Primera guerra mundial

I GUERRA MUNDIAL

  • Tensions

    Tensions
    França en la guerra francoprussiana de 1870 es va veure humiliada i va perdre les regions d'Alsàcia i Lorena, creant recels a la Gran Bretanya i Rússia, tres estats que es miren de cua d'ull.
  • Reclamació d'un propi imperi

    Reclamació d'un propi imperi
    La unificació d'alemanya l'any 1871 transforma la geopolítica continental deixant rancúnies a França.
    El progrés industrial alemany transforma el país en segona potència econòmica mundial, per darrere dels Estats Units i per davant dels seus rivals immediats: la Gran Bretanya, França i Rússia.
    En conseqüència, la nova classe política alemanya busca reconeixement i reclama tenir un imperi a l'Àfrica
  • Grans potències contra Alemanya

    Grans potències contra Alemanya
    Alarmades pel poder creixent alemany, la Gran Bretanya i França deixen enrere les rancúnies de l'època napoleònica i el 1904 creen l'‘entente cordiale'. Per mantenir el paper de potència política, Rússia s'hi afegeix després d'una derrota humiliant davant el Japó pel control de Manxúria i l'actual Corea. Aquesta estratègia xoca amb les pretensions de l'imperi austrohongarès, aliat de la nova Alemanya, que en necessita el domini per controlar les reivindicacions eslaves.
  • L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria

    L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria
    El 28 de juny de 1914, l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, nebot i hereu de l'emperador Francesc Josep I, i la seva esposa, Sofia Chotek, són assassinats a Sarajevo, la capital d'una Bòsnia-Herzegovina sota el domini de l'imperi austrohongarès. L'autor del magnicidi és Gavrilo Princip, un estudiant que pertany a ‘Unió o mort', un moviment terrorista format per ultranacionalistes serbis.
  • Comença la guerra

    El 28 de juliol de 1914, Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia; el 31, Rússia mobilitza el seu exèrcit; l'1 d'agost, Alemanya, que va mobilitzar 4,4 milions de soldats en 11.000 trens, declara la guerra a Rússia i anuncia la invasió de França, a través de Bèlgica. Finalment, el 4 d'agost, la Gran Bretanya, garant de la neutralitat belga, entra en el conflicte.
    És l'inici de la Gran Guerra.
  • La Triple Entesa: ELS ALIATS

    La Triple Entesa: ELS ALIATS
    França: La contesa va esclatar en la França de la III República, li preocupava l'escalada militar d'Alemanya. Rússia: era la potència demogràfica més gran d'Europa, però, en proporció, la més dèbil econòmicament. Estava preocupada per la puixança d'Alemanya i el seu suport a l'imperi Otomà. Gran Bretanya: Tenia una economia pròspera, era líder mundial en les finances i el comerç i posseïa l'armada més poderosa del món. Es va aliar amb antics rivals per la creixent amenaça alemanya.
  • La Quàdruple aliança: LES POTÈNCIES CENTRALS

    La Quàdruple aliança: LES POTÈNCIES CENTRALS
    Alemanya: La lluita per la supremacia al món exigia la derrota d'uns i altres, però tenia uns aliats força dèbils. Àustria-Hongria: Era un imperi plurinacional amb múltiples tensions internes. Imperi Otomà: La revolució dels Joves Turcs de 1908 va marcar l'inici del final d'un imperi que, a l'inici de la guerra, es trobava en procés de descomposició. Bulgària: Era el membre més petit i dèbil de l'aliança.
  • Àustria-Hongria declara la guerra a Rússia

    Àustria-Hongria declara la guerra a Rússia
    Àustria-Hongria declara la guerra a Rússia, i Sèrbia, a Alemanya.
  • La Força Expedicionària Britànica desembarca a França

    La Força Expedicionària Britànica desembarca a França
    Arrenca la batalla de les fronteres al front occidental, que s'allargarà fins al 13 de setembre amb diversos xocs de francesos i britànics amb els alemanys a Bèlgica.
  • França declara la guerra a Àustria-Hongria

    França declara la guerra a Àustria-Hongria
    França, que a inicis d'agost havia ordenat la mobilització total de l'exèrcit, declara la guerra a l'imperi austrohongarès.
  • La Gran Bretanya segueix els passos de França

