250px eugène delacroix   le 28 juillet. la liberté guidant le peuple

12- Ex 8: ESDEVENIMENTS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

  • ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUCIONAL

    ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUCIONAL
    Davant la negativa del rei i dels privilegiats sobre les reclamacions de la burgesia per un vot personal, els representants d'aquesta es van reunir al Pavelló del Joc de Pilota, on van formar l'Assemblea Nacional Constituent.
  • PRESA DE LA BASTILLA

    PRESA DE LA BASTILLA
    Després de que el tercer estat formés l'Assemblea Nacional Constituent, va començar una revolta per part de l'Assemblea i el 14 de juliol els parisencs, que temien una intervenció de les tropes del rei, van assaltar la Bastilla. Les revoltes es van começar a estendre per tota França.
  • DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME

    DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME
    La primera Revolució va permetre l'accés al poder de la burgesia, que va impulsar diversos canvis a l'Estat. L'Assemblea va abolir els privilegis feudals i va proclamar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Poc després, el 1791, es va aprobar la Constitució, que establia la separació de poders, la sobirania nacional i el sufragi censatari.
  • Period: to

    LA CONVENCIÓ

    La nova Assemblea estaba dirigida pel sector més radical, els jacobins amb Robespierre al capdavant del Govern. Aquesta Convenció Nacional va redactar una Nova Constitució que introduïa el sufragi universal masculí i va redactar noves lleis socials com el control dels preus i l'assegurança per als pobres. Van formar un exèrcit nacional més professional i disciplinat. Robespierre va perseguir els contrarevolucionaris, per això va crear el Comité de Salvació Pública. S'inicià l'època del Terror.
  • Period: to

    EL DIRECTORIO

    Al acabar l'any 1794 la burgesia conservadora estava atemorida davant els excessos i la radicalització dels jacobins, per tant, va prendre de nou el control de la Revolució, amb el suport de l'exèrcit, i va donar el cop d'Estat aconegut com Termidor. A l'any segÜent es va aprobar una nova Constitució, més moderada, i es va reinstaurar el sufragi censatari. El Govern va passra en mans d'un Directori compost, únicament, per cinc membres.