-
Comencen les sessions de la Conferència de la Pau de París.
-
Period: to
Tractat de Versalles
-
La Conferència de París adopta el Pacte de la Societat de Nacions
-
Tratados de Versalles con Alemania
-
Tratado de Saint Germain-en-Laye con Austria
-
Tractat de Neuilly amb Bulgària
-
Tractat de Neuilly amb Bulgària
-
El Senat nord-americà rebutja la signatura de el Tractat de Versalles i l'adhesió dels EUA a la Societat de Nacions
-
Guerra rus-polonesa. Els polonesos ocupen Vílnius
-
Conferència de Spa sobre el pagament de reparacions d'Alemanya
-
Tractats de Trianon amb Hongria i de Sèvres amb Turquia.
-
Els EUA signen la pau amb Alemanya i Àustria mitjançant sengles tractats per separat
-
Tractat de Rapallo entre Itàlia i Iugoslàvia.
-
Alianza ente Francia y Polonia.
-
Tractat de Riga entre Rússia i Polònia que posa fi a la guerra entre els dos països i fixa les seves fronteres
-
Tractat de Rapallo entre Alemanya i la Unió Soviètica
-
Formació de la Petita Entente entre Txecoslovàquia, Iugoslàvia i Romania
-
resentació de el Pla Dawes. El 16 ho aproven els delegats alemanys.
-
Tractat de Lausana entre Turquia i els aliats
-
resentació de el Pla Dawes. El 16 ho aproven els delegats alemanys.
-
Ingrés d'Alemanya a la Societat de Nacions
-
Rebuig de el pla de desarmament total soviètic proposat per Litvínov
-
Pacte Briand-Kellogg
-
Pla Young sobre les reparacions de guerra alemanyes
-
Aristide Briand proposa una Unió Federal Europea
-
Invasió japonesa de Manchuria
-
Primera reunió de la Conferència de Desarmament a Ginebra
-
Japó abandona la Societat de Nacions
-
La U.R.S.S. ingresa en la Societat de Nacions
-
Hitler restableix el servei militar obligatori a Alemanya
-
Acord d'Assistència Mútua franco-soviètic
-
Estalla la guerra civil en España
-
Period: to
Pacte Antikomintern
-
Japo firma el Pacte Antikomintern
-
Italia firma el tractat anticomitern
-
Inici de la guerra xinès-japonesa
-
Italia abandona la Sociedad de Naciones
-
Hitler va demanar que es cessés Alfred Jansa
-
L'exèrcit alemany envaeix Àustria. El dia 13 Àustria és annexionada a l'Reich (Anschluss)
-
Period: to
Anschluss
Àustria va esdevenir la província d'Ostmark del Tercer Reich fins al final de la Segona Guerra Mundial, i Seyss-Inquart el seu governador. Durant les setmanes següents, 70.000 persones, incloent socialdemòcrates, comunistes, jueus o altres dissidents potencials, van ser empresonats o enviats a camps de concentració. Un govern provisional va declarar la nul·litat de l'Anschluss el 27 d'abril de 1945. -
Schuschnigg va programar un plebiscit sobre la independència
-
Pacte de Munic. Els alemanys ocupen els Sudets, els polonesos Teschen, Eslovàquia i Rutènia obtenen l'autonomia.
-
Conferència de Munich
L'Acord de Munic (en alemany Münchner Abkommen, en txec Mnichovská dohoda) es va acordar a Munic, la ciutat capital de Baviera (Alemanya), el 1938, per resoldre la «crisi dels Sudets», acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi. -
Invasio de polonia
La Campanya o invasió de Polònia fou una sèrie de batalles que es van dur a terme a Polònia el 1939 al principi de la Segona Guerra Mundial. L'intent de reconstrucció de l'imperi Alemany en el que van anomenar Tercer Reich implicava obtenir el control sobre la ciutat lliure de Danzig i un corredor de terra entre aquesta ciutat i Alemanya. El 28 d'abril Adolf Hitler denuncia el pacte de no-agressió de 1934 amb Polònia.[2] -
Tiso, animat per Hitler, proclama l'Estat lliure eslovac
-
Les tropes alemanyes ocupen Praga i estableixen el protectorat de Bohèmia i Moràvia
-
Madrid cau en mans de Franco. Hitler denuncia el pacte de no agressió amb Polònia de 1934
-
Itàlia envaeix Albània. L'Espanya de Franco s'uneix a el Pacte Anti-Komintern
-
L'oferta Soviètica d'aliança no és acceptada per França i Gran Bretanya
-
Alemanya i Itàlia signen el Pacte d'Acer
-
Pacte de No Agressió Germano-Soviètic
-
Alemanya invadeix Polonia
-
Blitzkrieg
La Blitzkrieg (en català, guerra llampec) és una tàctica bèl·lica ofensiva que pretén obtenir una victòria decisiva amb un atac localitzat, ràpid i limitat en el temps del conjunt de forces mecanitzades terrestres i aèries amb la finalitat de desballestar profundament la capacitat militar, econòmica o política de l'enemic. La va usar principalment la Wehrmacht en les campanyes dels primers anys de la Segona Guerra Mundial, especialment en les invasions de Polònia i França. -
