-
Llei Chapelier francesa
Un exemple de llei antiassociativa escrita i publicada en França. -
Lleis antiassociatives
Aquestes lleis impedien qualsevol mena d'associació de treballadors per defensar els seus interessos. -
François Babeuf
Pensador i precursor del socialisme utòpic. Ell al igual que Louis Auguste Blanqui (un altre pensador) consideraven que la igualtat social només podia assolir-se per mitjà d'una acció revolucionària i violenta d'una minoria -
Combination Acts
Un exemple de llei antiassociativa britànica. -
Els orígens del món obrer
Les transformacions al món del treball derivades del capitalisme i el procés d'industrialització van comportar la formació de la classe obrera. Els treballadors no eren ben considerats en la societat, i per això es van conformar diferents doctrines i organitzacions. -
Period: to
Revoltes luddistes: Origen del moviment luddista
La nova organització del treball i la introducció de màquines va fer que durant les primeres dècades del segle XIX es produïssin revoltes espontànies i violentes. Les accions anaven contra les màquines perquè eren considerades responsables de l'atur i la reducció de salaris. També anaven contra els amos i el govern que els protegia. Aquesta primera forma d'organització i de resistència dels obrers es coneix amb el nom de "ludisme". El nom ve d'un personatge anglès, el capità Ned Ludd. -
Associacions de socors mutus
Aquestes van ser el primer tipus d'organitzacions obreres. Podien ser clandestines i ajudaven el treballador o la seva família en cas de malaltia, atur, defunció... A més, van organitzar les primeres vagues gracies al cobrament de quotes als seus afiliats, amb les quals podien crear caixes de resistència. -
Revolta luddista a Alcoi (Espanya)
Revolta luddista important dels treballadors contra el sistema fabril a Alcoi. -
Trade Unions
Com que a la Gran Bretanya van ser derogades les lleis antiassociatives, es van començar a crear el sindicalisme contemporani. -
Gran Sindicat General de Filadors
Aquest era un clar exemple de les Trade Unions (organitzacions d'oficis). Aquest sindicat estava encapçalat per John Doherty -
Telers manuals de la Gran Bretanya
En aquest any tan sols quedaven 200.000 persones treballant als telers manuals de la Gran Bretanya. Es manifestava una gran pèrdua de lloc de treball, fet que va ser causat per la introducció de màquines. -
Great Trade Union
Aquesta era la unió de molt sindicats d'oficis. Sota la direcció de Robert Owen aquesta va arribar a tenir més de mig milió de treballadors afiliats. -
Revolta luddista a Barcelona (Espanya)
Revolta luddista important dels treballadors contra el sistema fabril a Barcelona. -
Working Men's Association: Carta del poble
A Gran Bretanya per primera vegada el moviment obrer va prendre la iniciativa d’organitzar-se en un propi projecte polític: el cartisme. Es van convèncer de participar en política per poder canviar les lleis i millorar les relacions laborals. -
Charles Fourier
Socialista utòpic destacat que va defensar la creació de falansteris. Aquestes eren agrupacions comunitàries en les quals la propietat havia de ser col·lectiva i tots els membres havien de compartir les tasques i els beneficis del treball. -
Viatge a Icària
L'autor de l'obra, Étienne Cabet, era un socialista utòpic que va imaginar un país o s'havia fet real la societat igualitària. -
Associació de Teixidors de Bracelona
El sindicalisme es va estendre a Espanya i s'hi va crear el primer sindicat. -
Associació Nacional de la Carta
Aquesta va ser considerada el primer partit polític dels treballadors. Els cartistes volien: el sufragi universal masculí, un sou per als diputats i immunitat parlamentària. -
Unió Obrera
El sindicalisme es va estendre a França i s'hi va crear aquesta Unió Obrera. -
Manifest del partit comunista
L'obra publicada per Karl Marx i Friedrich Engels va ser la primera formulació del Marxisme. -
Pierre Joseph Proudhon
Aquest francès va ser l'inspirador principal de l'anarquisme a la primera meitat del segle XIX. Ell afirmava que la propietat era un robatori i defensava un sistema social basat en el mutualisme i el cooperativisme. -
L'anarquisme
Els corrents anarquistes criticaven la societat capitalista i proposaven un model alternatiu basat en l’absència d’autoritat. A més, implicaven les organitzacions obreres hi participaven en vagues i manifestacions. Bàsicament volien la propietat col·lectiva i formes comunals de lliure associació, defensant l’espontaneïtat de les masses. -
Fàbrica tèxil de New Lanark
En aquesta fàbrica situada a Escòcia, Robert Owen un industrial anglès, va portar a la pràctica les seves idees basades en l'organització del treballadors en cooperatives. -
Associació General de Sindicats Alemanys
Aquests grans sindicats centralitzats es van formar per l’experiència de la lluita política i sindical i la difusió del socialisme que va afavorir l’elaboració d’estratègies noves. -
