-
Convocatòria als Estats Generals
Els Estats Generals eren assamblees que reunien els 3 estaments feudals (noblesa, clergat i no privilegiats) per consultar tema impostos. Davant de la crisi econòmica que patia França a causa de les contribucions militars com la Guerra d'Independència dels Estats Units, el rei Lluís XIV va decidir juntament amb el seu ministre d'economia convocar als Estats Generals per consultar l'imposició d'impostos als privilegiat, però per motiu de la forma de vot als EG, la proposta no va ser acceptada. -
Period: to
Revolució Francesa
La Revolució Francesa va ser el període de temps en el que França va canviar el seu pensament i va adoptar la filosofia il·lustrada per revolucionar-se en contra de la societat feudal de l'Antic Règim. -
Assemblea Constituent
Degut a la recent tensió política és decideix convocar als Estats Generals, conformat per tres grups socials que representaven un vot: clergat, noblesa i tercer estat. Van discutir sobre la verificació del poder dels diputats i la modalitat de vot.
El 6 de maig el tercer estat pren el nom d'«Assemblea dels comuns» i demana la verificació dels poders en comú. La Noblesa i el Clergat s'hi oposen. -
Jurament del Joc de Pilota
Davant del rebuig del rei cap als no privilegiats representants als Estats Generals, els burgesos que van quedar fora de les sessions, un total de 557 diputats diversos, van decidir jurar no separar-se d'allà fins que tinguéssin una Constitució redactada. El compromís de fer una Constitució va venir donat per fer front a Lluís XIV i les seves polítiques que fastidiaven al poble, ja que segons els diputats, "el poble és qui ha de manar ja que són els autèntics representants del país". -
Period: to
Monarquia Constitucional
La Monarquia Constitucional fou el període de la Revolució Francesa en que s'establí una Constitució la qual havia de jurar el rei i s'havia de basar en aquesta per fer polítiques. Durant aquest període, es va establir un fort parlament i es va intentar la separació de poders. -
Presa de "La Bastilla" per part del poble
Els francesos assalten la presó de París anomenada "La Bastilla" el 14 de juliol. Aquest acte simbolitzarà la caiguda de l'Antic Règim i un acte de desafiament al poder del rei Lluís XVI. -
Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà
Durant l'esclat de la revolució francesa, els revolucionaris van redactar la Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà, declaració que establia un seguit de drets bàsics per als civils i ciutadans de França. Aquesta declaració va contemplar aspectes com la llibertat individual, l'ús del pensament i la raó i la igualtat plena, és a dir, aplicava els valors i el pensament il·lustrat. -
Execució de Lluís XVI
Després de l'Assalt al Palau de les Teuleries, Lluís XVI i la seva família van ser empresonats i posteriorment va començar un judici en la seva contra. El primer condemnat va ser Lluís XVI. Se'l va processar a l'Assamblea Nacional i després d'un curt judici, els diputats del parlament van decidir executar-lo a la Guillotina, resultat de les polítiques del terror de la convenció Jacobina. L'execució es va dur a terme a la Plaça de la Revolució com era habitual, davant de tot el poble francés. -
Fugida a Varennes
Davant de les lleis que reduien el poder de la corona, Lluís XVI i la seva família van decidir fugir. El plan consistia en arribar a Alemanya, encapcelar un grup de soldats i tornar a França per realitzar un cop d'Estat i recuperar el poder absolut. En veure que el palau estava buit, es va fer una operació gàvia a tota França per intentar capturar-ho. Després d'hores que ja se'ls havia pres per fugits, un home els va enxampar a Varennes i va cridar a la Guàrdia Nacional per retornar-lo a París -
Jornada del 10 d'Agost de 1792
S'anomena Jornada del 10 d'Agost de 1792 a l'insurrecció que va significar el fi de la Monarquia Constitucional. Durant aquesta insurrecció, els coneguts sans-culottes van assaltar el Palau de les Teuleries amb armes per reclamar al rei i a la seva família, però davant d'aquesta situació, Lluís XIV va voler refugiar-se a l'Assamblea Nacional, però l'efecte va ser contrari, ja que el van empresonar a ell i a la seva família per traició per posteriorment executar-los. -
Period: to
República Social
S'anomena República Social a la primera part de la Primera República Francesa. Rep el nom de Social ja que s'hi van fer grans avenços socials que volien exaltar la classe baixa. -
