Civilització Romana

  • 753 BCE

    Quan es va fundar?

    Quan es va fundar?
  • 753 BCE

    Ròmul i Remul

    Ròmul i Remul
    En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma. Establiren igualment el senat romà.[1] Ròmul va convertir-se a més en el seu primer rei. La seva llegenda ha tingut diverses versions.[1] La historiografia moderna considera falsa aquesta tradició, fixant l'origen de la ciutat entre finals del segle vii aC[2] i la meitat del segle viii aC.[3] Hom ha pres el 21 d'abril de 753 aC com a data tradicional de la fundació de Roma
  • 753 BCE

    Ròmul, el primer rei de roma.

    Ròmul, el primer rei de roma.
    Ròmul és considerat el fundador i primer rei de Roma. Aquest annex recull els set reis de Roma, que van regnar entre el 753 i el 509 aC. C. segons la tradició clàssica i els estudis moderns.
  • 269 BCE

    Moneda Romana

    Moneda Romana
    La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure. Una de les unitats monetàries romanes era l'as (1 as = 1,88 lliures), del qual Mommsen fixa el valor, el 1855, en 0,252 pessetes (3.020 asos = 216 tàlers = 762,09 pessetes). El sistema va mantenir-se fins a la crisi econòmica del segle iii. Dioclecià va introduir una nova moneda en argent, l'argenteus i en bronze argentífer, el nummus.
  • 80 BCE

    Coliseu Roma

    Coliseu Roma
    El Colosseu o Coliseu (en llatí Colosseum, en italià Colosseo)[1] és un amfiteatre de Roma que es va construir al segle i. Està situat just a l'est del Fòrum Romà, i va ser el més gran dels que es van construir a l'Imperi Romà.
  • 70 BCE

    Temples Romans

    Temples Romans
    El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars). Temple deriva del vocable llatí templum, que no sols indica l'edifici en si, sinó el lloc consagrat, orientat segons els punts cardinals, seguint el ritual de la inauguració o inauguratio, orientació que correspon a l'espai sagrat del cel.
  • 27 BCE

    Octavio

    Octavio
    L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.[1] Les persones que ocuparen aquest càrrec assumiren diferents títols al llarg de la història. L'emperador era la màxima autoritat de l'imperi, dotat de l'imperium (govern).
  • 14

    Tiberio

    Tiberio
    Gendre i fill adoptiu d'August, nascut Tiberi Claudi. Va ser nomenat successor després de les morts de Lucius i Gaius Caesar. La seva popularitat va disminuir durant els seus últims anys, quan va deixar la política en mans de Sejà i es va retirar a l'illa de Capri. Va morir per causes naturals a l'edat de 77 anys.
  • 117

    Adriano

    Adriano
    Fill adoptiu de Trajà; es va retirar dels territoris conquerits a l'Est per centrar-se en la consolidació del govern central. Va morir per causes naturals a l'edat de 62 anys.
  • 476

    La caiguda de l'Imperi Romà

     La caiguda de l'Imperi Romà
    L'any 476 va tenir lloc la caiguda de l'Imperi Romà a Occident.