Set dècades de conflicte israelià-palestí (1947-2023)

  • Proposta de partició de l'ONU

    Proposta de partició de l'ONU
    A causa del conflicte entre jueus i àrabs a la regió de Palestina, l'assemblea general de l'onu va proposar la resolució 181, la qual es va basar en el model de partició de l'estat palestí en tres trossos que conformaven el 45% del territori total.
  • Proclamació de l'Estat d'Israel per Ben Gurion

    Proclamació de l'Estat d'Israel per Ben Gurion
    La proposta de la creació de l'estat israelià, va tenir lloc al museu d'art de Tel Aviv. David ben Gurion va declarar la creació de l'estat de Palestina proclamant-se el seu primer ministre. Aquesta declaració va tindre lloc just després de l'expiració del mandat Britànic a la regió Palestina. Al poc temps de la declaració de sobirania, israel va ser reconegut en primer lloc per Estats Units i l'URSS.
  • Primera guerra Àrab-Israelià

    Primera guerra Àrab-Israelià
    Va ser un conflicte ocorregut entre 1948 i 1949 que va enfrontar el nou estat d'Israel amb l'estat de palestina, que rebutjava la proposta de partició de l'onu. Es considera el punt d'inflexió que va donar lloc a una sèrie de conflictes armats entre israel i els països àrabs del voltant. Per als israelians, això es va conèixer com la guerra d'alliberament; mentre que per als palestins va marcar el començamenti de la Nakba.
  • Segona guerra àrab-israelià

    Segona guerra àrab-israelià
    Aquest conflicte ocorregut a finals de 1956 va enfrontar Egipte e Israel. Es va denominar La Guerra de Suez, nom del canal en el qual va tenir lloc el conflicte. La causa del conflicte va ser l'apropiació i control del canal per part del coronel Nasser, qui era el líder d'Egipte. A Israel li convenia en sobremanera tenir el control del canal, així com a aliats en la guerra com el Regne unit o Francia, ja que aquest es considerava i es considera molt important per la seva estratègica ubicació.
  • Guerra dels Sis Dies

    Guerra dels Sis Dies
    Va ser un conflicte que va tenir lloc entre Israel i diversos països àrabs (Jordània, Irak ,Síria ,Republica Àrab Unida). La causa va ser l'aparició de nombrosos tancs i soldats per part d'Egipte a la seva frontera amb Israel. Israel va llançar un atac preventiu a egipte tement un atac oposat imminent. Per aquesta raó, Síria va atacar diverses ciutats israelianes. Entre les conseqüències d'aquesta guerra, va estar l'apropiació per part d'Israel de la peninsula siani i altres territoris.
  • Guerra del Yom Kippur i crisi del petroli

    Guerra del Yom Kippur i crisi del petroli
    Aquesta guerra va ser un altre conflicte que enfrontà Israel amb un grup de països Àrabes units en una coalició organitzada per Egipte i Síria amb l'objectiu de recuperar els territoris de la península del Sinaí, el banc oriental del riu Jordà i alts del Golan, perduts en la guerra dels sis dies. La principal conseqüència d'aquesta guerra va ser la crisi del petroli, en negar-se l'OPEP a exportar petroli als països que van ajudar Israel en aquest conflicte com a Canada o el Regne Unit
  • Acords de Camp David entre Egipte i Israel

    Acords de Camp David entre Egipte i Israel
    Després d'uns dies de negociacions secretes entre Egipte i Israel , es van signar una sèrie d'acords entre el president d'egipte, Anwar el-Sadat i el president d'israel, Menàjem Beguím. Per a l'arribada a aquests acords es van dur a terme nombroses negociacions entre dos caps d'estat, en tot moment mitjans pel president dels Estats Units, Jim Carter.
  • Primera Intifada o “Revolta de les pedres”

