-
Carles IV
Carles IV, amb Manuel de Godoy com a conseller i mà dreta, va signar el tractat de Fontainebleau el 1807, permetent als francesos travessar Espanya per invadir Portugal. Godoy tenia interessos personals en aquest acord. El 1808, el Motí d'Aranjuez va provocar la caiguda de Godoy i la abdicació de Carles IV, qui va ser substituït pel seu fill Ferran VII. Godoy continuà dirigint la política exterior d'Espanya enmig de la crisi. -
Manuel de godoy
El govern de Manuel de Godoy, criticat per la seva influència, i la controvèrsia de la reina Maria Lluïsa, van coincidir amb tensions socials, fams i crisis econòmiques. Les idees liberals de França guanyaven suport i, el 1808, la invasió de Napoleó va provocar la Guerra de la Independència. -
Guerra del frances
Guerra del Francès o la guerra de la independència espanyola
S'inicia el 1808 al bruc i a Bailèn i acabarà el 1913-1914
a Bailèn l'exèrcit francès va perdre, però no se'n va anar
Espanya va quedar totalment envaïa menys cadis que és pràcticament l'única que no va quedar al seu poder.
Les corts de cadis“, La pepa” era una constitució de caràcter liberal.
És una de les constitucions més importants del món, to i que no es va arribar a aplicar perquè hi havia un monarca absolutista, Cales 4. -
Motí d’Aranjuez (1808) 2
que va provocar la Guerra de la Independència. Després del motí d'Aranjuez, Carles IV abdica a favor del seu fill Ferran VII. Ferran VII comença a governar, però Carles, ressentit amb la situació, acudeix a Napoleó. -
Capitulacions de Baiona (1808)
Les capitulacions de Baiona formalitzen l'abdicació de Carles IV i Ferran VII a favor de Napoleó, concretament del seu germà Josep I Bonaparte (Pepe Botella). Aquest acord, vist com un acte de traïció, va ser interpretat com una cessió de la sobirania espanyola als francesos. Això va marcar l'inici de la Guerra de la Independència Espanyola. -
Motí d’Aranjuez (1808)
Manuel Godoy dirigeix la política exterior a Espanya. El govern estava dominat per Manuel Godoy, que era molt criticat. La influència de la reina Maria Lluïsa també va generar controvèrsies. Hi havia un augment de les tensions entre les classes socials, amb fams i crisis econòmiques que afectaven la població. Les idees liberals i reformistes provinents de França van començar a guanyar suport entre alguns sectors de la societat. La situació va culminar amb la invasió de Napoleó el 1808... -
Guerra del Francès o Guerra de la Independència Espanyola (1808-1814)
S'inicia el 1808 al Bruc i a Bailèn. Tot i que a Bailèn l'exèrcit francès va perdre, no va abandonar el territori. Espanya va quedar totalment envaïda, excepte Cadis, que pràcticament va ser l’única ciutat que no va quedar sota el seu poder. Les Corts de Cadis van redactar “La Pepa”, una constitució de caràcter liberal que és considerada una de les més importants del món. No obstant això, no es va arribar a aplicar perquè hi havia un monarca absolutista, Carles IV. -
Guerra del Francès o Guerra de la Independència Espanyola (1808-1814) 2
La guerra de guerrilles va ser una tècnica molt comuna durant aquesta guerra. Els combatents, organitzats en petits grups, utilitzaven tàctiques com emboscades, sabotatges i atacs sorpresius, aprofitant el terreny al seu favor. -
Isabel segona
Isabel II tindrà els suports dels liberals quan entra a governar,
També dels burgesos.
Els aristòcrates i els nobles apoyan a carlos.
Els carlins no estaven a favor de canviar cap sistema, són absolutistes, tot el contrari als partidaris d'Isabel II.
Les zones més urbanes generalment sempre donen suport més a l’esquerra i les zones rurals més a la dreta. -
Primera Guerra Carlina (1833-1840)
En morir Ferran VII, la seva filla Isabel II és reconeguda com a reina amb el suport dels liberals i burgesos. D’altra banda, els aristòcrates i nobles donen suport a Carles, germà de Ferran VII, que defensava l’absolutisme. Els carlins s’oposaven a qualsevol canvi en el sistema, mentre que els liberals, partidaris d’Isabel II, buscaven reformes. Les zones urbanes tendien a recolzar els liberals, mentre que les rurals recolzaven els carlins. -
Isabel segona 2
Govern d'Isabel II
El regnat d'Isabel segona es va caracteritzar per la desamortització, que va fer? Va expropiar terrenys de l’església i de l’aristocràcia, aquestes les va posar a disposició de l'estat per produir pel mateix estat o vendre-les a qualsevol persona per explotar-los i fer més diners.
Desamortització de Mendizábal 1836 y la de Madoz el 1854.
En vendre aquestes propietats acontenta a la burgesia.
Al final del mandat d'Isabel es caracteritzarà un desestabilitzat econòmic i social. -
Isabel Segona 3
Va haver-hi una crisi agrària i una financera.
Un error que va cometre molt important, el principal suport d’Isabel s'enfada i van marxant cap a l’altre bàndol, el sector més liberal i progressista comença a patir una repressió per part d’Isabel segona.
Isabel per dir-ho d’alguna manera no tenia suport i va anar guanyant més enemics.
La guerra del Marroc va provocar que Isabel deixes d'obtenir suport, La gloriosa en 1868. -
La Gloriosa (1868)
La crisi del regnat d’Isabel II, accentuada per la Guerra del Marroc, va culminar amb la revolució coneguda com La Gloriosa, que va tenir lloc el 1868. Aquest esdeveniment va forçar Isabel II i Alfons de Borbó a exiliar-se.