El govern francès va decidir col·laborar amb els nazis
-
Romania s'uneix al eix
-
Hongaria s'uneix al eix
-
Period: to
Eix Roma-Berlin
Malgrat les seves evidents afinitats ideològiques, la desconfiança entre Mussolini i Hitler basada en els seus interessos contraposats sobre el futur d'Àustria, va impedir una aliança entre les dues potències feixistes. No obstant això, la condemna franco-britànica a l'annexió italiana d'Abissínia i la companyonia d'armes en la guerra civil espanyola va fer que el govern de Roma girés definitivament cap a l'aliança amb l'Alemanya de Hitler. -
Guerra del desert
Durant la Segona Guerra Mundial, la Campanya del Nord d'Àfrica, també coneguda com la Guerra del Desert, que tingué lloc al desert del nord d'Àfrica entre el 10 de juny de 1940 i fins al 16 de maig de 1943. Va incloure campanyes a Líbia i Egipte (Campanya del Desert Occidental), Marroc i Algèria (l'Operació Torxa) i Tunísia (Campanya de Tunísia). -
Ocupacó de França
El Gabinet francès va buscar un cessament de les hostilitats amb el Tercer Reich. L'armistici es va signar el 22 de juny de 1940 a Compiègne. Sota les seves condicions, el nord i oest de França van ser ocupades per la Wehrmacht (exèrcit alemany), el terç restant de el país estava governat per un govern francès amb seu a Vichy. A més Alsàcia-Lorena van ser annexades pel Tercer Reich com en el període 1871-1918. -
Bulgaria s'uneix al eix
-
Operació Barba-roja
La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja, la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial. L'atac va ser per sorpresa, ja que fins a la data, Alemanya i la Unió Soviètica havien signat un pacte de no agressió, Pacte Molotov-Ribbentrop d'agost de 1939 -
Atac a Pearl Harbour
L'atac a Pearl Harbor, o Operació Hawaii com era anomenada pel Quarter General Imperial, va ser un atac per sorpresa portat a terme per la Marina Imperial Japonesa contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii, durant el matí del 7 de desembre de 1941 (data hawaiana), el qual provocà de manera inmiment l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial i l'abandonament de la seva política d'aïllament. -
Campanya de Guadalcanal
Campanya de Guadalcanal, foren una sèrie de batalles i enfrontaments d'especial duresa durant la Segona Guerra Mundial. Durant la primera ofensiva americana a la Guerra del Pacífic, la marina aliada i 16.000 soldats dels Estats Units van assaltar, el 7 d'agost de 1942, l'illa de Guadalcanal, aleshores ocupada pel Japó. El nom en clau de l'operació fou Watchtower (Talaia). També van ser assaltades simultàniament les illes Florida, Tulagi, Gavutu i Tanambogo. -
Batalla de Stalingrad
La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad (actualment Volgograd), al sud-oest de la Unió Soviètica. La batalla va tenir lloc entre el 23 d'agost de 1942 i el 2 de febrer de 1943 -
Desembarcament de Normandia
Els Desembarcaments de Normandia van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada, també coneguda com a Operació Neptú i Operació Overlord durant la Segona Guerra Mundial. El Dia D de l'operació, posposat 24 hores per la pluja, esdevingué el 6 de juny de 1944 -
Derrota del Tercer Reich
El 25 d'abril de 1945, les tropes soviètiques van entrar per primera vegada en contacte directe, tallant a Alemanya en vuit (Dia de l'Elba). Les primeres unitats en fer contacte van ser de la 69.ª Divisió d'Infanteria nord-americana i la . Divisió de Guàrdies soviètica de l'5è Exèrcit de Guàrdies, prop de Torgau, sobre el riu Elba, localitat on soldats d'ambdues nacionalitats van realitzar una breu celebració per trobar-se personalment després de mesos d'avanços des extrems opuestos. -
Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es produïren el 6 (Hiroshima) i el 9 d'agost de 1945 (Nagasaki) per iniciativa del govern dels Estats Units, seguint l'ordre del president, Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara. -
ONU
L'Organització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment formen part de l'organisme un total de 193 estats del món, és a dir, gairebé tots els que són àmpliament reconeguts. -
Judici de Nuremberg
El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional.