promulgar la Constitució de 1837, es van abordar reformes liberals i es va enfrontar a nombroses revoltes carlistes i conflictes polítics. -
Period: to
2 Guerra Carlina
Va ser un conflicte a Espanya entre els carlistes, liderats per Carles VI, i les forces liberals que feien costat a Isabel II. Va ser una lluita per la successió al tron i es va caracteritzar per batalles en diverses regions. Va acabar amb un acord conegut com el Conveni de Vergara, que va atorgar amnistia als carlistes i va posar fi al conflicte. -
La revolució de 1868
La Revolució de 1868, coneguda com la "Gloriosa Revolució", va enderrocar a la reina Isabel II d'Espanya i va posar fi al seu règim autoritari. Va ser liderada per militars i civils liberals descontentaments amb la corrupció i l'autoritarisme del govern. La revolució va resultar en l'elecció d'Amadeu I com a rei i l'aprovació d'una nova Constitució en 1869 -
Period: to
Govern provisional 1868-1870
El Govern Provisional de 1868-1870 a Espanya va ser establert després de la Revolució de 1868. Va promoure reformes liberals, com la Constitució de 1869, que incloïa sufragi universal masculí i llibertats civils. No obstant això, la inestabilitat política va persistir, i en 1870, Amadeu I va ser nomenat rei, posant fi a aquest període provisional. -
Period: to
Amadeo I
Va ser triat per a ocupar el tron després de la Revolució de 1868. El seu regnat va ser breu i complicat a causa de la inestabilitat política i els conflictes interns. Va abdicar voluntàriament a causa de la falta de suport popular i política. El seu breu mandat no va aconseguir estabilitzar la situació política a Espanya, la qual cosa va portar a la restauració de la monarquia borbònica sota Alfons XII. -
Period: to
3 Guerra Carlina
Va ser un conflicte a Espanya entre carlistes i forces governamentals. Els carlistes, liderats per Carles VII, van perdre en la Batalla de Montejurra, consolidant el poder monàrquic d'Alfons XII. -
1 República Espanyola
Va ser un breu període de govern republicà marcat per la inestabilitat política. La Constitució de 1873 va establir una república federal amb sufragi universal i separació de poders. No obstant això, va enfrontar desafiaments regionals, conflictes interns i disturbis civils. El general Arsenio Martínez Campos va liderar un pronunciament militar en 1874 que va posar fi a la República, restaurant la monarquia amb Alfons XII. -
Period: to
Alfons XIII
va ser rei d'Espanya entre 1874 i 1885. Fill de la reina Isabel II i del rei Francesc d'Assís de Borbó, l'inici del seu regnat va posar fi a la Primera República i va donar pas al període conegut com a Restauració. Després de la seva mort prematura als vint-i-set anys, víctima de la tuberculosi, va ser succeït en el tron pel seu fill pòstum, Alfons XIII, la minoria d'edat del qual va estar encapçalada per la regència de la seva mare, la reina vídua María Cristina. -
Period: to
Restauració
-
Desastre del 98
El "Desastre del 98" va ser una derrota militar i la pèrdua de les últimes colònies espanyoles en la Guerra Hispà-Estatunidenca de 1898 (Cuba, Filipines, Guam i Puerto Rico). Va revelar la feblesa i decadència de l'Imperi espanyol i va desencadenar reformes i canvis polítics a Espanya. -
PACTE DE SAN SEBASTIÀ
El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica. -
Constitució de la segona república
La Constitució espanyola de 1931 va ser aprovada el 9 de desembre de 1931 per les Corts Constituents, després de les eleccions generals espanyoles de 1931 que van seguir la proclamació de la Segona República -
PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA
Va començar la segona república després de haver guanyat les eleccions celebrat 2 dies abans. -
Period: to
2a República
La Segona República Espanyola va ser el règim polític democràtic que va existir a Espanya amb l'exili de la família Borbònica -
Estat d'autonomia de catalunya
Va ser el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. impulsat pel president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat pel 99% dels votants. -
Victoria del frente popular
El Front Popular va ser una coalició electoral espanyola creada el gener del 1936 pels principals partits d'esquerra, van guanyar les ultimes eleccions abans del cop d'estat -
