Aixecament contra els francesos

B9. Història d'Espanya i Catalunya -Patrícia V-

  • L'esclat de la guerra

    Napoleó, aprofitant enfrontaments familiars reials, va pressionar als seus membres a Baiona perquè abdiquessin i així atorgar la corona del seu germà, Josep Bonaparte. Al carrer la situació es complicava. Finalment, al 2 de maig es va produïr una isurrecció a Madrid. Va ser el principi de la guerra.
  • Continuïtat de l'Antic Règim

    El rei d'Espanya, Carles IV, es va oposar a les idees de la Revolució Francesa i, va declarar la guerra a la França revolucionària. Els exèrcits espanyols van ser derrotats en varies ocasions i els francesos van ocupar una part del nord peninsular. El monarca va firmar un tractat (Fontainebleau), on acordaven que francesos podien travessar Espanya per envair Portugal, que incomplia el bloqueig continental al Regne Unit. L'objectiu: aconseguir control d'Espanya.
  • Period: to

    Guerra del francès i les corts de Cadis

    Va ser una guerra d'alliberament nacional, però no tots els espanyols s'oposaven als invasors. Els que van donar suport a Josep Bonaparte, s'anomenaven afrancesats, mentre que els que pensaven com Ferran VII eren els patriotes, la resistència d'aquests va ser tenaç. Les ciutats de Saragossa i Girona van patir setges molt severs, mentre que els guerrilles atacaven contínuament el exèrcit francès.
  • Les corts de Cadis i la Constitució

    La guerra va tenir conseqüències. Buit de poder van ocupar juntes locals. Més tard formaren una Junta Central Suprema per coordinar les juntes. En plena guerra, aquesta, convoca a les corts i es reuniren a Cadis. Majoria de diputats eren liberals i una minoria de servils. Les corts elaboraren la Constitució de 1812, la primera constitució d'Espanya que recollia principis liberals, reconeixia sobirania nacional, divisió poders i declaració de drets. A part van aportar lleis jurídiques.
  • Period: to

    Regnat de Ferran VII

    La construcció de l'estat liberal espanyol i els origens del catalanisme
    - Restauració de l'absolutisme (1814-1820)
    - Trienni liberal (1820-1823)
    - Dècada ominosa (1823-1833) i la Guerra Carlina (1833-1840)
  • Period: to

    La restauració de l'absolutisme

    Al Març de 1814, Ferran VII torna a Espanya. Els liberals esperaven que el rei jurés la Constitució i els servis i restaurés l'Antic Règim. Va Derogar la Constitució i les reformes aprovades. Va restaurar privilegis del clergat i la noblesa. Ferran VII va governar de manera absoluta durant 6 anys. Els liberals van ser perseguits i molts marxaren per exili perquè intentaven restaurar liberalisme amb pronunciaments que van fracassar.
  • Period: to

    Trienni Liberal

    El 1820 va triomfar un pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael de Riego, que va proclamar la Constitució de 1812 a Las Cabezas de San Juan (sevilla). El rei va haver de jurar alliberar els presos i convocar eleccions. Liberals van restaurar reformes i formaren Milícia Nacional per defensar a liberals amb armes. El 1823 la Santa Aliança va enviar tropes a Espanya: els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que van restituir Ferran VII com a rei absolut.
  • Period: to

    La Dècada Ominosa

    La tornada de Ferran VII va coincidir amb una greu crisi. La Hisenda no tenia fons i la pèrdua de l'Imperi americà ho va agreujar. El rei va intentar modernitzar el govern i va crear un consell de ministres. Però els liberals van organitzar diversos pronunciaments. La crisi del règim absolutista es feia evident. Es va afegir el problema dinàstic. A conseqüència de la Llei Sàlica, Espanya no donava ordres. Es proclama la norma Pragmàtica Sanció perque la seva filla renges.
  • Period: to

    Regnat d'Isabel II

    La construcció de l'estat espanyol i els origens del catalanisme
    - El triomf del liberalisme (1833-1823)
    - Dècada moderada (1844-1854)
    -. Bienni Progressista (1854-1856) i la Unió liberal (1856-1868)
  • Period: to

    La primera guerra Carlina

    Quan mor Ferran VII, la seva víuda, Maria, es fa càrrec del govern. Al seu tron, Carles es va proclamar rei d'Espanya i així va esclatar la guerra. Era un conflicte dinàstic i ideològic entre els liberals i els carlins. Els carlins van tenir ,molta força en províncies basques. La guerra va durar 7 anys i va acabar amb derrota carlina. El conveni de Bergara va posar fi a la guerra, malgrat que el conflicte es va reproduir diverses vegades al llarg del segle XIX.
  • La crisi final del regnat d'Isabel ll

    La crisi final del regnat d'Isabel ll
    Durant últims anys del regnat d'Isabel II va haver una gran crisi política, social i econòmica:
    - Va haver revoltres per els problemes econòmics i de fam
    - L'excés autoritarisme dels governs va distanciar els sectors socials del règim a causa
    El 1886 Van firmar el pacte d'Oostende, on van acordar l'expulsió dels Borbó. La Unión Liberal s'hi va sumar més tard.
  • La revolució de 1868 i monarquia d'Amadeu I

    Els generals Serrano i Prim van liderar un pronunciament contra Isabel II. Es van crear juntes revolucinàries a les províncies i les ciutats.
  • Period: to

    El Sexenni democràtic

    • La erisi final del regnat d'Isabel II
    • Revolució de 1868 i la monarquia d'Amadeu I
    • Primera República (1873-1874)