-
L'assessinat a Sarajevo
L'arxiduc Frances Ferran, i la seva esposa van ser assassinats a sarajevo, capital de Bòsnia (territori eslau ocupat per l'Imperi Autrohongarès).
L'assesí va ser un estudiant bosnià relacionat amb els grups nacionalistes serbis.
Com a conseqüencia de l'atemptat, Àustria va decidir annexar-se Sèrbia, acusada d'haver organitzat l'assessinat. Així es va declarar la guerra a Sèrbia, sempre esperant que les altres potències es mantinguessin neutrals. -
Period: to
L'esclat del conflicte
-
Inici de la Guerra
S'inicia oficialment el començament de la Primera Guerra Mundial -
Austria declara la guerra a Serbia
Àustria va declarar la guerra a Sèrbia el 28 de juliol, ja fos perquè creia que Rússia no arribaria a unir-se a Sèrbia o perquè estava disposada a córrer el risc d'un conflicte europeu general per tal de posar fi al moviment nacionalista serbi. Rússia va respondre mobilitzant contra Àustria. Alemanya va advertir Rússia que si persistia en la seva actitud li declararia la guerra, i va aconseguir que Àustria accedís a discutir amb Rússia una possible modificació de l'ultimàtum enviat als serbis. -
Joc d'aliances
A partir de la declaració de guerra d'Àustria contra Sèrbia es van establir un joc d'aliances entre potència. En una setmana tot Europa havia entrat en guerra. A favor de Sèrbia: Rússia, França, Gran Bretanya. A favor d'Àustria: Alemanya, Bèlgica, Itàlia Neutrals en un primer moment: Bèlgica i Itàlia -
Russia declara la guerra a Alemanya
Alemanya va insistir que els russos retiressin les seves tropes immediatament. Rússia es va negar a fer-ho i Alemanya li va declarar la guerra l'1 d'agost. -
Les Tropes d'Alemaya creuen la frontera de Luxemburgo
El govern alemany havia informat el govern belga de la seva intenció de marxar sobre França creuant Bèlgica, a fi d'evitar que els francesos utilitzessin aquesta ruta per atacar Alemanya. Les autoritats belgues es van negar a permetre el pas pel seu territori de les tropes alemanyes i van recórrer als països signants del Tractat de 1839-en què es garantia la neutralitat de Bèlgica en el cas d'un conflicte en el qual estiguessin implicats Gran Bretanya, França i Alemanya -
Period: to
Guerra de moviments i guerra de trinxeres
-
Alemanya declara la guera a França
-
Batalla de Tannenberg
La Batalla de Tannenberg del 1914 va enfrentar a l'Imperi Rus i l'Alemany al començament de la Primera Guerra Mundial.
La batalla va tenir com a conseqüencia la quasi total aniquilació d'un dels exercits Rus, i també una serie de batalles posteriors que van acabar amb quasi la resta. -
Batalla de Marne
La batalla va constituir un punt de canvi en el curs de tota la guerra ja que va marcar l'error del Plan Schlieffer alemany i, per a quatre anys, la fi de la guerra de moviments. -
Batalla dels Llacs Masurians.
La Primera Batalla dels Llacs Masurians va ser una batalla de la Primera Guerra Mundial disputada entre l'exercit Alemany i Rus a Prusia de l'est del 9 fins al 14 de septembre de 1914. Aquesta batalla va ser la segona victoria alemanya devant el front oriental dels russos. -
Period: to
La guerra de les possesions
-
Alemanya fa servir gasos asfixiants.
Els alemanys aconsegueixen obtenir el territori de Prússia oriental, en algunes batalles utilitzen gasos asfixiants. -
Itàlia entra a la guerra
Després del fracàs del pla bèl·lic alemany contra França, els italians van veure l'oportunitat del triomf dels aliats, així que accepta unir-se a la Triple Entente. -
Enfonsament del "Lusitània"
El vaixell de vapor britànic anomenat Lusitania, va ser torpedinat sense previ avís, per un submarí alemany, incident on van morir 1198 persones entre les quals 120 eren ciutadans nord-americans. -
Bulgària entra a la guerra.
