-
Period: to
Lleis antiassociatives
Impedien qualsevol mena d'associació de treballadors per defensar els seus interessos. -
Period: to
Revoltes luddistes a Anglaterra
Les revoltes luddistes van néixer a Anglaterra, van ser una sèrie de protestes violentes i es van estendre per tot el continent. -
Period: to
Els treballadors el nou sistema fabril
A partir d'aquests anys, els treballadors comprenen que el sistema fabril està per quedar-se, i que destruir les màquines (luddisme) no ajudarà en res. -
Period: to
Revoltes luddistes a Espanya
A Espanya, les revoltes luddistes més importants es van produir el 1821 a Alcoi i el 1835 a Barcelona. -
Lleis antiassociatives eliminades
A la Gran Bretanya, són derogades les lleis antiassociatives. -
Trade Unions, Gran Sindicat General de Filadors
Després de ser derogades les lleis antiassociatives, va començar a configurar-se el sindicalisme contemporani. Els obrers es van agrupar en organitzacions d'ofici (Trade Unions, entre els quals destaca el Gran Sindicat General de Filadors). -
Unió dels diversos sindicats d’oficis
Sota la direcció de Robert Owen, es va produir la unió dels diversos sindicats d'oficis, i es va constituir la Great Trade Union, que va arribar a tenir més de mig milió de treballadors afiliats. -
Working Men’s Association
Un grup d'obrers va fundar la "Working Men’s Association", que va publicar "la Carta del Poble". -
Period: to
S'estén el sindicalisme a França i Espanya
En la dècada del 1840 el sindicalisme es va estendre. A França s'hi va crear la Unió Obrera i a Espanya, el primer sindicat, l'Associació de Teixidors de Barcelona. -
Working Men’s Association es transforma en l’Associació Nacional de la Carta
Working Men’s Association es va transformar en l’Associació Nacional de la Carta, considerada el primer partit polític dels treballadors. -
Karl Marx i Friedrich Engels
Aquests dos pensadors van publicar el "Manifest del partit comunista" i va ser la primera formulació del marxisme, un corrent socialista que ha tingut un impacte profund en l'obrerisme i en la cultura mundial. -
El nombre de treballadors, d’organitzacions obreres i pensadors socialistes incrementa
A partir del 1850, el nombre de treballadors, d'organitzacions obreres i de pensadors socialistes ja era molt més important. -
Associació general de sindicats Alemanys
L'experiència de la lluita política i sindical i la difusió del socialisme van afavorir l'elaboració d'estratègies noves. Ja s'havien començat a formar grans sindicats centralitzats com la fundació d'Associació general de sindicats Alemanys. -
Associació Internacional de Treballadors
Van crear l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) a Londres delegats d'associacions obreres angleses i franceses i emigrants polonesos, italians i alemanys. Posteriorment s'hi van incorporar uns altres grups. -
Primer congrés de l’organització a Ginebra
Un dels primers congressos de l'organització es va celebrar a Ginebra el 1866. -
Primer congrés de l’organització a Lausana
Un dels primers congressos de l'organització es va celebrar a Lausana el 1867. -
Primer congrés de l’organització a Brussel·les
Un dels primers congressos de l'organització es va celebrar a Brussel·les el 1868. -
La guerra francoprussiana origina un element més de crisi en l’internacionalisme
La guerra francoprussiana va originar un element més de crisi en l’internacionalisme. El conflicte va acabar amb la derrota de França contra els alemanys. -
Constitució legal de les Trade Unions
L'experiència de la lluita política i sindical i la difusió del socialisme van afavorir l'elaboració d'estratègies noves. Ja s'havien començat a formar grans sindicats centralitzats com la constitució legal de les Trade Unions. -
La Comuna de París
El poble de París es va negar a capitular i va protagonitzar una insurrecció popular: la Comuna de París, que va intentar posar en marxa molts ideals del pensament socialista i democràtic, però va fracassar. -
Congrés de l’Haia
Van ser expulsats Bakunin i els seus seguidors, disconformes amb la línia adoptada. -
