cronologia dels reis catalans

By (·_·)
  • 897

    Guifré I el Pelós

    Guifré I el Pelós
    fill de Sunifred I. Inicia la dinastia del Comtat de Barcelona.
  • 911

    Guifré II

    Guifré II
    fill de Guifré I
  • 947

    Sunyer I

    Sunyer I
    germà de l'anterior
  • 966

    Miró I

    fill de l'anterior, amb el seu germà
  • 992

    Borrell II

    Borrell II
    El 988 Borrell II es nega a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei francès.
    988 Inicia la dinastia sobirana del Comtat de Barcelona
  • 1017

    Ramon Borrell

    Ramon Borrell
    fill de Borrell II, amb la seva esposa Ermessenda de Carcassona, associada al govern pel seu marit.
  • 1035

    Berenguer Ramon I

    Berenguer Ramon I
    el Corbat, fill de l'anterior.
  • 1076

    Ramon Berenguer I

    Ramon Berenguer I
    el Vell, fill de l'anterior.
  • 1082

    Ramon Berenguer II

    Ramon Berenguer II
    el Cap d'Estopes, fill de l'anterior, amb el seu germà
  • 1097

    Berenguer Ramon II

    Berenguer Ramon II
    el Fratricida, germà de l'anterior
  • 1097

    Ramon Berenguer III

    Ramon Berenguer III
    el Gran, nebot de l'anterior, associat al govern pel seu oncle 1112 casament amb Dolça de Provença.
  • 1137

    Ramon Berenguer IV el Sant,

    Ramon Berenguer IV el Sant,
    L'any 1137 Ramon Berenguer IV rep de Ramir II d'Aragó el Monjo, el Regne d'Aragó en donació, i esdevé príncep sobirà i dominador del regne. El 1150 es casa amb Peronella, segons havien acordat, filla nascuda el 1136 del breu matrimoni entre Ramir II i Agnès de Poitiers, filla del duc Guillem IXè d'Aquitània.
    Corona Catalano-Aragonesa.
  • 1196

    Alfons I el Cast

    Alfons I el Cast
    fill de l'anterior.
  • 1213

    Pere I el Catòlic.

    Pere I el Catòlic.
    1204, casament amb Maria de Montpeller. Pere I mor a la desfeta de Muret. Fi de la influència transpirinenca.
  • 1276

    Jaume I el Conqueridor.

    Jaume I el Conqueridor.
    Pere I el Catòlic, vençut i mort a Muret el setembre de 1213, deixava el seu fill Jaume en poder del seu vencedor, als deu anys, Jaume I destinà el primer temps del seu regnat a sobreposar-se a la noblesa. Després van venir les grans conquestes (Mallorca el 1229; Eivissa el 1235; i la campanya del País Valencià, des de 1232 fins 1245, i fins Múrcia el 1266). I és per això que se'l considera el pare des Països Catalans. Jaume I va viure 68 anys,
  • 1285

    Pere II el Gran o "dels francesos"

    Pere II el Gran o "dels francesos"
    per la victòria de coll de Panissars el 1285. Fill de l'anterior.
  • 1291

    Alfons II el Franc

    Alfons II el Franc
    , fill de l'anterior. Desposseeix les Balears al seu oncle Jaume de Mallorca, que havia col·laborat amb els francesos.
  • 1327

    Jaume II el Just

    Jaume II el Just
    . Germà de l'anterior. Inicialment rei de Sicília, promourà la gran expansió mediterrània a Sardenya i sobre els ducats d'Atenes i Neopàtria.
  • 1336

    Alfons III el Benigne,

    Alfons III el Benigne,
    fill de l'anterior.
  • 1387

    Pere III el Cerimoniós

    Pere III el Cerimoniós
    , fill de l'anterior
  • 1396

    Joan I el Caçador,

    Joan I el Caçador,
    fill de l'anterior.
  • 1410

    Martí I l'Humà,

    Martí I l'Humà,
    fill de l'anterior. A la seva mort no hi ha una descendència legítima ja que l'any abans havia mort el seu fill, Martí el Jove, rei de Sicília.