-
201 BCE
Aristarc de Samos
A partir de l’ombra de la Terra sobre la Lluna als eclipsis, va estimar que el diàmetre de la Lluna respecte a la Terra era de 0,36 (valor real 0,27)
A partir de l’angle Sol-Terra- Lluna als quarts creixents i menguants de la Lluna va calcular que el Sol estava 20 vegades més lluny que la Lluna (valor real 390)
Com que la lluna i el Sol tenen la mateixa mida angular des de la Terra, va estimar que el Sol era 20 vegades més gran que la Lluna (valor real 109). -
Period: 194 BCE to 120 BCE
Hiparco de Nicea
A partir d’un eclipsi de Sol va estimar la paral·laxi lunar i va concloure que la Lluna es trobava a una distància entre 75 i 83 radis terrestres. (valor real 60).
La paral·laxi és l'angle format per dues rectes que uneixen el centre de l'astre observat i els dos extrems d'un segment anomenat longitud de base, degut al desplaçament de l'observador a conseqüència del moviment de la Terra. -
Period: 1571 to
Johannes Kepler
Al segle XVII Kepler va enunciar les seves famoses lleis sobre el moviment dels planetes al voltant del Sol. La tercera llei relacionava les distàncies i els períodes dels planetes de la següent manera: on k és una constant.
Per tant, coneixent la distància d’un planeta al Sol i els períodes dels altres planetes, es podia trobar totes les distàncies de la resta dels planetes al Sol. -
Period: to
Jean-Dominique Cassini
Al 1672, Cassini va calcular la distància de la Terra a Mart mesurant la paral·laxi de Mart entre Paris i Cayenne, quan passava més a prop de la Terra,. A partir d’aquesta distància i utilitzant la tercera llei de Kepler es va poder calcular la distància de la Terra al Sol i la de la resta de planetes, i per tant, la mida del sistema solar. La distància Terra-Sol que van obtenir va ser de 127 891 500 km 3 -
Period: to
Ole Roemer
Va ser el primer a mesurar la velocitat de la llum el 1676. Va obtenir un valor de 214.000 km/s) -
Period: to
Heinrich Wilhelm Olbers
són incompatibles l'obscuritat del cel nocturn i l'existència d'un univers infinit i estàtic. En altres paraules, si l'univers fos infinit i no estigués ni en contracció ni en expansió, llavors el cel nocturn hauria d'estar completament il·luminat, sense regions obscure -
Edmond Halley
va idear un mètode de precisió per estimar la distància al Sol que consistia a realitzar mesures comparatives dels trànsits de Venus des de llocs llunyans a la Terra. Diverses nacions van organitzar grans i costoses expedicions per observar els dos trànsits que van tenir lloc el 1761 i 1769, però les observacions van resultar ser molt més complicades del que s'havia previst i els resultats van ser una mica decebedors. -
Lalande
a determinar la distància mitjana al Sol en 153 milions de quilòmetres (les millors mesures disponibles actualment donen un valor de 149.597.870 quilòmetres). Aquestes observacions dels trànsits de Venus al XVIII -
Period: to
Friedrich Wilhelm Besse
Bessel va determinar la paral·laxi de 61Cigni, a la constel·lació del Cigne. Després de 18 mesos d’observacions va estimar que l’estrella es trobava a 657 000 vegades la distància de la Terra al Sol, és a dir, 98 734 594 662 km (la seva paral·laxi era de 0,314″ ± 0,020!). Més endavant es mesurarien les paral·laxis de Vega i Alfa Centauri. -
Henrietta Leawitt
va descobrir una propietat molt interesant de les Cefeides, unes estrelles que tenien una lluentor variable. El que va descobrir va ser una relació entre la seva lluentor i la freqüència de la variació, de tal manera que les estrelles que brillen molt varien molt lentament i les que brillen poc varien ràpidament. Comparant les Cefeides a distàncies conegudes es va poder mesurar distàncies de Cefeides molt més llunyanes, on la paral·laxi no era útil.