Bulgària entra del costat costat dels Imperis Centrals. -
Batalla de Verdún
La Batalla de Verdún va ser la més llarga de la Primera Guerra Mundial. En ella es van enfrentar els exércits francés y alemány entre el 21 de febrer y el 19 de decembre de 1916, al voltant de Verdún, en el nordest de França. El resultat va ser un quart de mil·lio de morts y al voltant de mig mil·ló de ferits entre tots dos bàndos. -
Batalla de jutlàndia
La Batalla de Jutlandia va ser el major convat naval de la Primera Guerra Mundial. Lliurada entre el 31 de maig y el 1 de junliol de 1916 en el Mar del Nort, devant les costes de Dinamarca, en la qual s'enfrentaven la Flota d'Alta Mar de la Marina del Káiser, y la Gran Flota de l'Armada Real Británica. -
Batalla de Somme
La Batalla del Somme va suna de les més llargues y amb més quantita de morts de la PGM, van haver-hi més d'un mil·ló de baixes entre els dos bàndos. Els Británics y els francessos intenten trencar les líneas alemanyes al sud del riu Somme, al nord de França. El principal propósito de la batalla era distraer a las tropas germanas de la Batalla de Verdún; sin embargo, las bajas de la batalla del Somme terminaron siendo superiores a las de -
Itàlia declara la guerra a Alemanya.
-
Period: to
l'any 1917 i les ofensives de l'any 1918
-
Alemanya intensifica els seus atacs submarins.
Els atacs dels submarins alemanys als combois britànics a l'oceà Atlàntic i al mar del Nord van ocasionar la destrucció de nombroses embarcacions. Durant 1917 la guerra submarina alemanya va fracassar en el seu intent de provocar la rendició de la Gran Bretanya mitjançant la destrucció de la flota aliada, de la qual els britànics depenien per a l'obtenció d'aliments i subministraments. -
Els Estats Units d'America declara la guerra a Alemanya
Quan Estats Units va declarar la guerra a Alemanya el 6 d'abril de 1917, el govern nord-americà va mobilitzar a la poderosa AEF i la va enviar a França. Encara Estats Units es va unir a les forces aliades per combatre Alemanya, Pershing va insistir conservar l'autonomia de les seves tropes. La AEF, que comptava amb gairebé dos milions de soldats al novembre de 1918, va exercir un important paper que va influir en el resultat de la contesa. -
Entrada dels Estats Units a la Triple Entente
Va aconseguir desornanitzar radicalment les expectatives d'alemanys i austro-hongaresos: va suposar l'obertura d'un nou front als Balcans però, sobretot, la irrupció d'una potència extraordinària que amb el seu formidable pes econòmic, demogràfic i militar, va inclinar la balança definitivament del costat de els aliats. -
Derrota D'Itlàlia a Caporetto.
A Itàlia, l'ofensiva italiana acaba en desastre de Caporetto i la victòria dels austríacs tan criticats en altres fronts. Després de la derrota, Itàlia a través de propaganda intenta reanimar la moral del seu exercit amb l'eslògan: "la terra per als camperols!". -
Els bolxevics prenen el poder a Rússia.
El més important de tots ells ha estat la Revolució Russa, els soviets, organismes democràtics representatius de les masses en lluita, els obrers, els soldats i els camperols prenen el poder enderrocant a Kerenski -
la retirada de Russia
Va començar una revolució bolxevic que va propiciar la signatura de la pau. -
Tractat de pau de Brest-Litovsk
Es signa un tractat entre Alemanya i Rússia, que comprometia a Rússia, territorialment, a la renúncia sobre els països bàltics i Polònia, al reconeixement de l'independència de Finlàndia i Ucraïna, i al pagament d'una indemnització econòmica a la potències. -
Neix Yugoslavia.
Es va fer a través de la unió de l'Estat dels Eslovens, Croats i Serbis i el Regne de Sèrbia -
Turquia deixa d'atacar
Turquia firma l'armistici és a dir deixo d'atacar i va sortir de la guerra -
República alemanya
La consciència de la derrota provoca la revolució a Alemanya. El Kaiser abdica i fuig a Holanda. Es proclama la República -
Alemanya signa l'armistici
Alemanya es retira de la guerra ja que no comptava ni es trobava en condicions per seguir amb la guerra. Aquest fet va donar com a fi a la guerra
