Línia del temps

Guifré el Pilós

Jan 1, 878

Va ser comte de Barcelona, Girona, Urgell i la Cerdanya. Era vassall del rei de França, que va ser qui el va anomenar comte però a partir de Guifré els següents comtes seran els descendents del anterior. A ell se li atribueix la llegenda de la Bandera de Catalunya.

Guifré II

Feb 6, 897

Guifré II de Barcelona i III de Girona anomenat també Borrell I (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914) va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. Nascut vers el 874, va ser el fill primogènit de Guifré I el Pilós i Guinidilda d'Empúries.

Borell I

Feb 6, 897

Associat al poder pel seu pare el 986, va governar sol a partir de la mort d'aquest, el 992. El c.991,es casà amb Ermessenda de Carcassona, filla de Roger I, comte de Carcassona. Ermessenda participà amb ell en el govern dels comtats, en la presidència de les assemblees i tribunals i en les campanyes militars a Al-Àndalus.

Sunyer I

Feb 6, 897

(c. 890 - Sant Pere de Rodes, 950), comte de Barcelona, de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947)

Borrell II

Jan 1, 946

Almansur va atacar Barcelona, i Borrell va demanar ajut al monarca franc però aquell ajut no va arribar, aquest fet va provocar la independència de Catalunya respecte els francs. Sota el seu regnat i va iniciar l’expansió pel sud de França.

Miró I

Feb 6, 947

Va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II, amb qui se suposa que es repartí les funcions de govern.

Ramon Borell I

Feb 9, 992

Fill i successor de Borrell II de Barcelona i de la seva muller Letgarda de Roergue . Des del 986 havia estat associat al govern dels comtats pel seu pare. Al començament del 993 ja era casat amb Ermessenda de Carcassona .

Berenguer Ramon I

Feb 6, 1018

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (c.1004- Barcelona, 31 de març de 1035), Comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035). El malnom «el Corbat» té el seu origen en el mot llatí Curvo,que apareix per primera vegada al costat del seu nom en el privilegi Ob honorem, un document que suposadament hauria fet el rei Sanç I d'Aragó i Pamplona en benefici del Monestir de Sant Joan de la Penya el 1090.

Ramon Berenguer I

Mar 17, 1035

Ramon Berenguer el Vell (~ 1023 - 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076). Fou nomenat Hispaniae subjugator en els Usatges de Barcelona, «Apoderador d'Espanya»[en antigues cròniques i annals, i «Defensor i mur del poble cristià» (Propugnator et murus christiani populi) (Europa).

Ramon Berenguer II

Feb 9, 1076

El 1078 es casà amb Mafalda de Pulla-Calàbria, filla de Robert d'Hauteville i duc de Calàbria. D'aquest matrimoni en nasqueren: la infanta Almodis de Barcelona (v1078-v1140), casada després de 1105 amb Bernat Amat, vescomte de Cardona
la infanta Mafalda de Barcelona, casada amb Arnau Guillem, vescomte de Fenollet

Ramon Berenguer III

Jan 1, 1093

Ramon Berenguer III, dit el Gran, fou comte de Barcelona i Girona, comte d'Osona, comte de Besalú, comte de Provença i comte de Cerdanya.

Ramon Berenguer IV

Feb 6, 1131

Ramon Berenguer IV dit "el Sant" (Barcelona, 1101-1102 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137 - 1162) (en llatí, el 12 d'octubre de 1150: Ego Raymundus Berengarii, Dei gratia comes Barchinone, princeps Aragonum atque Illerde ac Dertuse marchio). A Provença, on fou regent, s'esmenta com a Ramon Berenguer III.

Peronella d'Aragó

Feb 6, 1137

Filla del rei d'Aragó Ramir II i d'Agnès de Peitieu, fou concebuda per donar continuïtat a la Dinastia Ximena. A la mort d'Alfons el Bataller sense descendència, una sèrie d'esdeveniments va fer que Ramir II el Monjo fos proclamat rei d'Aragó.

Alfons el cast

Feb 9, 1157

Alfons el Cast o el Trobador[1] (dit també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó).[2] En aragonès: Alifonso;[3] en occità: Anfós; en llatí: Ildefonsus,[4] [La data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca[5][6][7][8] - va morir a Perpinyà el 1196), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona

Pere el Catòlic

Jan 1, 1196

Va defensar el territori dels sud de França davant dels atacs d’aquest rei Felip II. Allà vivien els càtars. Van ser perseguits per l’església, van ser considerats heretges (contraria a la religió oficial). Pere el Catòlic els va defensar perquè eren els seus vassalls.
Va perdre a la Batalla de Muret, i Catalunya va perdre la majoria dels territoris del sud de França.

Jaume I

Apr 9, 1208

Sobre l'engendrament del rei Jaume, fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller, com que el rei Pere rebutjava la seva muller i hom estava preocupat per l'absència d'un hereu legítim, s'ordí una trama per a enganyar-lo. Als primers de maig del 1207, aprofitant que el rei era a Montpeller li digueren que una dama montpellerina que desitjava tenir per amistançada l'esperava en un palau de la ciutat.

Jaume el Conqueridor

Jan 1, 1213

Jaume el Conqueridor (Montpeller, en occità i català antic: fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller. Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

Pere el gran

Feb 9, 1239

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó) València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285 (en aragonès Pero, en llatí Petrus) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Alfons el franc

Feb 9, 1265

Alfons el Franc o el Liberal(dit també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó[2]), (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València (1285-1291), i rei de Mallorca (1286-1291).

Jaume el just

Feb 9, 1267

Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó) en aragonès: Chaime; en llatí: Jacobus. (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'arago.

Afons el benigme

Feb 9, 1299

Alfons el Benigne(dit també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó, ( Nàpols, Regne de Nàpols 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336). En aragonès: Alifonso;[3] en occità: Anfós; en llatí: Alfonsi.Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega,(1327-1336). Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat a la Catedral vella de Lleida.

Pere el ceremoniós

Feb 9, 1319

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); i finalment comte d'Empúries (1386-1387).

Joan el Caçador

Feb 9, 1350

Joan el Caçador, dit també «el Descurat» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan, en llatí: Johannes.

Martí l'Humà

Jul 29, 1356

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410)[1][2] va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Ferran el Católic

Mar 10, 1452

Ferran el Catòlic va ser un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquests regnes.

Joan II

Feb 16, 2017

Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília i de Navarra; Duc de Montblanc, i de Gandia i Comte de Barcelona i de Ribagorça.