Period: to
Convenció Girondina
La Convenció Girondina fou un partit republicà francés que va governar durant la primera part de la República Social. Aquest govern va intentar aturar les contrarrevolucions d'una forma moderada. -
Creació del Comité de Salvació Pública
El Comité de Salvació Pública fou una institució governamental revolucionaria creada durant el Regnat del Terror a França. L'objectiu d'aquest comité era defensar al màxim la república d'aquells estrangers i locals que volien abolir-la. En altres paraules pràctiques, l'objectiu era jutjar i executar a la guillotina als contrarrevolucionaris. -
Period: to
Convenció Jacobina
La Convenció Girondina va ser un partit republicà francés que va governar a la I República Francesa durant la segona part de la república social. Aquest partit va aplicar mesures radicals en contra d'aquells que volien abolir la república. -
Nova Constitució jacobina
Quan la convenció jacobina va ascendir a l'executiu, van inhabilitar l'anterior constitució i van fer una de nova, coneguda com la Constitució de l'any I, any referit al nou Calendari Republicà Francés. Aquesta nova constitució contemplava el Sufragi Universal Masculí, la Sobirania Nacional i altres drets fonamentals com els Drets de l'Home i del Ciutadà i el Dret de Rebel·lió, que permetia l'enderroc d'un govern incapaç per part del poble. A més, aquesta constitució es basava en l'ilustració. -
Llei del Màximum
La Llei del Màximum va ser una llei francesa promulgada durant el govern de la Convenció Nacional com a forma de regular els preus, sous i beneficis. Aquesta llei regulava els màxims de les taxes dels productes de primera necessitat i va identificar què eren els productes de primera necessitat. -
Execució de Robespierre
Maximilien Robespierre fou el líder de la Convenció Nacional i un dels polítics revolucionaris més extremistes de la revolució, de fet, va ser un dels promulgadors de la Política del Terror francesa durant la República Social. Després d'un període de descontent per part dels diputats de l'ANF, Robespierre no va ser capaç de manifestar la seva innocència i va ser jutjat per ser un tirà. La condemna va ser l'execució pública que va acabar amb la Convenció Nacional i els seus relatius. -
Period: to
República Conservadora
S'anomena República Conservadora a la segona part de la Primera República Francesa. Aquesta etapa també rep el nom de "El Directori", nom que refereix a la seva forma de govern. Aquesta etapa fou governada per una burgesia més moderada que volia conservar l'antiga França. -
Guerra de la Vandée
S'anomena Guerra de la Vandée a una rebel·lió que va haver entre civils i que va enfrontar als revolucionaris amb aquells que volien retornar a la monarquia, és a dir, els contrarrevolucionaris. Aquesta rebel·lió combinada amb les polítiques del terror dels Jacobins van provocar una lleva en massa on s'hi van assassinar a molts contrarrevolucionaris, entre els quals s'hi trobaven alguns innocents que foren jutjats pel Comité de Salvació. La rebel·lió va començar l'any 1793 i va acabar el 1796. -
Constitució de l'any III
Va ser la nova Constitució que van aprovar els líders del Directori després de l'abolició de totes les polítiques realitzades al passat, ja que eren considerades bàrberes i tiranes. Aquesta nova Constitució va contemplar la Sobirania Nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, forma de vot que només acceptava el vot dels ciutadans contemplats al cens. -
Inici del Directori
S'anomenà Directori a la forma de govern durant la fase calmada de la Primera República Francesa, coneguda com la República Conservadora. L'establiment del Directori va ser resultat del fi de la Convenció Nacional i les seves polítiques del terror. Considerem que el fi va ser l'execució de Robespierre. Algunes mesures de les que es van pendre van ser la tornada dels exiliats i l'anulació de les lleis extremistes dels jacobins i nacionalistes. -
Campanya napoleònica d'Egipte i Síria
Napoleó Bonaparte va irrumpir Egipte per tallar la ruta britànica cap a l’Índia, a més d'expandir la influència francesa. Va guanyar la Batalla de les Piràmides, però la flota francesa va ser destruïda. El 1799 va intentar conquerir Síria, però va fracassar. Les dificultats i la situació política a França van fer que Napoleó abandonés la campanya, i secretament va tornar-hi. -
