-
150
Homo sapiens
És l'única espècie viva del gènere Homo. Té una anatomia igual a la nostra i una capacitat cranial de 1350 cm3. La parla es va desarrollar gràcies a l'augment de tamany i de l'especialització de la zona del cervell que s'encarrega de tenir un control precís a l'hora de fer moure els llavis i la llengua. -
Period: 150 to
Evolució dels hominids
-
200
Homo rodhesiensis
És l'Homo sapiens arcaic. Són humans moderns, però amb carecterístiques arcaiques. Tenien una capacitat cranial per sobre dels 1000 cm3 -
Feb 6, 1200
Homo ergaster
Va ser descobert a Kènia. Té un crani menys robust comparat amb altres Homos i amb una capacitat cranial d'ntre 900 i 1100 cm3, amb el front molt prominent i amb protuberàncies a les celles. Tenia un cos prim i amb les extremitats llargues. Utilitzava eines de pedra i podria haver tingut control sobre el foc. -
Homo rudolfensis
El seu volum cranial és de 750 cm3. Alguns paleontòlegs pensen que no hi ha cap diferència entre l’Homo rudolfensis i l’Homo habilis, però l'Homo rudolfensis té una cara més plana i unes dents més grans. -
Homo habilis
Quan va ser descobert es va considerar l’espècie més antiga del gènere Homo. La seva capacitat cranial és de 510 cm3. El seu crani és més rodó, els seus queixals són grans i gruixuts. Els seus dits estan corbats el que fa pensar que encara seguien utilitzant els arbres. -
Homo antecessor
És considerada l'espècie Homo més antiga d'Europa. Eren individus alts (1'7 m), forts i amb característiques modernes a la cara amb arcs sobre les celles, tot i que el seu cervell era més petit que el nostre, superior als 1000 cm3. -
Australopithecus garhi
La seva capacitat cranial és de 450 cm3. Al igual que l'Ardipithecus ramidus, va ser trobat a Etiòpia. La seva mandibula és molt semblant a la de tots els altres australopithecus, però també, els seus queixals són molt semblants amb els del Paranthropus Boisei, aquests són més grans que els australopithecus. -
Australopithecus anamensis
Va ser trobat a Kènia. Es va observar que tenia els queixals molt gruixuts i van poder deduir que no només s’alimentava de fulles i aliments, sinó que també d’aliments més durs. A més a més, l’húmer és molt semblant als humans moderns. -
Ardipithecus ramidus
Es creu que possiblement va ser el primer homínid que s’aguantava sobre les dues cames i que es desplaçava mantenint l’esquena recta. Aquest, va ser trobat al nord de Etiòpia. El seu volum cerebral era de 350 cm3, la base del seu crani era més aviat allargada. -
Taoumai
És l’homínid conegut més antic. El seu crani és molt semblant al d’un mono, però les seves dents són petites i s’assemblen a l’ésser humà modern. La seva capacitat craniana és de 320-380 cc. La cara és pràcticament plana.