Trencament de l’organització AIT
Les tensions internes entre diferents faccions de l'organització, entre el sector liderat per Karl Marx i Friedrich Engels, i una altra facció liderada per Mikhaïl Bakunin, van culminar en un conflicte que va acabar amb el trencament de la Internacional. -
Partit socialdemòcrata alemany
Va ser el primer partit polític obrer socialista, fundat el 1875, de principis marxistes. Al començament el govern alemany el va prohibir i es va consolidar en la clandestinitat. -
AIT es trasllada als Estats Units, i es dissol a cap de poc temps
AIT es va traslladar als Estats Units, i es dissol a cap de poc temps. A partir d'aleshores, marxistes i anarquistes van seguir camins separats. -
Funden el “Partido Socialista Obrero Español”
Fundat per Pablo Iglesias l'any 1879, d'influència restringida per la important presència de l'anarquisme. -
Celebració del darrer congrés de la internacional Antiautoritària
Va tenir una vida curta i va celebrar el seu darrer congrés el 1881. A partir d'aquest moment, el moviment llibertari es va fraccionar arran de les tàctiques que calia seguir per eliminar el sistema capitalista. -
L’any del dia del treballador
La Segona Internacional va crear alguns dels símbols del moviment obrer, com ara l'himne i la celebració del Primer de Maig. Dia dels Treballadors, en record dels obrers detinguts i ajusticiats a Chicago el 1886. -
Unió general de treballadors a Espanya
L'experiència de la lluita política i sindical i la difusió del socialisme van afavorir l'elaboració d'estratègies noves. Ja s'havien començat a formar grans sindicats centralitzats com la Unió general de treballadors a Espanya. -
Funden la segona internacional a París
La Segona Internacional es va fundar a París el 1889. Només va incorporar partits socialistes i es va organitzar com una confederació de partits nacionals autònoms, sense un consell general que centralitzes l'acció, a diferència de l'AIT. -
Es legalitza el partit socialdemòcrata alemany
Un cop legalitzat el partit socialdemòcrata alemany, va créixer de manera espectacular. -
S’obren un seguit de debats al si del moviment socialista
A partir del 1890, al si del moviment socialista s'hi van obrir un seguit de debats que finalment en van provocar el trenament, i que van originar els dos grans corrents del socialisme del segle XX: el socialdemòcrata i el revolucionari. -
Assassinat del president de la república francesa
Una onada d'atemptats va commocionar les societats occidentals amb l'assassinat del president de la república francesa el 1894. -
Assassinat del cap del govern espanyol
Una onada d'atemptats va commocionar les societats occidentals amb l'assassinat del cap del govern espanyol el 1897. -
Assassinat de l’emperadriu d’Àustria
Una onada d'atemptats va commocionar les societats occidentals amb l'assassinat de l’emperadriu d’Àustria el 1898. -
Es crea el Buró socialista Internacional
Es crea el Buró socialista Internacional el 1900, amb seu a Brussel·les, encarregat de donar continuïtat a l'organització entre la celebració, cada tres anys, dels congressos de la Internacional. -
Assassinat del president dels Estats Units
Una onada d'atemptats va commocionar les societats occidentals amb l'assassinat del president dels Estats Units el 1901. -
Unificació de França
A França, el socialisme estava més fragmentat i el seu creixement va ser més lent. La unificació es va fer l'any 1905, amb Jules Guesde i Jean Jaurès com a dirigents principals del nou partit. -
Carta d’Amiens
Les idees de l'apoliticisme es van prendre cos en la Carta d’Amiens i en la formació de potents sindicats anarquistes com la CGT a França i la CNT a Espanya. -
Conferència internacional de dones socialistes
La Segona Internacional va impulsar una gran diversitat d'organismes, entre els quals cal destacar la Conferència internacional de dones socialistes el 1907. -
El partit socialdemòcrata alemany aconsegueix més de quatre milions de vots i 110 escons
El partit socialdemòcrata alemany es legalitza i aquest creix, aconseguint més de quatre milions de vots i 110 escons l'any 1912.