-
476
Fi de l'imperi romà d'Occident
La caiguda de l'Imperi romà d'Occident va ser el període de declivi de l'Imperi romà d'Occident en què va perdre l'autoritat d'exercir el seu domini i el seu territori va ser dividit en nombroses entitats polítiques successores. -
507
La batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé va ser una batalla decisiva pel control de la Gàl·lia entre visigots i francs ocorreguda a la primavera de 507. -
527
Inici de l'imperi de Justinià
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565. Va ser el segon membre de la Dinastia justiniana tot succeint al seu oncle Justí I. -
554
Creació del regne de Toledo
El Regne visigot de Toledo va ser fundat després de la derrota dels visigots a la batalla de Vouillé a mans dels francs, cosa que els va obligar a desplaçar-se amb la seva població a Hispània, i de la Gàl·lia només van conservar l'extrem occidental de la Narbonense, conegut com a Septimania, posant fi així al regne visigot de Tolosa -
565
Fi de l'imperi de Justinià
Les cròniques narren que el regnat de Justinià va coincidir amb una època de desastres naturals: En la dècada del 530 es van veure fums nocius a l'atmosfera, el sol no escalfava gaire, tot plegat va portar una sèrie de males collites i una fam entre la població com mai abans s'havia vist. -
570
Naixement de Mahoma
Va ser un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials. -
711
L'Islam arriba a la península Ibèrica
L'expansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient. També s'inclou en aquesta denominació l'influx dels comerciants al Magrib i altres parts d'Àfrica, així com les missions fetes a les Filipines. -
732
Batalla de Poitiers.
La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de 732 entre les forces comandades pel líder franc Carlos Martel i un exèrcit musulmà a les ordres del valí d'Al-Àndalus Abd ar-Rahman ibn Abd Allah al-Gafiqi. Durant la batalla, els francs van derrotar a l'exèrcit musulmà i al-Gafiqi va resultar mort. -
800
Carlemany és coronat emperador
Va ser rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814). Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi carolingi. -
843
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca. -
1162
Es forma la Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó[8] des del 1162 fins al 1715 -
1229
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques. -
1230
Es forma la Corona de Castella
La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries. -
1348
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans. -
1453
Conquesta de Constantinoble per part dels turcs
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453[1] va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica. -
1492
Fi de l' últim regne musulmà, el de Granada.
L'Emirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.