cronología vandalos y bizantinos

  • 123 BCE

    123-122 aC

    -ELS ROMANS CONQUEREIXEN MALLORCA I MENORCA.FUNDACIÓ DE PALMA I POL·LÈNTIA.
  • 121 BCE

    111-105 aC

    PARTICIPACIÓ DELS FONERS BALEARS EN LA GUERRA CONTRA NUMÍDA. 
  • 121 BCE

    121 a.C.

    QUINT CECILI  METEL ÉS HORONAT AMB EL TÍTOL DE BALEÀRIC PER HABER CONQUERIT MALLORCA I MENORCA.
  • 82 BCE

    82-79 aC

    LES BALEARS EN EL CONTEXT D'UNA GUERRA CIVIL, SON OCUPADES PER SERTODI, QUE FINALMENT SERÀ VENÇUT.
  • 75 BCE

    75-70 aC

    NIVELL ARQUEOLÒGIC MÉS ANTIC DOCUMENTAT A PALMA I POL·LÈNTIA.
  • 57 BCE

    57 aC

    ELS FONERS BALEARS LLUITEN AL COSTAT DEL ROMANS A LA BATALLA DE BIBRAX CONTRA ELS CELTES BELGUES
  • 47 BCE

    47 aC

    POSSIBLE CONVERSIÓ DE PALMA I POL·LÈNTIA EN CIUTATS DE DRET ROMÀ.
  • 27 BCE

    27-15 aC

    PLAGA DE CONILLS A LES BALEARS.
  • 20 BCE

    20-10 aC

    POSSIBLE CONVERSIÓ DE GUIUM I TUCIS EN MUNICIPIS LLATINS
  • 13 BCE

    13 aC

    PROBABLE INCORPORACIÓ DE LES BALEARS I LES PITIÜSSES A LA NOVA PROVINCIA TARRACONENSE.
  • 10 BCE

    10-6 aC

    LA CIUTAT FEDERADA DE BOCCHORUS HAURIA REBUT L'ESTATUT DE MUNICIPI LLATÍ
  • 1 CE

    0 aC

    Primers indicis jueva a les Balears.
  • 14

    14-68

    Diverses personalitats romanes són desterrades a les Balears.
  • 73

    73-74

    La ciutat federada d'Ibosim, anomenada pels romans. Ebusus rep el dret llatí. També aconsegueixen aquest estatus lamo (Ciutadella de Menorca) i Maó.
  • 212

    212

    Concessió de la ciutadenia romana a tots els ciutadans lliures de l'imperi.
  • 250

    250

    Possible presència dels primers cristians a les illes Balears.
  • 297

    297

    Reforma de Dioclecià. Possible adscripció de les Balears a la provincia Tarraconense.
  • 391

    391

    El cristianisme esdeve la religió oficial a lìmperi Romà
  • 395

    395

    L'Imperi Romà es divideix definitivament entre el d'Occident i el d'Orient, que també serà conegut com a Imperi Bizantí.
  • Period: 395 to 455

    ELS PRECEDENTS IMMEDIATS (395-455)

  • 396

    395-396

    CReació de l província romana de les Illes Balears.
  • 409

    409

    Arran d'un acord amb un general romà rebel, ariben a la Península Ibèrica els pobles germànics dels vàndals i els sues així com els alans, un poble iranià.
  • 411

    411

    Els pobles abans esmentats es repateixen bona part de la Península Ibèrica, però això no afecta les Illes Balears.
  • 425

    425

    Els vàndals ataquen, però no ocupen, les illes Balears, així com Cartago Nova (Cartagena) i Hispalis (Sevilla).
  • 429

    429

    Els vàndals (uns 80.000) passen al nord d'Àfrica, on creen un regne poderós amb capital a Cartago.
  • 455

    455

    Ocupació vàndala de les illes Balears.
  • Period: 455 to 534

    L'ÈPOCA VÀNDALA (455-534)

  • 476

    476

    Desapareix definitivament l'Imperi Romà d'Occident.
  • 484

    484

    El bisbe de Mallorca, Helies, el de Menorca, Macari, i el d'Eivissa, Opilió, assisteixen a una confèrencia general a Cartago.
  • 534

    534

    Conquesta bizantina de les illes Balears.
  • Period: 534 to 903

    L'ÈPOCA BIZANTINA (534-902/903)

  • 555

    555

    És confinat a les illes Balears el bisbe Víctor de Tunna.
  • 582

    582-602

    Les illes Balears són incloses a la província bizantina Mauritània II, amb els territoris conquerits al sud i est de la Península Ibèrica i Ceuta.
  • 603

    603

    El mal comportament dels monjos de Cabrera motiva una carta del papa Gregori Magne.
  • 625

    625

    Els bizantins són expulsat pels visigots de la Peninsula Ibèrica.
  • 698

    698

    Cartago cau en mans dels musulmans.
  • 707

    707

    Un estol islàmic saqueja les illes Balears però persisteix el domini bizantí.
  • 711

    711

    Els musulmans comencen la conquesta de la Península Ibèrica.
  • 798

    798

    Les autoritats illenques sol·liciten el suport de l'emperador dels francs perquè els musulmans saquegen Mallorca i Menorca.
  • 812

    812

    Els comtes catalans organitzen un estol que derrota una armada musulmana en aigües de les illes Balears.
  • 848

    848-849

    Els musulmans de l'emirat de Còrdova saquegen les Balears i obliquen els illencs a pagar un tribut. Malgrat tot, presisteix un poder polític cristià, probablemment bizantí.
  • 869

    869

    Els pirates normands saquegen Formentera, Mallorca i Menorca.
  • 891

    891-897

    El papat es nega a concedir al bisbat de Girona el domini espiscopal sobre les illes Balears.
  • 902

    902-903

    Expedició d'Isam al-Hawlani contra les illes Balears, que són incorporades a l'emirat de Còrdva. Comença la dominiació islàmica de les illes Balears, que es perllongarà fins al segle XII.