Proclamació del Consulat
Després del cop d’estat del 18 de Brumari, Napoleó Bonaparte va abolir el Directori i va instaurar el Consolat, un nou sistema de govern per a França. Es va proclamar Primer Cònsol, obtenint gairebé tot el poder. El Consolat va posar fi a la inestabilitat de la Revolució Francesa i va impulsar reformes, com el Codi Civil i la modernització de l’Estat. Aquest sistema va durar fins al 1804, quan Napoleó es va coronar emperador. -
Cop d'Estat per part de Napoleó Bonaparte
El cop d'Estat a mans de Napoleó Bonaparte va començar el dia 9 de novembre mitjançant un plan per fer que els diputats dimitissin i així obligar als consells a proclamar una nova constitució. A més, es van mobilitzar forces militars per tal d'arrestar als membres del directori. A l'endemà, Napoleó va entrar escoltat a l'Assamblea i va reclamar el seu nombrament, però tot i l'oposició dels consells, al final Bonaparte va ser nombrat part del nou consell Legislatiu, possant fi al directori. -
Period: to
Període Napoleònic
El període Napoleònic fa referència al període en el qual França va estar sotmesa a una dictadura per part de Napoleó Bonaparte. -
Period: to
Consulat Francés
El consulat francés va ser la forma de govern adoptada per Napoleó Bonaparte després del cop d'estat realitzat per ell mateix. -
Codi Civil Napoleònic
Promulgat el 1804, va unificar les lleis de França i es va convertir en un model per a molts països. Establia la igualtat davant la llei, la propietat privada, la laïcitat (separació de la societat religiosa i civil) de l’Estat i la seguretat jurídica. Encara qye mantenia el domini de l’home sobre la dona i restringia els drets laborals. Aquest codi va perdurar i encara avui influeix en molts sistemes jurídics arreu del món. -
Period: to
Imperi Napoleònic
L'Imperi Napoleònic fou l'imperi constituit per Napoleó Bonaparte després del seu victoriós consulat. Va ser una etapa d'expansió i guerres per intentar conquerir el món. -
Coronació de Napoleó
El diumenge 2 de Desembre de 1804 o 11 frimaire de l'any XIII (segons el calendari republicà), Napoleó Bonaparte fou coronat com a Emperador de França a la Catedral de Notre Dame. A la coronació s'hi va convidar al Papa de Roma el qual havia de coronar Napoléo, però a últim moment, el general va coronar-se a si mateix. Aquest esdeveniment va deixar endarrera el consolat francés per transformar l'estat en un nou imperi. -
Batalla d’Austerlitz
També anomenada la "Batalla dels Tres Emperadors", es va lliurar l’1 de desembre de 1805 entre França i la Tercera Coalició formada per Rússia i Àustria. Napoleó, amb una tàctica brillant, va enganyar els enemics, els va fer creure que el seu exèrcit era dèbil. Quan van atacar, els francesos van respondre i van acabar amb les línies rivals. Aquesta victòria va consolidar a Napoleó com a geni militar i va portar a la dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic. -
Bloqueig Continental
Napoleó va decretar el Bloqueig Continental per tallar el comerç entre el Regne Unit i Europa, buscava debilitar l’economia britànica. Els països controlats pels francesos haurien de prohibir el comerç amb els britànics. No obstant això molts països van continuar comerciant il·legalment i va acabar afectant l’economia francesa més que la britànica. A més, va provocar tensions entre Rússia i Espanya, contribuint a la futura caiguda de Napoleó. -
Invasió de Rússia
El 1812, Napoleó va enviar a Rússia un enorme exèrcit de més de 600.000 homes. Els russos van evitar la batalla directa i van usar la tàctica de terra cremada, destruint recursos i obligant els francesos a avançar sense provisions. Napoleó va arribar a Moscou, però es va veure obligat a retirar-se a causa del fred i la fam. La retirada va ser desastrosa: només van sobreviure uns 40.000 soldats. Aquesta derrota va marcar l’inici de la caiguda de Napoleó. -
Derrota de Napoleó en la batalla de Waterloo
Un 18 de juny de 1815 Napoleó Bonaparte va sufrir una Derrora que posaria fi al seu imperi. L'exèrcit francès contra Wellington i Blücher, britànics i prussians van unir forces i van derrotar Napoleó. Tot i obtenir avantatge inicial, els errors estratègics i la tardança de Bonaparte en atacar, van permetre l’arribada dels prussians, que van reforçar les tropes britàniques de Wellington. Napoleó va fugir, però poc després va ser capturat i exiliat a Santa Helena, on va morir el 1821.