-
Period: to
Pujada al poder de Hitler
Es va unir al partit polític conegut com Deutsche Arbeiterpartei, DAP, el Partit Obrer Alemany. En 1920 va canviar el seu nom a Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei (NSD.Aquest partit polític es va formar i va desenvolupar durant la postguerra de la Primera Guerra Mundial, com a partit antimarxista i oposat al Tractat de Versalles i al govern democràtic de postguerra de la República de Weimar. Defensava el nacionalisme extrem i el pangermanismo, així com l'antisemitisme. -
Constitució de 1931
Fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.La constitució es va redactar a partir d'un avantprojecte redactat per la comissió de les corts constituents, presidida per Luis Jiménez de Asúa, que van iniciar el treball el 14 de juliol de 1931 i el van presentar el 18 d'agost, i el debat va durar des del 27 d'agost fins a la promulgació el 9 de desembre. -
Reforma religiosa i escolar
La qüestió religiosa en la Segona República Espanyola és el conflicte que va sorgir entre la jerarquia de l'Església catòlica a Espanya i els sectors socials que la secundaven, d'una banda, partidaris de mantenir la posició que ostentava durant la Monarquia; i els governs i partits que defensaven la radical separació de l'Església i l'Estat tal com va quedar plasmada la constitució de 1931, entre altres coses prohibia els col·legis dels ordes religiosos. -
Eleccions municipals 1931
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
La proclamació de la Segona República
La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931). -
Reforma agrària
Conjunt de mesures polítiques i econòmiques destinades a estimular el desenvolupament agrari, generalment per mitjà de canvis, en el repartiment de la propietat de la terra.
Des del segle XVIII, alguns estats europeus tractaren de revitalitzar la producció agrària sense tocar l’estructura d’unes societats basades en la supervivència del règim senyorial. Aquest fou el cas del reformisme il·lustrat espanyol, obsessionat per la recerca de la “llei agrària” que havia de solucionar-ho tot. -
Estatut de Núria
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès). -
Eleccions del 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Mort de Francesc Macià
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana. -
Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya
Moviment revolucionari que tingué lloc durant la Segona República, per l’octubre del 1934.
Desencadenat per l’entrada de membres de la CEDA al govern (4 d’octubre), gairebé un any després del triomf electoral dels partits de centre i dreta (novembre del 1933), comportà la repressió i control de les organitzacions d’esquerra. Convocada la vaga general per l'Aliança Obrera, aquest moviment fou especialment important a Catalunya durant el Sis d'Octubre i a Astúries. -
Fets d'octubre de 1934 a Astúries
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934. -
Period: to
Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
El Govern català fou detingut en ple per tropes dirigides pel comandant en cap de la quarta divisió orgànica, el general Batet. Lluís Companys va ser empresonat amb tot el seu govern. Al vaixell Uruguay, fondejat al port de Barcelona, i després traslladat a Madrid.Posteriorment se'l traslladà al penal d'El Puerto de Santa María. Aquests fets coincidiren amb la vaga general revolucionària convocada a tot Espanya i amb la insurrecció asturiana propulsada per la UGT i la CNT a Astúries. -
Espanya es divideix en dos bàndols
Qualsevol esperança d'un final ràpid de la guerra es va perdre el 21 de juliol, quan el bàndol nacional va capturar la principal base naval espanyola a Ferrol, que facilitava l'ajut dels estats feixistes europeus al general Franco. La superioritat inicial de les forces rebels en el terreny militar va ser manifesta: després de passar l'estret de Gibraltar, gràcies a la superioritat aèria aconseguida amb l'ajuda italiana i nazi. -
Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)
Es buscava evitar la intervenció estrangera en la Guerra Civil Espanyola i la internacionalització del conflicte en un moment de màxima tensió entre democràcies i dictadures a Europa. Per al compliment de l'acord es va crear a Londres el 9 de setembre un Comitè de No Intervenció sota la presidència del conservador Ivor Windsor - Clive, 2o Earl de Plymouth, en el qual estaven representats tots les principals potències europees, incloses Alemanya, Itàlia i la Unió Soviètica. -
Revolta militar a Melilla i les Canàries
La rebel·lió militar de Melilla va ser el primer moviment del cop d'estat a Espanya de juliol de 1936, que va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
Com ja havia previst el general Mola en el seu plans colpistes, a Melilla començaria la rebel·lió militar contra la II República Espanyola però començaria el dia 18, no el 17 com va ocórrer. Un registre policial en el centre de la conspiració va provocar que els colpistes avancessin el cop. -
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional—fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. -
Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola. El general Manuel Goded es va posar al capdavant de les forces revoltades que van intentar prendre el control de diversos punts de la ciutat. L'intent colpista va fracassar gràcies a l'oposició de les forces lleialistes i les diverses milícies antifeixistes. -
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país. -
Els Fets de maig del 1937
Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic.