-
Unificació Alemana
Entre l'any 1870 i 1871, l'estat Alemany de Prússia, va demolir l'exèrcit del Segon Imperi Francès. Amb la captura de París , la rendició de França i la firma del tractat de Versalles el 26 de febrer de 1971, Guillem I de Prússia, amb l'ajut del canciller Otto Von Bismark, va ser proclamat Kaiser (Emperador) dels Alemanys i així unificant finalment Alemanya amb l'incorporació de la provincia francesa de Alsàcia-Lorena. -
Conferència de Berlín
Amb la conferència de Berlín de l'any 1875, les nacions europees més poderoses és van repartir Àfrica i la seva gent. Després del tractat, hi va haver tensions entre grans potències com Alemanya, Gran Bretanya i França, per el control de diferents extensions de terra per tot el continent africà. -
Period: to
Guerres dels Balcans
Els països dels Balcans que recientment havien estat independitzats d'aquest imperi, van decidir juntar-se i forma una aliança contra l'opressor turc. La Guerra va ser un desastre pels otomans que van perdre tots els seus territoris als Balcans, menys una petita extensió (Bosphoros) que els permetia seguir controlant el accés al Mar Negre. -
Assasinat Franz Ferdinand
El 28 de juny de 1914, l'arxiduc de l'imperi Austrohongarès Franz Ferdinand i la seva dona, van ser assasinats mentres feien una visita a la ciutat de Sarajevo. Van ser assasinats per un nacionalista Bosni anomenat Gavrilo Princip. Com que l'imperi Austrohongarès tenia sospites de que l'assasinat havia estat orquestrat pel govern de Sèrbia, van acabar declarant-lis la guerra amb el support del seu aliat alemà. -
Inici Primera Guerra Mundial
Àustria declara la guerra a Sèrbia, que es un aliat de Rússia. Aquesta declara la guerra a Àustria i al fer això, Alemanya entra en el costat d'Àustria i declara la guerra a Rússia l'1 d'agost i a França el 3 d'agost. Àustria no te més remei que declarar la guerra a França per supportar a Alemanya i honrar l'aliança.
L'imperi Britànic es manté neutral, però amenaça a Alemanya amb entrar a la guerra si violen la neutralitat de Bèlgica. -
Period: to
Plà Schlieffen
Amb l'inici del plà Schlieffen, les tropes alemanes invaeixen Bèlgicai França el 4 d'agost. Després de pràcticament vençer a Bèlgica, els Alemanys invaeixen França, però són frenats durant el Miracle del Marne (6-13 septembre). A partir d'aquí el front Occidental agafarà una forma que no canviarà fins pràcticament el final de la guerra. -
Period: to
Batalla de Gal·lípoli
Gran Bretanya amb l'ajut dels seus dominis, llença una invasió naval a la península de Gal·lípoli, situada a l'estret dels Dardanels. L'objectiu era el de arribar ràpidament a Constantinoble i així obrir una nova ruta marítima per subministrar als rusos de suministres per seguir lluitant la guerra. L'invasió va resultar en una guerra de trinxeres que va durar entre febrer de 1915 i gener de 1916 quan els britànics es van donar per vençuts i es van retirar. -
Period: to
Batalla de Verdun
El 27 de febrer, utilitzant per primera vegada llançaflames i tropes de tempesta, els alemanys llancen un atac massiu contra els francesos a Verdun. No obstant, acabarà convertint-se en la batalla més llarga i una de les més sagnants de la guerra. Acabarà el 18 de decembre, després de 10 mesos de lluita, 250.000 morts i més d'un milió de ferits, la batalla de Verdun acabaria en una victòria quasi pírrica pels francesos. -
Inici batalla del Somme
L'1 de juliol, amb l'intenció d'aliviar la pressió sobre Verdún, es llença una ofensiva massiva en la que uns 60.000 homes britànics moren o resulten greument ferits només el primer dia. Malgrat les pèrdues tan grans, el mariscal de camp Douglas Haig ordena que la batalla continuï. El 15 de septembre el tanc serà introduït durant aquesta batalla, però és utilitzat en tan poques quantitats que el seu ús es irrellevant. -
Telegrama Zimmermann
El 19 de gener, els britànics intercepten i descodifiquen un telegrama del secretari d'Afers Exteriors alemany Arthur Zimmermann a Mèxic instant-la a entrar en guerra contra els Estats Units. Els estats americans de Texas, Arizona i Nou Mèxic s'oferirien al govern mexicà a canvi d'aquesta ajuda. Això va acabar amb la paciencià dels Estats Units que van trobar això com una ofensa. -
Estats Units entren a la guerra
El 6 d'abril, els Estats Units oficialment declaren la guerra a Alemanya. Els Estats Units començen una campanya massiva de recrutament per a formar un gran exèrcit per a ser enviat a Europa. Amb Estats Units a la guerra, Alemanya disposa de com a màxim 1 anys fins que tropes americanes començin a inundar el front Occidental. -
Batalla d'Ypres
El 31 de juliol comença l'ofensiva principal de la Tercera Batalla d'Ypres (Passchendaele). Els aliats pateixen unes trenta-dues mil víctimes (morts, ferits o desapareguts) en aquesta única acció. Després de tres mesos i mig de lluita, els aliats arriben a Ypres i finalitza l'ofensiva. An avançat en total uns 8 km i an patit un nombre indecent de baixes. -
Revolució rusa
El 25 d'octubre, els bolsheviks van aprofitar la profunda crisis per la que pasava el país per a portar a terme una revolució. Amb l'abdicació de Nicolau II mesos abans, havia quedat un gran pou de poder a l'imperi. Al principi hi va haver un govern democràtic format pels liberals, però va ser reemplaçat per els bolsheviks durant la revolució del mes d'octubre. Lenin, que havia estat enviat pels alemanys a Russia apropòsit per a treure-la de la guerra. -
Capporeto
Durant el 7 de novembre, al front alpí entre Itàlia i Àustria-Hongria, la 12a i última batalla d'Isonzo acaba amb un fracàs terminal per a l'exèrcit italià. Les forces austríaques-alemanyes (entre elles un jove Erwin Rommel) trenquen el front a Caporetto. Les pèrdues italianes sumen més de 300.000 morts, ferits i desapareguts. Almenys 60.000 soldats d'ambdós bàndols moren per avalanches causats per les explosions a les montanyes nevades. -
Rússia surt de la guerra
El 22 de desembre, els bolsheviks van iniciar unes converses de pau amb els alemanys a Brest-Litovsk. El 3 de març es faria oficial el tracta i amb ell Rússia sortiria de la guerra. No obstant van tenir que pagar un preu que faria que en pocs anys el païs estigues a punt de colapsar. -
Period: to
Kaiserschlacht
El 21 de març i amb 50 divisions alliberades ara per la rendició de Rússia, Alemanya s'adona que la seva única possibilitat de victòria és derrotar els aliats ràpidament abans que es desplegaran els enormes recursos humans i industrials d'Amèrica. Alemanya llança la Kaiserschlacht. Aquesta ofensiva es divideix en diverses batalles que buscaven trencar el front Occidental utilitzant els principis de la Auftragstaktik. L'ofensiva acabarà en fracàs després del contraatac aliat el 16 de juliol. -
Assasinat de la familia reial
El 16 de juliol, tota la familia imperial rusa es executada durant el seu cautiveri a la ciutat d'Ekaterinburg. Són assasinats pel grup de guardes bolscheviks que havien estat vigilant-los des de fa mesos. L'assasinat de Nicolau II, la seva dona i tots els seus fills, tanca la possibilitat a la restauració dels tsars a Rússia. -
Offensiva dels 100 dies
El 18 d'agost, amb la màquina militar alemana completament exhausta i sen se mitjans, els aliats decideixen iniciar l'ofensiva que expulsarà als alemanys de França i acabarà la guerra. L'ofensiva acabà en un èxit rotund gràcies a que l'exèrcit alemà ja està pràcticament desintegrat. -
Fi de la guerra
L'11 de Novembre a les 11, es fa oficial l'armistici de Compiègne. Amb la firma del armistici, Alemanya signa la pau amb l'Entessa i es posa fí a la Primera Guerra Mundial. -
Tractat de Versalles
El tractat signat el 28 de juny de 1919 al palau de Versalles va posar fi a la guerra entre Alemanya i els Aliats. Alemanya, que no va tenir ni veu ni vot a l'acord, va ser designada com a única responsable del conflicte. Dividida en dos pel corredor polonès, que va aïllar la Prússia Oriental de la resta del país, va perdre el 15% del territori i el 10% de la població.
També va haver de cedir totes les colònies i se li va imposar el pagament d'enormes reparacions de guerra. -
Inici Segona Guerra Mundial
Amb l'invasió a Polònia per part del Tercer Reich, comença la Segona Guerra Mundial, que fins a dia d'avull és el conflicte més mortifer de l'història.