-
Camprodon
. Primeres manifestacions a Catalunya del ludisme o anti-maquinisme. Els obrers destrueixen les màquines de filar i cardar. -
Catalunya
1826
Catalunya. Sota l'empenta de Magí Coromines, es reorganitza la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, hereva de la primera organització d'empresaris de Catalunya, Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó (Barcelona, 1799). -
barcelona
1838, juny
Barcelona. Una Comissió d'obrers demanen al Capità general autorització per associar-se. La Comissió de Fàbriques s’hi oposa i no en són autoritzats. -
Vilanova i la Geltrú
S'inaugura una fàbrica tèxtil moguda amb vapor, sota la direcció de "Gumà, Ferrer i Cia", que havien pres el relleu a la firma "Roquè, Gumà i Cia" constructora de la factoria. Se la coneixerà com la fàbrica de la Rambla, amb el segell comercial "El Fènix". -
Barcelona
- El dia 10 de maig es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Membret Societat de TeixidorsTeixidors de Cotó de Barcelona. És la primera organització obrera de l'Estat (estatuts). El seu capdavanter era Joan Muns i a més formaven part de la Junta Directiva José Sort Rull, José Sugrañes Pascual, Vicente Martínez Pintao, Pedro Màrtir Cardeñas i Pedro Vicheto que n'era el secretari.
-
Igualada.
1841, abril
Igualada. En un escrit de l’Alcaldia hi consta organitzada la Societat de Protecció Mútua de Teixidors d'Igualada. El mes de novembre formaven la seva junta: Jaume Pujol, President, Ramon Garcia, Secretari, Joan Prats i Joan Martí, Vocals. -
Manlleu.
1841, desembre
Manlleu. Es constitueix la Societat de Filadors. -
Reus.
1843, agost
Reus. Tot i les prohibicions de les societats obreres a Barcelona, l'Alcalde tercer de Reus –Antoni Vallès- reuneix a l'Ajuntament una comissió de fabricants de roba de cotó i una comissió de treballadors per establir una nova tarifa de preus. La comissió dels treballadors estava formada per: Francisco Monseny(sic), Pablo Tosas, Pedro Bargalló, Pablo Doménech i Francisco Freixa. -
Londres
1848
Londres. Publicació del Manifest Comunista de Karl Marx i Friedrich Engels. -
Barcelona
1854, juliol
Barcelona. El dia 14, una Comissió de les Classes Obreres, decreta el boicot contra les Selfactines. Els primers dies (confonent-se amb l'agitació política i militar que vivia Barcelona), el boicot deriva cap a la crema d'algunes fàbriques i tallers, però després el boicot continuà de forma pacífica. -
Catalunya
1855, juliol
Catalunya. En resposta a la persecució del general Zapatero, i en defensa del dret d'associació, la Junta Central de Directors de la Classe Obrera declara el dia 2 una vaga general que fou seguida molt extensament, tancant fàbriques, tallers, botigues i locals d'esbarjo. -
Barcelona.
1862, febrer
Barcelona. Es crea l’Ateneu Català de la Classe Obrera. Fou una autèntica font de coneixement per als treballadors. -
Lausana
1867, setembre
Lausana. Del dia 2 al dia 9, se celebra el segon congrés de l'AIT. Els obrers catalans hi envien un missatge d'adhesió. -
Barcelona.
1899, setembre
Del dia 8 al 10 se celebra el congrés de constitució de la Federació Tèxtil Espanyola, també citada com Federació Cotonera. Hi assisteixen 65 delegats de 29 localitats del Principat. José Guiteras n’es elegit Secretari i el socialista Toribio Reoyo és nomenat director del periòdic “Revista Fabril”, portaveu de la federació. -
París
1900, setembre
París. Del dia 23 al 27 se celebra el 5è congrés de la Segona Internacional. Hi Participen Pablo Iglesias representant al PSOE i Antonio García Quejido representant la UGT.