-
Inici del regnat de Carles IV
Comença el regnat del rei Carles IV d’Espanya. -
Period: to
Regnat de Carles IV
-
Inici Revolució Francesa
En Francià s'inicia la Revolució Francesa. -
Guerra de la Convenció: Guerra contra la França revolucionària
Enfrontament entre Espanya i la França revolucionara entre 1793 i 1795 (durant l’existència de la Convenció Nacional francesa). -
Pau de Basilea, entre França i Espanya
La Pau Basiles: derrota espanyola contra França, abandonant així la Prim era Coalició. -
Tractat de Sant Ildefons: Aliança entre França i Espanya contra Anglaterra
El tractat de Sant Ildefons va ser una aliança militar signada França i Espanya contra Anglaterra. -
Ocupació anglesa de Menorca (tercera dominació)
Els anglesos van tornar a ocupar Menorca el com a resposta a l’aliança d’Espanya i França amb ell tractat de Sant Ildefons. Va començar així la darrera dominació britànica de l’illa que va durar 4 anys. -
Pau d’Amiens Menorca és tornada a Espanya
Se signa el Tractat de pau d'Amiens entre Espanya, França, Gran Bretanya i Holanda, després de les converses preliminars tingudes a Londres l'any anterior.
Aquest tractat va representar una treva a la política expansionista de Napoleó, en què la Gran Bretanya tornava els territoris conquerits entre ells Menorca, però es quedava Trinitat i Ceilan. -
Desastre naval de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar derrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. -
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau de 1762 va consolidar la presència de l'Imperi Espanyol a la Nova Espanya, territori que abastava des de Florida l'Oceà Pacífic, i va mantenir el control catòlic, social i cultural de la regió, en oposició a les perspectives protestants de control britànic. -
Motí d’Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular, recolzada pel príncep d'Astúries, Ferran VII, entre el 17 i el 19 de març del 1808, provocada per la situació d'Espanya després de les guerres europees i la crisi de l'absolutisme, i dirigida principalment contra Manuel Godoy. -
Abdicació de Baiona
L’Abolició de Babiona és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I. -
Insurrecció popular del 2 de maig
L'Aixecament del dos de maig de 1808 és el nom amb què es coneix l'aixecament popular de Madrid (Espanya), acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez. -
Creació de juntes de defensa i de la Junta Central Suprema
Es va constituir oficialment la Junta Central Suprema i Governativa del Regne. -
Josep Bonaparte proclamat rei d’Espanya
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de manera despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas, fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès. -
Period: to
Guerra del francès
-
Reunió de les Corts de Cadis
Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea Constituent inaugurada a Sant Ferran el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins al 1814 durant la Guerra del Francès. -
Proclamació de la Constitució de Cadis (La Pepa)
Constitució de Cadis. Primera constitució política de la monarquia espanyola. El text fou aprovat per les corts de Cadis per 128 vots contra 24, i fou promulgat per la regència del rei el 19 de març de 1812 (diada de Sant Josep, i per això fou coneguda popularment per la Pepa). -
Britànics i espanyols obtenen la victòria a Los Arapiles
Va tenir lloc al sud de Salamanca una de les batalles més importants de la Guerra del Francès. Napoleó va patir una enorme derrota que va preludi la fi de la seva hegemonia a Europa. -
Tractat de Valençay
Pel Tractat de Valençay subscrit el 8 de desembre de 1813, Napoleó va reconèixer a Ferran VII com a nou rei d'Espanya i Índies. Havien transcorregut gairebé sis anys des dels successos de Baiona en l'ocasió dels quals els Borbons espanyols van abdicar els seus drets dinàstics en favor de l'Emperador francès. -
Manifest dels Perses
Manifest dels Perses és la denominació per la qual es coneix un document subscrit el 12 d'abril de 1814, a Madrid, per 69 diputats de tendència absolutista, encapçalats per Bernardo Mozo de Rosales. -
Decret de 4 de maig
El cop d'estat de maig de 1814 va ser el cop d'estat que va posar fi al règim constitucional instaurat per les Corts de Cadis en nom del «rei absent» Ferran VII . -
Retorn de Ferran VII a Espanya
Va tornar a Espanya el 1814 després d'haver passat cinc anys en captivitat a França. -
Period: to
Primera etapa del regnat de Ferran VII
-
Pronunciament de Riego
El pronunciament de Reg va ser un alçament militar encapçalat pel tinent coronel Rafael del Reg, que va tenir lloc a Espanya el 1820, durant el regnat de Ferran VII, i que va ser el detonant de la Revolució de 1820 (pel que també és conegut com la Revolució de Caps de Sant Joan), i de la pèrdua definitiva de l'Imperi espanyol a Amèrica, a causa de la dissolució de la flota i l'exèrcit d'Ultramar. -
Period: to
Segona etapa: Trienni Liberal
-
Intervenció militar de la Santa Aliança
La Santa Aliança va intervenir en diverses ocasions, així va succeir el 1821 quan les tropes austríaques es van involucrar a Itàlia per restituir l'absolutisme al Regne de les Dues Sicílies (Nàpols i Sicília), o amb la intervenció de les tropes franceses el 1823 a Espanya. -
Period: to
Tercera etapa Dècada Ominosa
-
Neix Isabel, filla de Ferran VII
La Reina Isabel II neix a Madrid el 1830, sent filla de Ferran VII i de la seva quarta esposa Maria Cristina de Borbó, Princesa de Dues Sicílies. La mort del seu pare el 1833 converteix Isabel a Reina d'Espanya sota la regència de la seva mare, atesa la seva minoria d'edat. -
Mort de Ferran VII
El rei feló, mort el 29 de setembre de 1833 a la tarda, va patir patologies diverses fruit d'una vida dissoluta. Al cap de tres hores i quaranta-cinc minuts de la tarda del 29 de setembre de 1833, Ferran VII, el rei feló, exhalava l'últim alè de conseqüència d'una apoplexia.