    Primera Intifada o “Revolta de les pedres”
    Va consistir en un moviment popular palestí en contra de les forces militars d'Israel, que volia acabar amb les condicions de control a les quals es veien exposats els palestins. la causa d'aquesta revolta va ser l'assassinat de quatre treballadors palestins per un camió militar israelià en un camp de refugiats en Yabalia. La raó del nom revolta de les pedres és la importància que van tenir les pedres com a element de defensa per als joves palestins contra l'exercit d'Israel.
  • Acords d'Oslo entre Israel i la Organització per a l'Alliberament de Palestina

    Acords d'Oslo entre Israel i la Organització per a l'Alliberament de Palestina
    Aquests acords van tenir com a objectiu l'arribada a una solució permanent del conflicte d'Israel i Palestina. Van ser signats per Israel i l'organització per a l'alliberament de Palestina. Entre les conseqüències d'aquests acords va estar el control indirecte d'Israel sobre els Palestins, ja que israel va permetre el control d'algunes competències com la seguretat de la nació per part de l'autoritat Palestina de Gaza i Cisjordània.
  • Creació de l'Autoritat Nacional Palestina

    Creació de l'Autoritat Nacional Palestina
    L'autoritat Nacional Palestina va ser establerta després dels acords d'Oslo, al 1994. El seu objectiu seria durant els anys entre els acords d'os i les negociacions finals, el d'una identitat transitòria que controlaria la seguretat i l'administració Palestina les àrees urbanes (i només el control civil de les àrees rurals). Aquesta entitat transitòria tindria el seu efecte durant un període de cinc anys. Els territoris restants (les connexions per carretera) romandrien baix control Israelí.
  • Segona Intifada

    Segona Intifada
    Aquesta Intifada es va provocar per la visita del lider Israelià Ariel Sharon a la Mesquita Al-Aqsa i la Cúpula de la Roca, que va causar l'ofensa dels Palestins (per la visita), la qual cosa va derivar en enfrontaments lleus dels Palestins i les forces de seguretat. L'endemà d'aquesta visita, diversos joves Musulmats van apedregar fidels jueus, en una àrea a prop del mur de les lamentacions. La policia Israeliana va respondre amb un aixecament d' armes, matant set Palestins.
  • Tercera Intifada o Divendres de la Fúria

    Tercera Intifada o Divendres de la Fúria
    Aquesta intifada va ser causada pel reconeixement de Jerusalem com la capital d'Israel per part del president dels Estats Units. Per aquesta raó, el líder de Hamàs Ismail Haniya va demanar als Palestins una nova intifada anomenada Divendres de Furia. Aquest nomenament, de Jerusalem com la capital d'Israel, va ser molt durament criticat pels països àrabs i pels països occidentals, que consideraven que Jerusalem ha de ser una capital compartida per Israel i l'Estat Palestí.
  • Proclamació d'Israel com a Estat nació jueu

    Proclamació d'Israel com a Estat nació jueu
    Israel es va declarar formalment en el dret de l'autodeterminació nacional, com a estat nació Jueu. Amb l'objectiu concebre tot el que està dins de les seves fronteres com a exclusiu per al poble jueu. D'altra banda, Ben Guirón, primer ministre d'Israel va insistir en la importància de la renúncia d'Israel als territoris que havia conquerit per protegir els jueus, els seus ideals de democràcia i el seu pluralisme (i per no distorsionar el jove estat fundat pels jueus).
  • Guerra Israel-Franja de Gaza

    Guerra Israel-Franja de Gaza
    Diversos grups armats pertanyents a Hamàs, el Gihad Islamic Palestí, l'FPLP i el Cau del Lleó van atacar Israel des de la franja de gaza amb coets i vehicles conduïts, amb el pretext del suport a Iran i a Corea del Nord, durant la festa del Sucot en Israel. Aquest atac va prendre Israel per sorpresa, i va respondre amb una represàlia anomenada Operació Espasa de Ferro, la qual es va basar en bombardejos i incursions militars contra Gaza