-
Carles IV
Carles IV, es va trobar amb una Espanya molt endarrerida, i ell encara la va endarrerí més. Carles IV, era un rei absolutista, que va trobar una clara oposició en els liberals. -
Tractat de Fontainebleu
Aquest tractat, el van signar, Napoleó, i Manuel de Godoy. Aquest pacte, consistia, en què les forces Napoleòniques creuarien Espanya sense perill, per a conquerir Portugal. Però, una vegada van conquerir Portugal, les tropes franceses es van quedar a Espanya. -
Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d’Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. Una de les causes, va ser el mal govern de Manuel Godoy, que va esgotar la paciència dels espanyols, i els va fer sortir al carrer per revoltar-se. -
Guerra del Francés
La guerra del Francès fou una guerra que es va produir a Espanya entre l’any 1808-1814, que van lliurar Espanya i el primer imperi Francès. Aquesta guerra va originar-se degut a l'imposició del govern del germà de Napoleó (Josep Bonaparte ) No fou realment una guerra d’exèrcits sinó més bé una guerra de guerrilles, aquesta va culminar en una gran batalla final lliurada a Tolosa. Finalment al 1814 Barcelona fou lliurada dels Francesos. -
Corts de Cadis
Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès. Durant la Guerra del Francès (1808-1814) les revoltes populars desemboquen en la creació de Juntes Locals i Regionals de Defensa, i aquesta en va ser una. -
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès. -
Ferran VII
Ferran VII, el Desitjat (perquè pensaven que faria reformes, i seria més liberal), va ser un rei d’Espanya, que va gobernar en una época molt convulsa, ja que el seu mandat es va veure interromput per l'ocupació Napoleònica a Espanya. Cosa que va fer que el seu regnat es dividis en dos moments de la història. al 1808, i posteriorment del 1814-1833. -
Mendizabal
Mendizàbal fou un polític liberalista, va donar suport a la revolta de Riego (Liberal i Progresista) i posteriorment va emigrar a Anglaterra al 1823.
Posteriorment va tornar a Espanya i va ser nomenat ministre d’Hisenda, entre les reformes que va dur a terme es troben, la desamortització eclesiastica (supressió dels ordres religiosos) i confiscació dels seus béns. (terres) A més a més també va ser president del Govern Espanyol durant uns mesos. -
Isabel II
Degut a que el seu pare, Ferran VII, va anul·lar la llei que prohibia que una dona fos reina d’Espanya. Ella es va coronar reina d’Espanya, tot i les pressions i les confrontacions que va haver amb el seu tiet. Aquestes tensions, van originar la primera guerra carlista, entre els partidaris de Isabel II, i els del seu tiet, Carles Mª Isidre. -
Pragmàtica Sanció
La Pragmàtica Sanció de 1830 fou una Sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830. L’intenció d’aquesta sanció, era abolir la antiga llei de que les dones no podien esdevenir reines. Aquesta sentència, va estar feta per a poder habilitar la seva filla com a reina. Ja que seguint la línea de successió, era Carles Mª Isidre, germà de Ferran VII el que hauria d¡haver pujat al tró. -
Guerres Carlistes
Aquestes, són diferents guerres que enfronten als carlistes, amb altres corrents polítiques;
La Primera Guerra Carlina, va ser entre els favorables a Isabel II (Isabelins), i els favorables al germà de l’antic rei, Carles IV (Carlistes). Ja que els Carlistes, es negaven a acceptar la Pragmàtica sanció, que va portar a Isabel II al regnat.