Associació Internacional de treballadors (AIT)
Aquesta va ser creada a Londres per delegats d'associacions obreres angleses i franceses i emigrants polonesos, italians i alemanys. L'AIT es va organitzar en seccions nacionals i tenia un Consell General dirigit per Marx -
Principis bàsics de la Internacional: El marxisme
Marx els va redactar basant-se en la seva ideologia. Aquest corrent socialista (el Marxisme) defensava la necessitat de destruir l’ordre liberal i el sistema econòmic capitalista, a fi de crear una societat més igualitària. Però també pensava que la fi el capitalisme no seria espontània ni voluntària, tal com defensaven els utòpics. Sinó que havia de ser el proletariat organitzat políticament que havia de establir, per mitjà de la revolució, un ordre social sense classes. -
Mikhail Bakunin
Aquest home rus va plantejar que la revolució i la destrucció del capitalisme havien de protagonitzar-la tots els sectors oprimits, com els pagesos els artesans i els proletaris. El seu objectiu no era conquerir l'Estat, sinó destruir-lo. -
La guerra francoprussiana
Aquesta guerra va originar un element més de crisi en l'internacionalisme. El conflicte va acabar amb la derrota de França contra els alemanys. -
La Comuna de París: insurrecció popular
La Comuna va intentar posar en marxa molts dels ideals del pensament socialista i democràtic. Però va ser reprimida per les tropes alemanyes i franceses unides contra els seus principis. -
Constitució legal de les Trade Unions
Formada a causa de la difusió del socialisme. -
Congrés de l'Haia
Es va aprovar la idea proposada per Marx de crear partits polítics forts i organitzats. A més, van ser expulsats Bakunin i els seus seguidors, disconformes. -
Trencament de l'AIT
El tractament va ser degut a les discrepàncies entre Marx i Bakunin, bàsicament entre les idees del socialisme marxista i les de l'anarquisme. Bakunin s'oposava a la conquesta de l'Estat i el poder polític, defenia la seva abolició i es mostrava hostil a qualsevol autoritat política. Gran Bretanya i Alemanya donaven suport a les idees de Marx. Però els països més endarrerits com Espanya i Itàlia, que tenien un sector agrícola molt important, donaven suport a les de Bakunin. -
Partit Socialdemòcrata Alemany
Primer partit obrer socialista. Un cop legalitzat va créixer moltíssim. -
L'AIT als Estats Units
L'AIT es va traslladar als estats units però es va dissoldre pocs anys després. A partir d'això marxistes i anarquistes van seguir camins separats. -
Partido Socialista Obrero Español
Fundat per Pablo Iglesias, d'influència restringida per la important presència de l'anarquisme. -
Darrer congrés de la Internacional Antiautoritària
Després del fracàs de la primera internacional, els anarquistes van provar de mantenir viva aquesta experiència per així dir-ho i van formar ells mateix una Internacional Antiautoritària. Però aquesta va tenir una vida curta i va celebrar el seu darrer congrés l’any 1881. -
Dia dels Treballadors
Dia promogut per la Segona Internacional en record dels obrers detinguts i ajusticiats a Chicago el 1886 -
Unió General de Treballadors
La UGT es va formar a Espanya. -
La Segona Internacional
Aquesta es va fundar a París i només va incorporar partits socialistes. Es va organitzar com un confederació de partits nacional autònoms. El 1900 es va crear el Buró Socialista Internacional. -
Ruptura dels partits socialistes
A causa d'un seguit de debats es va provocar un trencament dels partits socialistes. A partir d'això es van originar dos grans corrents del socialisme al segle XX: el social demòcrata o reformista i el revolucionari o comunista. -
Onada d'atemptats: L'anarcocomunisme
La causa d’aquesta onada d’atemptats va ser el nou corrent conformat anomenat: anarcocomunisme. Aquest va rebre la influència de dirigents com Pitor Kropotkin i Errico Malatesta, que s'oposava a qualsevol forma d’organització i defenia l’acció violenta de petits grups contra la societat burgesa. -
Assassinat del president de la República Francesa
L'acció violenta havia desvetllat la consciència de les masses i els va portat a la revolució. -
Assassinat del cap de govern espanyol
Causat per la onada d'atemptats. -
Assassinat de l'emperadriu d'Àustria
Causat per la onada d'atemptats. -
Assassinat del president dels Estats Units
Causat per la onada d'atemptats. -
Nou partit socialista francès
Jules Guesde i Jean Jaurès eren els dirigents del nou partit. -
Carta d'Amiens
En aquesta carta hi havien les idees de l'anarcosindicalisme que va establir les bases del sindicalisme anarquista que eren: l'apoliticisme, la defensa de l'acció directa dels treballadors i la vaga general com a instrument revolucionari. -
Conferència Internacionals de Dones Socialistes
Impulsada per la Segona Internacional.