SEGONA REPÚBLICA I GUERRA CIVIL

  • Pacte de Sant Sebastià

    Pacte de Sant Sebastià
    El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.
  • Period: to

    Segona republica

    La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 i l'1 d'abril de 1939 . El numeral «segona» s'utilitza per a diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola.
  • Period: to

    Bienni Reformista

    Va adoptar les primeres mesures per a la reforma agrària, va iniciar reformes laborals, va emprendre la reforma militar, va aprovar la legislació educativa i va posar en marxa l'Estatut provisional d'autonomia de Catalunya.
  • Period: to

    Campanya al voltant de Madrid

    la batalla de Madrid, anomenada també com a defensa de Madrid, és el conjunt d'episodis bèl·lics succeïts a la zona de Madrid durant el transcurs de la guerra civil espanyola. Després del cop d'Estat del 17 i 18 de juliol de 1936, la revolta militar dissenyada pel general Mola té lloc amb èxit al protectorat espanyol del Marroc i part del nord d'Espanya.
  • Eleccions municipals

    Eleccions municipals
    Las elecciones municipales del 12 de abril de 1931 tuvieron lugar en esta fecha y determinaron el advenimiento de la Segunda República Española.
  • Constitució 1931

    Constitució 1931
    La Constitución española de 1931 fue aprobada el 9 de diciembre de 1931 por las Cortes Constituyentes, tras las elecciones generales españolas de 1931 que siguieron a la proclamación de la Segunda República, y estuvo vigente hasta el final de la guerra civil en 1939.
  • Proclamació de la República per Niceto Alcalá Zamora

     Proclamació de la República per Niceto Alcalá Zamora
    El 10 de diciembre de 1931 fue elegido presidente de la República Niceto Alcalá-Zamora, por 362 votos de los 410 diputados presentes (la Cámara estaba compuesta por 446 diputados).
  • Period: to

    bienni Radical-Cedista

    Després de les eleccions, Lerroux va formar un gabinet conformat exclusivament per membres del seu partit. La CEDA va donar suport al govern des del Parlament. Lerroux es va veure obligat així a iniciar el que els grups de dreta reclamaven, una política de rectificació de les reformes del bienni anterior. Aquesta nova política es va concretar en la paralització de les reformes iniciades:
  • Alçament de Casas viejas

    Alçament de Casas viejas
    Es tracta de la matança de Casas Viejas, que va tenir lloc entre el 10 i el 12 de gener de 1933 a la localitat que li dóna nom i que va obrir una enorme crisi política, així com va ser l'inici de la pèrdua de suports polítics i socials i, per tant, dels moments més tràgics de la Segona República espanyola.
  • Eleccions 1933

    Eleccions 1933
    El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.
  • Revolució octubre 1934

    Revolució octubre 1934
    La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària d'octubre de 1934 fou un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República. Aquest moviment va estar encoratjat des d'amplis sectors i per importants dirigents del PSOE i la UGT, com Largo Caballero o Indalecio Prieto i de forma desigual per la (CNT), (FAI) (PCE).
  • Eleccions 1936

    Eleccions 1936
    El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular.
  • Period: to

    Guerra Civil

    El detonant de la guerra va ser l'intent de cop d'Estat, perpetrat pels generals Emilio Mola i Francisco Franco, entre d'altres, que inicialment només van aconseguir controlar part del territori. Els revoltats van guanyar la guerra el 1939 i van establir una dictadura militar que va acabar en morir Franco el 1975.
    17 jul 1936 – 1 abr 1939
  • Assassinat Tinent Castillo

    Assassinat Tinent Castillo
    No obstant això, a les deu de la nit, quan gira a la cantonada del carrer Augusto Figueroa amb Fuencarral, per a encaminar-se a la caserna, quatre pistolers d'extrema dreta, carlins pertanyents al Terç de Requetés de Madrid, segons l'historiador Ian Gibson, o falangistes segons altres autors com Paul Preston, li disparen sense donar-li temps a treure la seva arma reglamentària.
  • Assassinat Calvo Sotelo

    Assassinat Calvo Sotelo
    José Calvo Sotelo fou un polític espanyol nascut a Tui . Llicenciat en dret a la Universitat de Saragossa, fou professor a la Universitat de Madrid després de convertir-se en advocat de l'Estat el 1916. Fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per primera vegada a les eleccions generals espanyoles de 1919, com a membre del grup conservador dirigit per Antoni Maura, del qual fou secretari personal en la seva penúltima presidència governamental.
  • Alçament militar 1936

    Alçament militar 1936
    El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
  • Period: to

    Final de la guerra

    El pas en retirada dels últims efectius de l'Exèrcit Popular a la riba est de l'Ebre el 16 de novembre de 1938 no només va posar fi a la trobada més gran de la guerra civil, sinó que va marcar l'inici de la descomposició de la capacitat de resistència de la República que va desembocar al final de la contesa l'1 d'abril de 1939.
  • Batalla del Jarama

    Batalla del Jarama
    La Batalla del Jarama, entre el 6 i el 27 de febrer del 1937 fou un cruent intent de les forces franquistes de travessar el riu Jarama, al sud-est de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola. De resultat final incert, hi participaren, per part franquista, columnes mòbils de regiments de la Legió i tropes mores, mentre que se'ls enfrontaren per part republicana les tropes reorganitzades de l'Exèrcit del Centre, que incloïen la participació de diverses Brigades Internacionals.
  • Batalla de Guadalajara

    La batalla comenzó con una ofensiva italiana el 8 de marzo que concluyó el 11 de marzo, cuando las tropas del Ejército Popular Republicano debieron retroceder ante el empuje de los italianos, perdiendo varias localidades. Entre el 12 y el 14 de marzo, las fuerzas republicanas fueron atacadas por unidades del ejército franquista.
  • Bombardeig de Gernika

    Bombardeig de Gernika
    El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història en què una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir-ne la destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut.
  • Batalla de Brunete

    Batalla de Brunete
    La Batalla de Brunete fou el conjunt d'operacions desenvolupades entre el 6 i el 25 de juliol del 1937, en la població que porta el mateix nom i d'altres properes, a l'oest de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola. L'ofensiva llançada per l'exèrcit de la República tenia com a objectiu disminuir la pressió exercida per les forces revoltades sobre Madrid i, al mateix temps, alleugerir la situació en el front nord.
  • Period: to

    El front del nord

    Es coneix com a batalla de Santander el conjunt d'operacions militars dutes a terme durant la guerra civil espanyola entre el 14 d'agost i el 17 de setembre de 1937 a la província de Santander (actual comunitat autònoma de Cantàbria), i que culminarien amb la seva ocupació pel bàndol revoltat contra la Segona República.
  • Batalla de Belchite

    Batalla de Belchite
    La batalla de Belchite va ser una batalla de la Guerra Civil Espanyola que va tenir lloc a Belchite (Saragossa) entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular de la República sobre Saragossa. La conquesta d'aquesta localitat va mobilitzar un gran nombre d'homes i mitjans militars de l'Exèrcit Popular que haurien pogut ser utilitzats en l'avanç cap a la capital aragonesa, principal objectiu de l'operació.
  • Period: to

    Batalla de l’Ebre

    La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van viure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes.
  • Caiguda de Barcelona

    Caiguda de Barcelona
    Aquest dijous es compleix el 73è aniversari de la caiguda de Barcelona per les tropes franquistes durant la Guerra Civil. Va ser el 26 de gener del 1939 quan van arribar les tropes franquistes a la ciutat, després de gairebé tres anys de contes procedents de l'est i el sud de Catalunya.
  • Fi de la guerra

    Fi de la guerra
    L'històric part signat pel general rebel Francisco Franco l'1 d'abril de 1939 ha estat considerat des d'aquell dia el punt final de la Guerra Civil espanyola.