    La Gran Bretanya segueix els passos de França
    La Gran Bretanya declara la guerra a Àustria-Hongria. Les tropes austrohongareses envaeixen Sèrbia i les russes entren a Prússia.
  • S'inaugura el front oriental

    S'inaugura el front oriental
    La batalla de Stallupönen entre alemanys i russos inaugura el front oriental de la guerra.
  • Els alemanys ocupen Brussel·les

    Els alemanys ocupen Brussel·les
    Disset dies després de la seva entrada a Bèlgica, els alemanys ocupen la capital del país.
  • Batalles de Tannenberg i Lemberg

    Batalles de Tannenberg i Lemberg
    Batalla de Tannenberg a Prússia, que s'allarga fins al 31 d'agost. Els alemanys derroten els russos amb contundència.
    A Galítsia, batalla de Lemberg, que s'allarga fins a l'11 de setembre. Els russos derroten els austrohongaresos.
  • El Japó declara la guerra a Àustria-Hongria

    El Japó declara la guerra a Àustria-Hongria
    El país del sol naixent entra a la contesa fent costat als aliats.
  • Batalla dels llacs Masurians a Prússia

    Batalla dels llacs Masurians a Prússia
    Després de deu dies de lluita contra els alemanys, els russos es retiren amb grans pèrdues.
  • Guerra a l'Aisne

    Guerra a l'Aisne
    Primera batalla de l'Aisne entre alemanys, francesos i britànics, que s'allarga dues setmanes i acaba amb un empat. Comença la "carrera cap al mar".
  • Setge d'Anvers

    Setge d'Anvers
    Comença el setge alemany sobre la ciutat belga d'Anvers, que cau el 10 d'octubre.
  • Batalla de l'Yser

    Batalla de l'Yser
    Després de dues setmanes, francesos i belgues aconsegueixen assegurar la costa de Bèlgica
  • Primera batalla d'Ieper

    Primera batalla d'Ieper
    Comença la primera batalla per assegurar el control de la ciutat belga d'Ieper, que s'allarga fins al 22 de novembre. Francesos, belgues i britànics aconsegueixen aturar els alemanys i impedir-los arribar als ports del canal de la Mànega.
  • Rússia declara la guerra a l'imperi Otomà

    Rússia declara la guerra a l'imperi Otomà
    La declaració es produeix quatre mesos després de la tancada per part dels otomans de l'estret de Dardanels, ruta comercial estratègica de Rússia.
  • Guerra al mar

    Guerra al mar
    Comença el bloqueig naval de la Gran Bretanya sobre Alemanya. Primera ofensiva russa contra els turcs al Caucas, que dura dues setmanes.
  • Es tanca el cercle sobre l'imperi Otomà

    Es tanca el cercle sobre l'imperi Otomà
    La Gran Bretanya i França declaren la guerra a l'imperi Otomà.
  • Guerra al Pròxim Orient

    Guerra al Pròxim Orient
    S'obre el front del Pròxim Orient amb el desembarcament britànic al golf Pèrsic i la presa de Fao als turcs.
  • Jihad contra britànics i francesos

    Jihad contra britànics i francesos
    El soldà otomà Mehmed V declara la jihad contra britànics i francesos.
    Batalla de Bàssora, al sud de Mesopotàmia.
    Després de deu dies, els britànics capturen la ciutat.
    Al front oriental, batalla de Lodz entre alemanys i russos, que s'allarga fins al 6 de desembre i acaba amb un empat.
  • Batalla de Limanowa

    Batalla de Limanowa
    Després de dues setmanes de combats entre Rússia i les potències centrals, els russos han d'aturar el seu avanç cap al sud.
  • Batalla de Kolubara

    Batalla de Kolubara
    Els serbis expulsen els austrohongaresos del país.
  • Primera batalla d'Artois

    Primera batalla d'Artois
    Ofensiva hivernal francesa a Artois que s'allarga fins al 13 de gener sense aconseguir desencallar el front.
  • Primera batalla de la Xampanya

    Primera batalla de la Xampanya
    Ofensiva aliada a la Xampanya contra els alemanys, primer episodi de la guerra de trinxeres que dura fins al 17 de març de 1915 sense aconseguir resultats, tot i les grans pèrdues.
  • Campanya del Caucas

    Campanya del Caucas
    Èxit de l'assalt rus a Sarikamis, a la vora de la mar Negra, sobre els otomans.
  • Hivern als Carpats

    Inici de l'ofensiva russa als Carpats que s'allarga fins a l'abril.
  • Bombes sobre Londres

    Bombes sobre Londres
    La campanya principal contra Anglaterra va començar al gener de 1915 l'ús de aeronaus. Les condicions climàtiques i les condicions de vol nocturn fan la navegació aeronau i mantenir la precisió de bombardeig difícil. Les bombes van ser sovint van caure milles desviat i una orientació precisa de les instal·lacions militars era impossible.
  • Atac sobre el canal de Suez

    Atac sobre el canal de Suez
    Coneguda també com accions al Canal de Suez , va tenir lloc entre el 26 de gener i el 4 de febrer de 1915 després que una força de l' Exèrcit otomà liderada per alemanys avancés des del sud de Palestina per atacar el Canal de Suez protegit pel Imperi britànic , abans de l'inici de la Campanya de l'Sinaí i Palestina de la Primera Guerra Mundial .
  • Guerra submarina

    Guerra submarina
    La guerra submarina va començar a la Guerra Civil dels Estats Units.
    La guerra submarina és una de les tres àrees operacionals de la guerra naval, alhora la guerra submarina comprèn la guerra submarina d'atac, les activitats anti-submarins, la guerra de mines i les contramesures per a mines. L'efectivitat de la guerra submarina depèn en part de les accions anti-submarines que s'hi utilitzin en contra.
  • Campanya de Gal·lípoli

    Campanya de Gal·lípoli
    La batalla de Gal·lípoli o campanya dels Dardanels, fou una operació militar de la Primera Guerra Mundial que es desenvolupà a la península de Gal·lípoli entre febrer de 1915 i gener de 1916. L'intent fou un fracàs i les tropes aliades, després de mantenir uns precaris caps de pont a la península, retiraren les tropes el gener de 1916. El 19 de febrer s'inicià l'atac naval preparat per l'almirallat.
  • Batalla de Neuve Chapelle

    Batalla de Neuve Chapelle
    Va ser una ofensiva britànica a la regió de Artois que va travessar fins Neuve Chapelle , però van ser incapaços d'aprofitar aquest avantatge. La batalla va començar el 10 de març de 1915. L'objectiu últim de la batalla era causar una ruptura en les línies enemigues que més tard podria explotar-se amb un assalt a la serralada de Aubers i possiblement fins i tot Lille , un important centre de comunicacions de l'enemic.
  • Segona batalla d'Ieper

    Segona batalla d'Ieper
    També anomenada la Batalla de Flandes o d'Holanda, va ser l'última llarga batalla del primer any de la I Guerra Mundial (1914). Realment, aquesta batalla, va ser una successió de diverses batalles que van començar el 19 d'octubre de 1914 i van finalitzar als voltants del novembre del mateix any.
  • Desembarcament aliat a Gal·lípoli

    Tot i que l'atac naval havia començat al febrer, el mal temps va provocar endarreriments i l'enfonsament de tres vaixells el va aturar. Quan les primeres tropes van aconseguir desembarcar, els turcs havien tingut temps de reforçar la seva defensa.
  • Itàlia canvia de bàndol

    Itàlia canvia de bàndol
    El Regne d'Itàlia es va unir a la Primera Guerra Mundial com a aliat de la Triple Entesa (Gran Bretanya, França i Rússia) el 26 d'abril de 1915. Abans de la guerra, Itàlia havia estat part de la Triple Aliança amb Alemanya i Àustria- Hongria, però va canviar de bàndol després de la celebració de el secret Tractat de Londres a l'abril de 1915.
  • Ofensiva de Gorlice-Tarnów

    Ofensiva de Gorlice-Tarnów
    Va ser una operació militar del front oriental de la Primera Guerra Mundial, iniciada per Alemanya a la zona entre les viles de Gorlice i de Tarnów, al sud-est de Cracòvia, com una ofensiva per alleugerir la pressió que exercien els russos sobre l'exèrcit austrohongarès més al sud.
  • La tragèdia del Lusitania

    La tragèdia del Lusitania
    L'RMS Lusitania fou un vaixell transatlàntic i propietat de la companyia britànica Cunard Line. Fou enfonsat per un submarí alemany el 7 de maig de 1915, durant la Primera Guerra Mundial. Era una nau magnífica, de quatre xemeneies, amb 785 peus d'eslora i 31.550 tones de pes. La seva avarada va tenir lloc al riu Clyde el 16 de juny de 1907. Va fer el seu viatge inaugural el 7 de setembre de 1907.
  • Segona batalla d'Artois

    Segona batalla d'Artois
    L'ofensiva final aliada de la primavera de 1915 es produí a l'Artois, amb l'objectiu de capturar la cresat de Vimy. En la batalla, coneguda com a segona batalla de l'Artois, el X exèrcit francès atacà el 9 de maig després d'un bombardeig de sis dies però es veié obligat a retrocedir davant dels reforços alemanys. El 15 de maig l'ofensiva quedà pràcticament aturada, malgrat que els combats continuaren fins al juny.
  • Itàlia declara la guerra a l'imperi austrohongarès

    Itàlia declara la guerra a l'imperi austrohongarès
    És el primer pas d'Itàlia per annexionar-se el litoral austríac, Dalmàcia del nord i els actuals territoris de Trentino i el Tirol del Sud, segons el pacte amb els aliats.
  • Ofensiva aliada a Gal·lípoli

    Ofensiva aliada a Gal·lípoli
    Davant dels repetits fracassos de les ofensives a partir del cap Helles per capturar Krithia, el general Hamilton elaborà un pla diferent, amb el conjunt d'operacions conegudes genèricament amb el nom de «batalla de Sari Bair». L'operació consistia en un desembarcament de dues divisions a la badia de Suvla, vuit quilòmetres al nord d'Anzac, la nit del 6 d'agost; juntament amb un potent assalt des d'Anzac cap a la cresta de Sari Bair, trencant la línia defensiva turca.
  • Fi de l'ofensiva de Gorlice-Tarnów

    Fi de l'ofensiva de Gorlice-Tarnów
    Els alemanys aviat avançaren per tota la planura polonesa i el 25 d'agost ja havien capturat Brest-Litovsk. Varsòvia, que havia quedat aïllada, fou capturada el 5 d'agost. Finalment, en una darrera operació, les tropes de Hindenburg i Ludendorff capturaren Vílnius el 18 de setembre.
  • Armament químic britànic

    Armament químic britànic
    Els primers a fer-ho servir van ser els francesos, que l'agost del 1914 van atacar tímidament els alemanys amb gasos lacrimògens. Els germànics, que eren la gran potència química del món, van ser els primers que van perpetrar un gran atac químic: el 1915, a Ieper (Bèlgica), van llançar un núvol de clor contra els britànics.
  • Atac sobre Sèrbia

    Atac sobre Sèrbia
    Arrenca un atac combinat d'alemanys, austríacs i búlgars sobre Sèrbia. Francesos i britànics desembarquen a Tessalònica.
  • Guerra contra Bulgària

    Guerra contra Bulgària
    Bulgària rebia a més la garantia conjunta per a un préstec de guerra de dos-cents milions de francs, a més d'armes per al seu Exèrcit. En canvi, Bulgària estava obligada a atacar a Sèrbia abans de trenta-cinc dies.
  • Retirada sèrbia

    Retirada sèrbia
    A principis del mes de novembre, l'exèrcit serbi, atacat per tot arreu, es va veure obligat a retirar-se per evitar ser destruït. En aquells dies, després de les últimes conquestes de l'enemic, els serbis havien perdut la línia defensiva de l'Morava, el contacte amb Macedònia, Grècia i l'oest i es trobaven gairebé tancats.
  • Retirada aliada i victòria otomana

    Retirada aliada i victòria otomana
    Durant els primers mesos de la contesa , el Imperi Otomà es va mantenir prudentment a l'expectativa. l'imperi va haver d'enfrontar-se a 1915 a una escomesa enemiga contra Constantinoble , que va poder desbaratar, ja diversos atacs en Armènia , Mesopotàmiai Palestina.
  • Batalla d'Erzurum

    Batalla d'Erzurum
    L'ofensiva d'Erzurum o batalla d'Erzurum va ser una important ofensiva d'hivern de l'Exèrcit Imperial Rus de la Campanya del Caucas, durant la Primera Guerra Mundial, que va portar a la presa de la ciutat estratègica d'Erzurum.
  • Comença la batalla de Verdun

    Comença la batalla de Verdun
    La batalla de Verdun va ser un dels principals combats de la primera Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses des de febrer a desembre de 1916. El 21 de febrer, els alemanys van llançar una ofensiva sobre la ciutat francesa de Verdun (Mosa).
  • Reclutament obligatori a la Gran Bretanya

    Reclutament obligatori a la Gran Bretanya
    Fins al 2 de març de 1916, quan va entrar en vigor la Llei de el Servei Militar que introduïa el reclutament, l'exèrcit britànic de la Primera Guerra Mundial estava compost íntegrament per voluntaris. Molts dels cartells de guerra més famosos eren cridats a l'reclutament.
  • Ofensiva russa sobre Vílnius

    Ofensiva russa sobre Vílnius
    L'ofensiva russa sobre la capital lituana acaba el 14 d'abril sense èxit.
  • Agitació a Dublín

    Alçament de Pasqua a Dublín per part dels independentistes irlandesos.
  • Kut, en mans otomanes

    Kut, en mans otomanes
    Els britànics van començar a fustigar les divisions otomanes que els impedien avançar a principis de gener. 1 Aquestes es trobaven bé atrinxerades, i els successius assalts britànics no van poder fer efecte en les seves defenses.
  • Gran Bretanya estén el reclutament obligatori

    Gran Bretanya estén el reclutament obligatori
    Donada la mancança d'homes per enviar al front, la nova llei britànica de reclutament obligatori inclou també els homes casats.
  • Batalla de Jutlàndia

    Batalla de Jutlàndia
    La Batalla naval de Jutlàndia va ser el principal enfrontament naval mantingut entre la flota britànica i l'alemanya durant la I Guerra Mundial. L'acció es va desenvolupar a uns 121 km de les costes daneses de Jutlàndia, a l'estret de Skagerrak, el 31 de maig i l'1 de juny de 1916.
  • Comença l'ofensiva Brusilov

    Comença l'ofensiva Brusilov
    Fou una gran ofensiva llençada contra els exèrcits de les Potències Centrals al front oriental, a la Galítsia ucraïnesa, al voltant de les ciutats de Lemberg, Kòvel i Lutsk. L
  • Rebel·lió àrab contra els otomans

    Rebel·lió àrab contra els otomans
    Va ser una rebel·lió iniciada pel xerif de la Meca, el sàyyid Hussein bin Ali, contra l'Imperi otomà amb l'objectiu de crear un estat àrab unificat des de la ciutat d'Alep, a Síria, fins a Aden, al Iemen.
  • Primers moviments de la batalla del Somme

    Primers moviments de la batalla del Somme
    El primer dia de la batalla, l'1 de juliol de 1916, va ser precedit per una setmana de bombardeigs preliminars amb l'artilleria, en els quals els britànics van disparar al voltant d'un milió i mig de projectils. També s'havien cavat deu galeries per sota de les trinxeres i punts estratègics del front alemany.
  • Suport de Romania als aliats

    Suport de Romania als aliats
    El Front de Romania va ser part de la Campanya dels Balcans de la Primera Guerra Mundial, on es van enfrontar Romania i Rússia contra els exèrcits de les Potències Centrals. La lluita va tenir lloc des de l'agost de 1916 fins al desembre de 1917.
  • Acord de Sykes-Picot

    Acord de Sykes-Picot
    Oficialment coneguts com l'acord d'Àsia Menor, fou un acord secret entre els governs de França i la Gran Bretanya[1] amb el consentiment de l'Imperi rus, que definí les seves esferes d'influència i control en l'Orient Mitjà
  • Mor Francesc Josep d'Àustria-Hongria

    Mor Francesc Josep d'Àustria-Hongria
    Va ser emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
  • Assassinat de Rasputin

    Assassinat de Rasputin
    El príncep Fèliks Iussúpov i el gran duc Demetri de Rússia, decidiren finalment assassinar-lo a Sant Petersburg el 30 de desembre de 1916 per acabar amb la seva influència sobre la tsarina Alexandra. Fou enverinat amb vi i pastissets plens de cianur.
  • Dur hivern rus

    Les baixes temperatures hivernals provoquen escassetat d'aliments i de combustible a les ciutats russes. Es dispara el descontentament amb el règim.
  • Retirada preliminar alemanya

    Retirada preliminar alemanya
    Les tropes alemanyes inicien una retirada preliminar en alguns sectors del front occidental.
  • Arrenca la Revolució Russa

    Arrenca la Revolució Russa
    Va ser un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica.
  • Abdica el tsar Nicolau II de Rússia

    Abdica el tsar Nicolau II de Rússia
    Aquesta revolució va néixer com una reacció a la política realitzada pel tsar, en particular, la implicació directa de Rússia en la Primera Guerra Mundial, a la qual s'oposava una aliança en major part liberal formada per reformistes polítics qui volien establir una assemblea constituent escollida democràticament.
  • Primera batalla de Gaza

    Primera batalla de Gaza
    Es va lliurar el 26 de març de 1917, durant el primer intent de la Força Expedicionària egípcia (EEF) per envair el sud de Palestina al Imperi Otomà durant la Campanya de l'Sinaí i Palestina de la Primera Guerra Mundial . La lluita va tenir lloc en i al voltant de la ciutat de Gaza , a la costa mediterrània
  • Els Estats Units declaren la guerra a Alemanya

    Els Estats Units declaren la guerra a Alemanya
    Després de fracassar les negociacions de pau entre els aliats i els imperis centrals, els Estats Units trenquen relacions amb Alemanya i aquest esdeveniment i la Revolució russa canvien els plans militars dels bel·ligerants.
  • Segona batalla d'Arràs

    Segona batalla d'Arràs
    Des del 9 abr a l' 16 de maig de 1917 , tropes britàniques , canadenques i australianes van atacar les trinxeres alemanyes prop de la ciutat francesa de Arràs. La batalla va arribar a un punt mort per a ambdues parts i al seu final els britànics havien sofert 160.000 baixes i els alemanys unes 125.000.
  • Derrota francesa a l'Aisne

    L'ofensiva francesa de Nivelle a l'Aisne dura fins al 9 de maig i resulta un desastre. Lenin arriba a Rússia des de l'exili.
  • Segona batalla de Gaza

    Els britànics tornen a ser derrotats a la segona batalla de Gaza pels otomans.
  • Ofensiva de primavera dels aliats als Balcans

    Ofensiva de primavera dels aliats als Balcans
    Les tropes búlgares van entrar a la guerra com aliats dels austrohongaresos i alemanys, i van llançar una ofensiva contra Sèrbia des de l'est, però les tropes anglo-franceses havien desembarcat a Tessalònica.
  • Batalla de Messines

    Batalla de Messines
    Va començar el 7 de juny de 1917, quan el segon exèrcit britànic, sota el comandament de Herbert Plume, va llançar una ofensiva a prop de la localitat de Mesene (Messines) a la Província de Flandes Occidental, a Bèlgica.
  • El primer bombarder pesant alemany ataca Londres

    L'atac el realitza un esquadró de bombarders Gotha G.IV.
  • Primeres tropes nord-americanes a Europa

    Primeres tropes nord-americanes a Europa
    Uns 14.000 soldats desembarquen a Saint-Nazaire, a França. Aquest primer contingent està mal equipat i és dirigit per oficials amb poca experiència.
  • Grècia declara la guerra a les potències centrals

    Grècia declara la guerra a les potències centrals
    Els partidaris de l'exprimer ministre Elefthèrios Venizelos aconsegueixen el seu objectiu d'entrar en guerra, anteriorment frustrat pel rei Constantí I, casat amb una germana del kàiser Guillem II.
  • Ofensiva Kerenski a Galítsia

    Ofensiva Kerenski a Galítsia
    La decisió de dur a terme l'ofensiva havia estat presa pel rus Aleksandr Kérenski, qui en aquest moment era ministre de la guerra del govern provisional, i el comandament militar de les operacions va estar a càrrec del general Aleksei Brussílov.
  • La captura d'Aqaba

    La captura d'Aqaba
    Les forces atacants àrabs, dirigides per Auda IBU Tayi i TE Lawrence (Lawrence d'Aràbia) van aconseguir derrotar la guarnició otomana que defensava la ciutat.
  • Tercera batalla d'Ieper

    Tercera batalla d'Ieper
    va enfrontar als britànics i els seus aliats contra l' Imperi alemany . La batalla va tenir lloc en el front occidental, entre juny i novembre de 1917, pel control de les carreteres a sud i a l'est de la ciutat belga d'Ieper.
  • Batalla de Caporetto

    Batalla de Caporetto
    El combat va utilitzar noves formes de teoria militar teoritzades pels estrategs alemanys i utilitzades per primera vegada en contra dels italians. Aquestes teories preveien de concentrar petits grups de soldats que trenquessin la línia del front enemic en una distància d'un o dos kilòmetres màxim i que amenacessin les tropes que no s'havien mogut des del front.
  • Tercera batalla de Gaza

    Finalment, els britànics aconsegueixen desallotjar els otomans el 7 de novembre.
  • Declaració Balfour

    Declaració Balfour
    Mitjançant aquest document, conegut com "Declaració Balfour", el Regne Unit es comprometia a donar suport a la instal·lació de " una llar nacional jueva a Palestina " sense perjudici de la població indígena.
  • Els bolxevics prenen el poder a Rússia

    Els bolxevics prenen el poder a Rússia
    El 25 de novembre es van dur a terme les eleccions per a definir els membres d'una assemblea constituent per a dotar al règim d'una nova institucionalitat. En aquestes eleccions, els bolxevics van obtindre el 24% dels vots i 170 dels 707 escons. Lenin va invalidar els resultats de l'elecció i va dissoldre l'assemblea, quedant tot el poder en mans dels bolxevics
  • Batalla de Jerusalem

    Els britànics lluiten a la batalla de Jerusalem, que s'allarga fins a final d'any, i ocupen la ciutat l'11 de desembre.
  • Batalla de Cambrai

    Batalla de Cambrai
    La batalla de Cambrai fou una batalla del front occidental de la Primera Guerra Mundial, en la qual per primera vegada els britànics utilitzaren vehicles cuirassats (tancs) de forma massiva i en operació combinada amb les altres armes participants: la infanteria, l'artilleria i l'aviació.
  • Guerra a Palestina

    El Mandat Britànic de Palestina va ser una entitat geopolítica sota administració britànica, separada de la Síria Otomana després de la Primera Guerra Mundial.Després de la derrota de l'Imperi Otomà a la Primera Guerra Mundial, aquest desaparegué el 1917, i el general Edmund Allenby va ocupar la regió del sud de Palestina. França i el Regne Unit es van repartir l'Orient Mitjà
  • Tractat de Brest-Litovsk

    Tractat de Brest-Litovsk
    Va ser un tractat de pau que es va signar a Brest-Litovsk, (ara Brest) entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial.
    Encara que el tractat va quedar pràcticament obsolet abans d'acabar l'any, va alleujar els bolxevics que continuaven lluitant en la seva guerra civil i va afirmar la independència de Finlàndia, Letònia, Estònia, Lituània i Ucraïna.
  • Comença l'Operació Michael a la Picardia

    Comença l'Operació Michael a la Picardia
    va ser una operació militar duta a terme per l' Imperi Alemany en la Primera Guerra Mundial . Van consistir en una sèrie d'atacs per part dels alemanys al llarg de l' Front Occidental des de la línia Hindenburg , a la localitat francesa de Sant Quintín .
  • Operació Georgette dels alemanys a Flandes

    Operació Georgette dels alemanys a Flandes
    Va ser part de l'ofensiva alemanya 1918 a Flandes durant la Primera Guerra Mundial. En principi estava previst pel general Ludendorff com Operació George , però es va reduir a l'Operació Georgette , amb l'objectiu de capturar Ypres.
  • Operació Blücher

    Operació Blücher
    El pla Blucher va començar el 27 de maig, amb un atac protagonitzat per 15 divisions i 7 en reserva de la VII i I exèrcits, amb unes 3.719 peces d'artilleria.
  • Operació Gneisenau

    Nova ofensiva alemanya a l'oest de l'Aisne, al front occidental, que és aturada pels francesos a Compiègne.
  • Darrera ofensiva alemanya

    Darrera ofensiva alemanya
    Va ser l'última gran ofensiva alemanya en el front occidental durant la Primera Guerra Mundial . L'atac va fracassar quan un contraatac aliat encapçalat per les forces franceses i nord-americanes va desbaratar el flanc dret alemany.
  • Batalla d'Amiens

    Batalla d'Amiens
    també coneguda com la Tercera Batalla de Picardia, va ser la fase d'obertura de l’ofensiva aliada iniciada el 8 d'agost de 1918, més tard coneguda com l’ofensiva dels cent dies, que finalment va portar a la fi de la primera guerra mundial .
  • Ofensiva final als Balcans

    Ofensiva final als Balcans
    Va ser l'ofensiva final realitzada pels aliats al front occidental durant la Primera Guerra Mundial, iniciada el 8 d'agost de 1918 i acabà l'11 de novembre de 1918.
  • Conquesta de Palestina

    La victòria britànica a la batalla de Megiddo representa la conquesta final de Palestina. Quatre dies després ocupen Acre i Haifa. L'1 d'octubre entren a Damasc.
  • Batalla de Vittorio Veneto a Itàlia

    Batalla de Vittorio Veneto a Itàlia
    L'inici de les operacions es va iniciar el 24 d'octubre, amb la idea d'aprofitar el temps, ja que es pressentia l'alt el foc, i en aquest moment estaven en una situació tècnica de derrota, de manera que calia anar a contrarellotge.
  • Dimiteix el general Ludendorff

    Dimiteix el general Ludendorff
    L'entrada dels Estats Units en la guerra va convertir en insostenible la posició alemanya i Ludendorff va tornar els seus poders al Reichstag el 29 de setembre.
  • L'imperi Otomà demana negociar la pau

    L'imperi Otomà demana negociar la pau
    L'armistici de Mudros es va signar entre l'Imperi Otomà i els Aliats de la Primera Guerra Mundial.
    Va ser signat al port de Mudros o Moudros (illa de Lemno) i posava fi a la guerra i obligava als otomans a abandonar tot l'Imperi menys Anatòlia
  • Àustria-Hongria signa un armistici

    L'armistici de Villa Giusti posa fi a la guerra entre Àustria-Hongria i Itàlia.
  • Abdica Guillem II

    Abdica Guillem II
    En acabar el conflicte el 1918 va ser obligat a abdicar i hagué d'exiliar-se als Països Baixos. algrat que el mateix Guillem II mai simpatitzà amb el nou règim, moltes persones al seu voltant des d'un primer moment es mostraren entusiastes del règim nacionalsocialista.
  • Abdica Carles I d'Àustria-Hongria

    Abdica Carles I d'Àustria-Hongria
    El govern suís va acollir a l'exemperador amb la condició que residís lluny de la frontera austríaca i s'abstingués de qualsevol activitat que pogués comprometre el país. Després d'unes setmanes de buscar allotjament, la família es va instal·lar el maig al costat del llac de Ginebra.
  • Armistici de Compiègne

    L'acord entre els aliats i Alemanya posa fi a les hostilitats al front occidental a les onze del matí.
  • Inici de la conferència de pau

    Obertura de la conferència de pau a París. El 25 de gener es proposa la creació de la Societat de Nacions.
  • Signatura del tractat de Versalles

    Signatura del tractat de Versalles
    va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. Les clàusules del Tractat, en teoria, perduren vint anys, fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial, però van ser gradualment desmuntades, primer les econòmiques i les polítiques referents a Alemanya, després les territorials.