-
Carles IV (1788-1808)
Monarca que va regnar en un període d’enorme inestabilitat. La seva debilitat com a governant i la influència del seu ministre Manuel Godoy van provocar descontentament social. Durant el seu regnat, Espanya va perdre força internacionalment i es va veure involucrada en guerres desastroses, com la de Trafalgar. Va abdicar després del Motí d’Aranjuez. -
Tractat de Fontainebleau (1807)
Va ser un acord secret signat entre Espanya i França en què es permetia el pas de tropes franceses pel territori espanyol per conquerir Portugal. Aquest pacte, promogut per Manuel Godoy, va desencadenar greus conseqüències, ja que va ser utilitzat per Napoleó per ocupar militarment Espanya, desestabilitzant el regne i afeblint el prestigi de Carles IV. -
Capitulacions de Baiona (1808)
Documents signats per Carles IV i Ferran VII a Baiona, sota pressió de Napoleó, on renunciaven al tron en favor de Josep Bonaparte. Aquestes capitulacions van ser rebutjades pel poble espanyol, que va veure en aquesta cessió un acte de submissió a França. Això va encendre l’esperit de resistència i va donar lloc a una guerra d’alliberament. -
Motí d’Aranjuez (1808)
Revolta popular i palatina impulsada per sectors descontents amb Manuel Godoy i el govern de Carles IV. Va tenir lloc a Aranjuez i va culminar amb la caiguda de Godoy i l’abdicació de Carles IV en favor del seu fill Ferran VII. Aquest fet marcava el principi d’una crisi dinàstica i política que es va agreujar amb la intervenció de Napoleó. -
Josep Bonaparte (1808-1813)
Nomenat rei d’Espanya pel seu germà Napoleó, Josep Bonaparte mai va tenir el suport del poble espanyol, que el considerava un imposat. Va intentar introduir reformes liberals, però el rebuig massiu, unit a la resistència guerrillera i l’ofensiva aliada, va fer del seu regnat un període molt inestable. -
Guerra del Francès (1808-1814)
Conflicte desencadenat per la invasió napoleònica. Va ser una guerra brutal amb una forta resistència popular i nombroses guerrilles. Les potències aliades, com Gran Bretanya, van donar suport a Espanya. Aquesta guerra va posar fi a l’ocupació francesa i va restaurar Ferran VII al tron, però va deixar el país devastat. -
Ferran VII (1808)
Ferran VII va ser proclamat rei després de la crisi de 1808. Tot i ser vist com una esperança per a molts espanyols, va ser ràpidament enganyat per Napoleó. Durant les negociacions a Baiona, va ser forçat a abdicar i cedir el tron a Josep Bonaparte. La seva imatge com a símbol de resistència es va mantenir durant la Guerra del Francès. -
Corts de Cadis (1810-1814)
Durant la Guerra del Francès, les Corts de Cadis es van constituir com una assemblea revolucionària que representava la sobirania nacional. Van aprovar la Constitució de 1812, coneguda com "La Pepa", que introduïa drets civils i establia una monarquia constitucional. Va ser un gran pas cap al liberalisme. -
Constitució de Cadis (1812)
També anomenada "La Pepa", va ser la primera constitució espanyola i un símbol del liberalisme europeu. Declarava la sobirania nacional, la divisió de poders i els drets dels ciutadans. Tot i la seva importància, va ser abolida per Ferran VII el 1814 amb el retorn de l’absolutisme. -
Ferran VII Absolutisme (1814-1833)
Restaurat al tron després de la Guerra del Francès, Ferran VII va anul·lar la Constitució de Cadis i va reinstaurar l’absolutisme. Això va provocar una divisió política i el sorgiment de conflictes amb els liberals. La seva mort va obrir la porta a les Guerres Carlines pel problema successori. -
Pragmàtica sanció (1830)
Decret emès per Ferran VII que derogava la Llei Sàlica i permetia que la seva filla, Isabel II, pogués accedir al tron. Això va provocar l’oposició dels partidaris del seu germà Carles, iniciant les Guerres Carlines. -
Guerres Carlistes (1833-1876)
Tres conflictes civils entre els carlins (defensors de Carles i del tradicionalisme) i els liberals (defensors d’Isabel II). Van marcar la lluita entre l’absolutisme i el liberalisme al segle XIX. -
Isabel II Liberalisme (1833-1868)
Isabel II va regnar durant un període d’intensa lluita política entre moderats i progressistes. Tot i les reformes liberals, el seu regnat va estar marcat per la corrupció, la inestabilitat i la pèrdua de suport popular, que va culminar amb el seu derrocament el 1868. -
Desamortització de Mendizábal (1836)
Reforma econòmica que va expropiar béns eclesiàstics i els va vendre a particulars per reduir el deute públic. Va generar grans canvis socials, però també desigualtat. -
“La Gloriosa” (1868)
Revolució que va posar fi al regnat d'Isabel II. Va ser liderada per generals com Prim i Serrano, i va donar inici al Sexenni Democràtic, buscant un nou model polític. -
Amadeu de Savoia (1871-1873)
Monarca elegit per les Corts després de “La Gloriosa”. El seu regnat va estar ple de dificultats per la manca de suport i les tensions polítiques, fins que va abdicar. -
La Primera República (1873-1874)
Intent de govern republicà després de l’abdicació d’Amadeu I. Va ser un període de gran inestabilitat política i social, amb conflictes interns constants. -
Alfons XII Bipartidisme i caciquisme (1874-1885)
Amb la Restauració borbònica, es va establir un sistema polític basat en l’alternança pactada entre liberals i conservadors, un sistema conegut com caciquisme. -
Constitució del 1876
Marc legal de la Restauració, que consolidava la monarquia parlamentària amb poder per al rei. Va ser la constitució més duradora del segle XIX. -
Guerra de Cuba (1895-1898)
Revolta independentista cubana contra Espanya, que va provocar la intervenció dels Estats Units. Va acabar amb la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines.