-
Period: to
Catalanisme
El tret de sortida de la Renaixença el va donar la publicació de l’oda La
pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau, i dels articles (poemes) de
Joaquim Rubió i Ors al Diario de Barcelona (1841). Cal destacar el
paper jugat per la reobertura de la Universitat de Barcelona (1842) i la
restauració dels Jocs Florals (1859). -
Period: to
Primers indicis
Les primeres mostres de defensa popular del particularisme català
foren les bullangues de 1835 a 1843 (van reivindicar democratització i
descentralització) i el carlisme (reivindicador dels vells furs de la Corona
d’Aragó i dels seus costums i tradicions). -
Pacte de tortosa
Forjat a les files federals (va ser el portaveu del Pacte
de Tortosa, una iniciativa del 1869 que reivindicava l’antiga Corona
d’Aragó com a model confederal), va ser cabdal en la maduració d’un
catalanisme polític. -
Regionalistes nacionalistes
El nacionalisme basc va germinar com a reacció a la pèrdua dels furs
amb la derrota carlina del 1876 i com a expressió d’un incipient
moviment cultural basc. El seu gran impulsor va ser Sabino Arana,
antiliberal, ultracatòlic, tradicionalista i racista. Amb el anys es moderarà
i apostarà per la via autonomista expressada en el projecte polític del
Partit Nacionalista Basc (PNB), integrador de les aspiracions de la
burgesia basca. -
Period: to
Catalanisme conservador
Malgrat els esforços d’Almirall es va consolidar un catalanisme
conservador, més tradicionalista. -
Primer congrés catalanista
L’any 1880, Almirall, va organitzar el Primer Congrés Catalanista, en
un intent per aplegar els corrents progressista i conservador que
s’anaven definint al si del catalanisme. Aquest va ser l’embrió del
Centre Català de 1882, partit polític netament catalanista. -
Segon congrés catalanista
El 1883 el Centre Català va convocar el Segon Congrés Catalanista,
on es configura el catalanisme polític:
Crítica al centralisme burgès català (partits dinàstics) i aboga per
abandonar-los i militar en formacions exclusivament catalanes.
Cooficialitat llengua catalana.
Conservació del dret català
Proteccionisme
Evidencia la divisió del catalanisme entre els més progressistes i els
més conservadors -
Memorial greujes
Almirall va redactar el Memorial de Greuges, el primer manifest polític
unitari del catalanisme, que es va lliurar al rei el març de 1885. El Memorial critica el centralisme; demana l’harmonització d’interessos
de les diferents regions; defensa el proteccionisme i defensa el dret civil
català.
La mort del monarca en va limitar l’eficàcia, però el manifest va
aproximar la burgesia catalana a un projecte polític al marge dels partits
dinàstics. -
Creació lliga de Catalunya
La burgesia catalanista va abandonar el projecte polític del Centre
Català i va crear la Lliga de Catalunya el 1887, a l’entorn del diari La
Renaixença i de personatges com Àngel Guimerà o Josep Puig i
Cadafalch. Una iniciativa triomfant fou la Campanya de defensa del Dret
català (1889). Sense oblidar el Missatge a la Reina Regent (1888). -
Unió catalanista
El 1891, Narcís Verdaguer va voler coordinar la Lliga de Catalunya
amb els nuclis catalanistes dispersos pel territori, sorgint la Unió
Catalanista, plataforma conservadora amb forta base rural. -
Creació constitució general catalana
El 1892, una assemblea de la Unió va donar llum verda a les Bases
de Manresa (Bases per a la Constitució Regional Catalana), document
que plantejava l’autogovern amb el restabliment de les institucions
catalanes d’arrels medievals. Aquestes Bases són el punt de partida
més efectiu del catalanisme polític modern. Des d’aleshores, el
catalanisme fou el denominador comú per a la majoria de partits
catalans. -
Formació de la lliga regionalista
La desfeta del 98 i el fracàs del govern regeneracionista de
Silvela-Polavieja (1899), van convèncer la burgesia barcelonina
(Tancament de caixes) de la necessitat d’una l’autonomia política i
administrativa com a alternativa a la ineficàcia d’un govern central a
mans dels partits dinàstics. -
Tancament de caixes
El Tancament de Caixes va ser una protesta dels botiguers i dels
industrials de Barcelona l'any 1899 contra els pressupostos restrictius i
la pujada d’impostos del govern de Silvela. Va consistir a donar de
baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar
la contribució sense que fos il·legal. La protesta la va encapçalar el Dr.
Bartomeu Robert, alcalde de Barcelona i s'inicià el 20 d'octubre del
1899. -
Formació de la unió regionalista
Així es va crear la Unió Regionalista, que va presentar una
candidatura conjunta (la “dels quatre presidents”: Sebastià Torres,
Albert Rusiñol, Bartomeu Robert i Lluís Domènech i Montaner)
amb una escissió de la Lliga de Catalunya, el Centre Nacional,
guanyant les eleccions de 1901.