Period: to
Guerra Civil
La Guerra Civil espanyola va ser un conflicte que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola que apocaven els d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes (Franco) -
Fets del maig de 1937
Va ser uns enfrontaments ocorreguts al senó del bàndol republicà entre el 3 i el 8 de maig de 1937 a diverses localitats de les províncies de Catalunya, amb centre del conflicte Barcelona -
La batalla de l'ebre
La batalla de l'Ebre va ser una batalla en què van participar més combatents, la més llarga i una de les més sagnants de tota la guerra. -
Final batalla del l'ebre
El El 16 de novembre de 1938 els republicans es van anar de la batalla que va durar 4 mesos i que van morir un munt de gent, en la que van guanyar el bàndol franquista -
Final de la Guerra Civil i començament del Franquisme
Va ocórrer l'1 d'abril de 1939 amb la victòria del bàndol franquista liderat per Francisco Franco. Les forces republicanes es van rendir després d'una llarga lluita marcada per atrocitats i devastació. La victòria de Franco va establir una dictadura autoritària que va durar fins a la seva mort en 1975. La postguerra es va caracteritzar per repressió política, aïllament internacional i censura. -
Period: to
Franquisme
-
Entrada en l'ONU
El 14 de desembre de 1955, l'Assemblea General de l'ONU va permetre a Espanya ingressar, sent el país número 65 a fer-ho. Això es va realitzar gràcies a la pressió que van fer els Estats Units perquè Espanya entrés a formar part d'aquesta organització, degut sobretot al fet que preferien un país que s'oposés al règim comunista encara que la seva forma de govern fos autoritària. -
Juan Carles sucesor de Franco
Franco designava a Juan Carlos com a príncep d'Espanya, aquest mateix dia juraria guardar les lleis del Regne i els principis del Moviment Nacional. Aquest acte va contreure una sèrie d'hostilitats entre pare i fill, perquè Joan de Borbó no va renunciar als seus drets dinàstics fins a l'any 1977. -
Mort de Franco
Després d'una llarga agonia que començava mesos abans, a més d'haver estat intervingut en multitud d'ocasions des de 1973, Francisco Franco Bahamonde moria, posant fi a un govern de 39 anys. D'aquesta manera començava a Espanya la transició cap a una democràcia la qual va estar encapçalada per Joan Carles I i Adolfo Suárez. -
Period: to
Transició i demoràcia
-
Period: to
Adolfo Suárez
Adolfo Suárez va ser el president del Govern d'Espanya des de 1976 fins a 1981. Durant el seu mandat, va liderar la Transició a la democràcia, negociant amb diferents forces polítiques i promovent reformes polítiques clau. Suárez va contribuir significativament a l'estabilitat política a Espanya després de la dictadura de Franco i va ser una figura crucial en la redacció de la Constitució de 1978 i en la consolidació de la democràcia al país. -
La legalització del Partit Comunista a Espanya
La legalització del Partit Comunista a Espanya va tenir lloc en 1977, després de la dictadura de Franco. Va ser un pas clau en la transició democràtica. La Llei de Reforma Política va obrir el camí per a la seva legalització, permetent la participació de totes les forces polítiques. Això va marcar el retorn de comunistes exiliats i la formació d'un partit legal. El PCE, liderat per Santiago Carrillo, va poder competir en eleccions i va contribuir al procés democràtic. -
La Constitució de 1978
La Constitució de 1978 a Espanya va establir una democràcia parlamentària. Va garantir drets fonamentals, autonomia de les regions i separació de poders. Va ser crucial per a la Transició a la democràcia després de la dictadura franquista. -
Cop d'estat de Tejero
El cop d'estat d'Antonio Tejero va ocórrer el 23 de febrer de 1981 a Espanya quan un grup de guàrdies civils va assaltar el Congrés dels Diputats, intentant donar un cop militar. No obstant això, va fracassar a causa de la ferma oposició de polítics i ciutadans, consolidant la democràcia espanyola. -
Entrada a la Comunitat econòmica Europea (CEE)
Espanya es va unir a la CEE l'1 de gener de 1986. El procés d'adhesió va implicar l'alineació amb les lleis i regulacions de la CEE , així com l'aprovació per unanimitat dels Estats membres i un referèndum a Espanya per a convertir-se en un membre ple de la CEE.