Aquesta guerra, la va acabar guanyant els favorables a Isabel II, cosa que la va portar al poder. -
Desamortització de Mendizábal
Durant el regnat de la regent Mª Cristina, Mendizábal, un funcionari d’alt rang, va proposar un pla excepcional per a sanejar les arques públiques de l’estat espanyol. Ell, va dur a terme una caça de bruixes contra l'Església, i va apropiar-se dels seus béns i patrimoni. -
Narváez
Fou un militar i polític Espanyol, duc de València. En 1837, se li va encomanar l’organització i comandament de la “Reserva Andalusa” amb l’objectiu de pacificar La Manxa. En 1838 va ser promogut a mariscal de camp, i elegit diputat a Corts. La seva gran habilitat militar i la seva ideologia liberal van fer que tant progressistes com moderats pretenguessin que s'incorporés als seus respectius partits. -
Espartero
Era un militar, que assumeix el lideratge de l’exèrcit, degut a que la reina, Isabel II no tenia coneixements bèl·lics ni estratègics. El seu lideratge, porta a la reina Isabel II al tró, i a ell li porta la fama i el respecte.
Espartero, al ser un militar, i no tenir gaires nocions d’economia, o política interna, prenia decisions molt controvertides i que provoquen protestes, com el bombardeig a la ciutat de Barcelona. -
Tractat de Baiona
Carles IV, Ferran VII i Napoleó es van reunir per a decidir qui dels dos governaria, si pare o fill, però com a intermediari finalment Napoleó va decidir que no gobernara cap dels dos, sino que ho faria el seu germà Josep Bonaparte, al que els Espanyols no van rebre gaire contents. -
Cànovas
Antonio Cánovas del Castillo, va ser el principal arquitecte de la restauració, un règim que buscava un sistema polític estable a Espanya. Va ser ministre Governació el 1864 i d'Ultramar el 1865 durant el regnat d'Isabel II, abans de proclamar-se la Primera República Espanyola. Cánovas comptava amb el suport de l'església i amb ell van sorgir conceptes com el proteccionisme econòmic i el catolicisme obligatori. -
Crisi del 1867
La crisi final de l'regnat d'Isabel II constitueix el quart i últim període en què se sol dividir el regnat d'Isabel II d'Espanya. Comença el març de 1863 amb la caiguda de el govern de la Unió Liberal d'el general Leopoldo O'Donnell i acaba amb la Revolució de 1868 que va posar fi a la Monarquia d'Isabel II -que va marxar a l'exili- i va obrir la nova etapa de la història contemporània d'Espanya anomenada Sexenni Democràtic (1868-1874). -
Alfons XII
Alfons XII d'Espanya, fou rei d'Espanya. El regnat d'Alfons XII va significar el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
La Gloriosa
La revolució del 1868 va ser una sublevació militar que es va donar a Espanya, i que va suposar el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. La Revolució de Setembre va ser una brusca sacsejada en la història del segle XIX espanyol, els efectes de la qual es van deixar sentir àmpliament a tota la geografia del país. -
Amadeu de Savoia
Amadeu de Savoia, va ser duc d’Acosta, i escollit com a rei d’Espanya al 1870, el seu curt regnat, va coincidir amb el sexenni revolucionari. El seu curt mandat, va ser degut a la inestabilitat política que es vivia a Espanya, per la Guerra de Cuba, el rebrot Carlí, i per últim, per la mort d’un dels seus més grans simpatitzants, Joan Prim. -
Prim
Joan Prim, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya va ser un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del segle xix. Va ser governador militar de Barcelona (1843), capità general de Puerto Rico (1847) i president del consell de Ministres entre els anys 1869 i 1870. Participà en la campanya del Marroc i dirigí les forces que lluitaren a la campanya de Mèxic. -
La primera República
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica. El primer intent republicà en la història d'Espanya fou una experiència curta, caracteritzada per la inestabilitat política. -
Sagasta
Sagasta, va ser el líder del partit liberal a Espanya, i va arribar a la presidència del govern, on hi va estar en diverses ocasions, tot i que mai va aguantar un mandat més 3 anys.
Sagasta, al 1890, va impulsar una llei electoral per la qual podien votar tots aquells ciutadans espanyols, que fossin; barons majors de 25 anys, que puguin gaudir en plenitud dels seus drets civils, que siguin veïns d’un municipi o que hi portin almenys residint allà 2 anys.
