-
De primats a homímids
Nosaltres, els humans, no sempre hem sehuit com som ara. Fa milers d'anys erem una espècie de primat al est de l'africa, que poc a poc va anar evolucionat fins el que som avui dia. Aspectes bàsics per a nosaltres, com camonar a dues potes, fa milions d'anys no eren d'aquesta forma.El primer primat en caminar a dues potes ca ser l'Ardipithecus Ramidus i té una edat aproximada d'uns 4.4milions d'anys. -
Period: to
El camí des de l'Ardipithecus ramidus fins a nosaltres, l'Homo sapiens
Hi va haver un camí llarg que va passar per diferents espècies. Anem a fixar-nos en diferents gèneres, L'australopithecus, el Paranthropus i l’Homo. D’aquestes dos últimes, l'australopithecus és el predecessor del Paranthropus i del gènere Homo. El paranthropus es diferència de l’homo i del australopithecus per la seva robustesa sobretot a la mandíbula. Això ens pot indicar que el Paranthropus tenía una dieta que incloïa aliments més durs. -
Bipedisme
El bipedisme és una de les qualitats més antigues de l'ésser humà. No vam ser bípeds de la nit al dia, sino que hi va haver un procés evolutiu que ho va permitir. Estudis sobre la part post-cranial d’altre especie de Australopithecus, l’A.afarensis, mostren una adaptació en la seva zona pèlvica, a les seves unions del tormell i les de les mans, eren molt favorables per al bipedisme. -
Aventatges despres del bípedisme
Un d'ells va ser el poder sobreviure, ja que a aquella zona de l'àfrica va començar a assecar-se la vegetació i va deixar pas a la sabana, per tant havien de baixar dels arbres per alimentar-se. Altre avantatge umportant és que gràcies a que tením les mans lliure, podiem manipular objectes i fins i tot fer eines útils. Aquest va se un factor important, ja que al poder manipular objectes vam ser capaços de fer el que mai cap altre espècie havia aconseguit. -
Austrolpithecus
Parts d’un peu de Australopithecus afarensis desde diferents angles.
Van apareixer a l'Africa fa uns 3,9 milions d'anys. La major novetat aportada pels australopitecs és que es desplaçaven de manera bípeda. La mida del cervell era similar a el dels grans simis actuals. Vivian en les zones tropials d'Àfruca, alimentant-se de fruites i fulles. -
Homo habilis
És una espècie d'humà arcaic de Plistocè inferior, va viure al sud i est d'Àfruca fa uns 2.3 a 1.65 milions d'anys.
Els homo habilis tenen el crani més arrodonit, rostre menys prognato que els australopitecs (cara curta), dits corbs de peus i mans: el que indicava que encara utilitzaven els arbres. -
Homo ergaster
És un homínid, propi de l'Àfrica. S'estima que va viure entre 1,9 i 1,4 milions d'anys.
El seu cos és similar al nostre, per caçar i tallar el seu menjar, el ergaster va fabricar destrals de pedra amb lloses de doble tall, el cervell pateix un augment important rondant els 850 cm3. -
Homo antecessor
Va viure fa uns 900.000 anys, en àfrica i van arribar fins la Península Ibèrica a través de l'Estret de Gibraltar. Eren individus alts, forts, amb cara de trets arcaics i cervell més petit que el de l'esser humà actual. -
Homo erectus
El homo erectus van habitar a l'Àsia oriental( Xina, Indonesia) va apareixer fa uns 709.000 anys. Una característica principal d'Homo erectus és la forma de la volta cranial, relativament baixa i angular, un front marcadametn fugissera i l'amplada més gran en una posició molt baixa. -
Homo neanderthalensis
És una espècie extinta de el gènere Homo que va habitar en Euripa, proxim d'Orient, Orient Mitjà i Àsia Central, entre 230.000 i 40.000 anys. Tenien una anatomia més robusta que l'humà modern, amples i esxtremitats curtes. El crani es caracteritza per el seu doble arc, front fugisser, l'absència de mentó i una capacitat cranial mitjana més gran que la de l'Homo sapiens sapiens. -
Homo sapiens
Va ser més diversidicat i durant l'ultim milió i mig d'anys incloïa altres espècies ja extintes. Des de la extinció de l'Homo neanderthalensis fa 28.000, i de l'Homo floresinsis fa 12.000 anys, Homo sapiens és l'unica espècie Homo que encara perdura. Van emergir a sud del riu Zambeze, al sud del continent Africà.
