-
ARDIPITHECUS RARNIDUS
És el membre més antic conegut de la branca humana pertanyent a l'arbre de la família dels primats.
Es distingeix dels altres homínids per un conjunt de trets anatòmics: grans canins superiors i inferiors, la grandària de les dents posteriors és comparativament menor.
El seu pes era d'aproximadament de 40 kg. Es desconeix la grandària del seu cervell, però probablement hagi estat igual al del ximpanzé (450 cc). -
AUSTRALOPITHECUS ANAMENSIS
Espècie de 3,9 - 4,2 mill. d'anys d'antiguitat.
El seu pes oscil·lava entre 45 i 60 Kg., la qual cosa indica que els dos sexes eren extremadament dismorfics. Si bé es desconeix l'exacta mesura del crani, la grandària era similar al dels micos. -
AUSTRALOPITHECUS AFARENSIS
Va viure entre els 3 i 3.9 milions d'anys abans del present. Es creu que va habitar només a Àfrica de l'est.
És acceptat entre la majoria de la comunitat científica que pot ser un dels ancestres del gènere Homo.
Pes entre 33 i 67 kg i capacitat cranial de 375 a 550 c.c. -
AUSTRALOPITHECUS AETHIOPICUS
Datat en 2,5 milions d'anys d'antiguitat.
A aquest fòssil se'l va denominar el “crani negre” pel color que presentava després d'absorbir els minerals del sòl.
Va viure fa entre 2.7 i 1,9 milions d'anys a l'Àfrica Oriental.
Capacitat cranial petita de 410 cc. -
AUSTRALOPITHECUS AFRICANUS
Va viure fa 2-3 milions d'anys a Àfrica del Sud.
El seu pes mitjà anava dels 33 kg als 67 kg amb una alçada de 1,50 m d'alt.
La seva capacitat cranial és de 480 cc a 520 cc.
Camina en forma bípeda encara que tenien activitat arbòria. -
AUSTRALOPITHECUS BOISEI
La seva capacitat cranial era d'al voltant de 515 cc.
El pes, alçada i aspecte general és molt semblant als Australophitecus.
Va viure en un medi ambient més sec que els Australophitecus encara que no sembla que fos un ambient ple de sabana.
Va conviure amb almenys tres de les primeres espècies Homo: habilis, ergaster i rudolfensis. -
AUSTRALOPITHECUS ROBUSTUS
Va viure en un període entre 2 i 1.2 milions d'anys pel que va poder conviure amb altres espècies del nostre llinatge.
La grandària del crani, de 550 a 600 cc, és major que el de P. aethiopicus. Hi havia prou diferència entre mascles i femelles, sobretot en el desenvolupament de les crestes, absents o molt poc marcades en les femelles. Els mascles pesaven uns 40 quilos i les femelles al voltant de 30 quilos. -
HOMO HABILIS
Va viure aproximadament des de 2,5 fins a 1,6 milions d'anys abans del present.
Va haver-hi un increment en la grandària cerebral respecte als Australopithecus, que s'ha calculat entre 650 cm³ fins a 800 cm³.El cap del fèmur és més gran i de manera curta i arrodonida.
La seva altura era similar al Australopithecus africanus, d'uns 1,3 m, així com el seu pes, calculat en 40 kg aproximadament. -
HOMO HEIDELBERGENSIS
Va sorgir fa més de 500,000 anys i va perdurar almenys fins fa 250,000 anys a Europa i Àfrica. Eren individus alts (1,75 m) i molt forts (arribarien a 100 kg), de grans cranis (1.350 cm³).
L'ambient en el qual va viure H. heidelbergensis incloïa moltes espècies de petits i grans mamífers. -
HOMO ERECTUS
Es localitzen a la franja sud del centre i l'est d'Àsia, amb una antiguitat d'entre 1,8 milions a 300.000 anys. Tenien una alçada d’uns 1,50 a 1,65 m aproximadament, un pes de 45 a 55 kg i una capacitat cranial de 850–1.000 cm³.
Dominaven la tècnica de tallar pedres. Construïen els seus campaments i practicaven la recol·lecció i la caça. Els últims Homo erectus van descobrir com dominar el foc. Utilitzaven vestits i eren capaços de comunicar-se. -
HOMO ERGASTER
Va aparèixer fa uns 1,7 milions d'anys i habitaven a la zona de Etiopia, Kenya, Tanzània i Eritrea. Tant el desplaçament, com la forma i les proporcions corporals, són similars a la dels humans moderns. S'estima que tenen una alçada d'1,80 en adults i 1,60 en nens. Un crani de 850 – 880 cm³ amb terme mitjà de 950 cc. S'especula que l'ergaster pugui ser el primer homínid amb capacitat per a un llenguatge articulat. -
HOMO ANTECESSOR
Espècie d'homínids més antiga d'Europa amb una antiguitat de 800.000 anys. Situada al jaciment Gran Dolina, Burgos, però hi hauria evolucionat a l'Àfrica, a partir de l'Homo ergaster i és considerat l'avantpassat. S'estima que tenia una capacitat cranial de 1000 cm³. Eren individus alts, forts i amb una cara de trets moderns encara que el seu cervell fos més petit que de l'home actual, se sap que tindrien una alimentació basada en gran manera en aliments durs i abrasius, com ara els vegetals. -
HOMO NEANDERTHALENSIS
Va habitar Europa i parts d'Àsia occidental des de fa 230.000-29.000 anys enrere, durant el Paleolític mitjà. Els seus cervells eren igual o més grans que els de l'home modern, un neandertal mitjà tindria una alçada d'1,65 m i una capacitat cranial d'uns 1500 cm³.
Era una espècie ben adaptada al fred extrem.
Vivien en grups organitzats, formats per al voltant d'uns trenta membres. El seu nivell d'ocupació del territori era baix i els grups tenen molta mobilitat. -
HOMO SAPIENS
Es va originar en algun lloc d'Àfrica fa al voltant de 150.000 anys. A Europa, l'espècie sembla haver entrat entre 40.000 i 35.000 anys, per la península Ibèrica i per l'est. La talla mitjana actual entre els homes caucàsics cap als 21 anys és d'1,75 m, la talla mitjana de les dones d'1,62 m, i els pesos mitjans respectius són de 75 kg i 61 kg. Té una anatomia igual a la nostra i una gran capacitat cerebral (1350 cm 3). Les eines de la nostra espècie pertanyen all anomenat "Mode IV".
