Al-Àndalus i els regnes Cristians

Invasió musulmana de la Península

711

Derrota de l'exèrcit visigot a mans dels musulmans

Fi de la conquesta de Al-Àndalus

716

Després de 5 anys de guerres, els musulmans es fan amb la gran majoria de la península ibèrica, exceptuant les zones muntanyoses del nord, integrant aquests territoris a la província nord africana del Califat Omeia.

Batalla de Covadonga i fundació del regne Astúries

722

Els musulmans es frenen a la serralada Cantàbrica, on es refugien els visigots. En una escaramussa a Covadonga, els visigots guanyen i un noble hispanovisigodo funda gràcies a aquesta victòria el regne d'Astúries.

Batalla de Poitiers

732

Va ser una lluita entre el governador d'Al-Àndalus, Al-Gafiqi i els francs comandats per Carlos Martel. Aquesta batalla va ser guanyada pels francs, cosa que va impedir la conquesta musulmana de la resta d'Europa.

Revolta Bereber

740

Va ser la primera escissió de l'Imperi musulmà i es va donar entre els àrabs de Muza i els berbers influenciats per les revoltes a l'Àfrica dels jariyís, i per culpa del tracte donat pels musulmans, que els consideraven ciutadans de segona. Van anar a assetjar ciutats importants com Còrdova, deixant de banda les seves zones per matar musulmans fins que els Sarraïns van acabar amb els berbers i van finalitzar les revoltes.

Abd el Rahman I proclama l'Emirat Independent de Damasc

756

Els abasís van assassinar la família Omeya, sent l'únic supervivent Abd el Rahman i que va fugir a la península ibèrica i va aconseguir la conquesta a Còrdova, proclamant el primer Emirat independent del Califat Omeya, tendint el poder polític d'Al-Àndalus però no el poder religiós.

Rebel·lió de Ibn Hafsun

880

Per culpa del malestar social alguns muladís i mossàrabs es van unir a Ibn Hafsun en la seva rebel·lió. Va crear un estat a Bobastre i va aconseguir conquerir el territori donat entre Algesires i Múrcia. Després del canvi de religió al cristianisme, els muladís l'abandonen i mor anys més tard.

Ordoño II trasllada la capital a Lleó

914

Després de la mort del seu germà García, que no va deixar herència, els regnats van passar a ser del seu germà Ordoño, per la qual cosa aquest va formar una sola unitat.

Apareix el Comtat independent de Castella

932

Fernán González va aconseguir donar certa autoritat al comtat de Castella del Regne de Lleó, cosa que altres comtats no van posar. Aconseguit autoritat exterior encara que sense deixar de banda Lleó totalment, es va poder considerar de facto.

El comtat de Barcelona es proclama independent

988

Després de la gran derrota de Borrel II contra els musulmans i gràcies a la crisi política que patia els francs en aquell moment, va decidir negar la fidelitat amb el nou rei francès el que va donar independència a la marca.

Sanç III incorpora el comtat de Castella a les seves possessions

1029

Després de l'assassinat de García, Sancho va aconseguir el poder de Castella cedint-li el comtat al seu fill (però governant-lo ell) i creant certes disputes amb Lleó, els qui els pertanyien el comtat anteriorment.

Començament dels Regnes Taifes

1031

Després de la victòria de Hisham III (família omeia) contra el Califat de Còrdova, aquest es divideix en petits regnes anomenats Taifes.

Conquesta de Toledo per Alfonso VI

1085

Les tropes lleoneses i castellanes van donar un contraatac assetjant la ciutat de Toledo i proclamant la guerra contra la Taifa de Toledo i Sevilla, conquerint diverses zones del riu Tajo. Després de 4 anys de setge, Alfons VI es fa amb la ciutat respectant els musulmans i deixant la mesquita.

Alfons I “el batallador” conquereix Saragossa

1118

Alfons I, rei d'Aragó i Pamplona va començar la reconquesta de Saragossa per arrabassar-los als Almoràvits que dominaven la Taifa de Saragossa. Després de fer-se amb aquesta ciutat es van disposar a conquerir-ne d'altres com Tuleda.

Independència de Portugal

1143

Es reconeix la independència de Portugal pel rei de Lleó al tractat de Zamora signant definitivament la pau, sent el primer rei Alfons I. Sempre que era possible s'assegurava la sobirania i l'ampliació del territori cap al sud (com Lisboa).

Tractat de Cazorla entre Castella i Aragó

1179

Va ser un tractat entre Castella i Aragó on als aragonesos se'ls limitava els drets territorials de conquesta a canvi de l'anul·lació de clàusules de vassallatge ja que aquestes els havien deixat en una posició inferior davant dels de Castella.

Celebració de les primeres Corts de León

1188

Fou reunions entre el clergat, els ciutadans i els nobles amb el rei on es tractaven problemes d'interès general. Van ser les primeres corts a tot Europa i considerat el bressol del parlamentarisme.

Batalla de les Navas de Tolosa

1212

Després de la derrota d'Alarcos, Alfons VIII decideix fer una gran batalla contra els coixins creant així una croada per la cristiandat. És considerada el punt culminant de la Reconquesta i l'inici de la decadència musulmana i l'inici de la conquesta de la vall de Guadalquivir.

Unió dels Regnes de Castella i Lleó

1230

Gràcies a Ferran III "El Sant" els Regnes de Castella i Lleó es van unir potenciats per les conquestes cristianes de la zona sud (Granada, Sevilla, Jaén i Badajoz) i per que va heretar el tron de León.

Alfonso X “el sabio” funda el honrado Concejo de la Mesta

1273

Alfons X "el savi" va reunir tots els pastors de Lleó i Castella i els va atorgar una sèrie de privilegis. Aquestes městes es consideraven un dels gremis més importants d'Europa a l'edat mitjana.

Arribada dels benimerins a Al-Àndalus per frenar avenç regnes cristians

1278

Els benimerins van arribar a Tarifa per petició del rei de Granada per ajudar-los a la guerra contra els cristians. Van saquejar moltes zones i ha causa seva, va morir l'hereu al tron, Ferran.

Batalla del Salat

1340

Va ser la batalla on Castella i Portugal van derrotar els benimerins de forma definitiva sent aquests el darrer regne megribí que intentaria envair la península.

Compromís de Casp

1412

Fou un pacte que pertanyia al Regne d'Aragó, València i al principat de Catalunya per triar un nou rei ja que Martin I d'Aragó havia mort sense successor, reunint-se en un Parlament General de la Corona triant Fernando I d'Antequera.

Matrimoni dels Reis Catòlics

1469

Va ser la unió d'Isabel, princesa de Castella i Ferran, hereu d'Aragó (després de morir el seu germanastre). Gràcies a aquestes noces es va donar la unió de regnes del que seria Espanya i primera potència a la cristiandat culminant amb ells la Reconquesta.