Segunda guerra mundial 1 e1472124050986

Segona Meitat s.XX

  • 2a Guerra Mundial

    2a Guerra Mundial
    Conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones.
  • Rendició exèrcit Nazi

    Rendició exèrcit Nazi
    La rendició arriba amb la derrota bèl·lica.
    Hitler acaba suïcidant-se en el seu bunker, juntament amb altres oficials i les seves families.
  • Llançament bombes atòmiques

    Llançament bombes atòmiques
    Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es produïren el 6 (Hiroshima) i el 9 d'agost de 1945 (Nagasaki) per iniciativa del govern dels Estats Units, seguint l'ordre del president, Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam.
    Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara.
  • Creació de la OTAN

    Creació de la OTAN
    El seu objectiu era col·laborar en la defensa dels camps polítics, econòmics i militars. Durant la guerra Freda va ser quan la OTAN va tindre més presencia militar en Europa.
    La OTAN va ser el resultat de les negociacions entre els signataris del tractat de Brussel·les amb l'objectiu de organitzar Europa davant de l'amenaça de la Unió Soviètica després de la segona Guerra Mundial, que va constituir una organització paral·lela per mitjà del Pacte de Varsòvia.
  • Guerra de Corea

    Guerra de Corea
    Si bé pot ser considerada com una guerra civil, la gran quantitat de factors al seu voltant, com la intervenció dels EUA i l'URSS fan d'aquesta una guerra subsidiària (proxy war) de la Guerra Freda.
    El país va quedar dividit al paral·lel 38 després de la Segona Guerra Mundial, amb els soviètics prestant ajuda al nord i els nord-americans ajudant al sud. La guerra coreana va iniciar el concepte de "guerra limitada".
  • Revolució cubana

    Revolució cubana
    Moviment contra el govern del dictador Fulgencio Batista pel Moviment 26 de Juliol i l'establiment del nou govern cubà liderat per Fidel Castro a començaments de l'any 1959. La revolució s'inicià amb l'assalt de la Caserna Moncada el 26 de juliol de l'any 1953, i finalitzà l'1 de gener de 1959, quan Batista fuig del país, i les ciutats de Santa Clara i Santiago de Cuba van ser preses pels rebels, aquests liderats per Fidel Castro.
  • Guerra de Vietnam

    Guerra de Vietnam
    Conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, i els Estats Units d'Amèrica i el règim dictatorial de Vietnam del Sud, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers, (al sud, principalment els Estats Units, que hi intervingueren directament, amb centenars de milers de combatents, fins a la seva retirada el 1973; i al Nord amb el suport material, tècnic i polític de la Unió Soviètica i la Xina)
  • Pacte de Varsòvia

    Pacte de Varsòvia
    Oficialment anomenat Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, fou un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda.
  • Protestes del Maig del 68

    Protestes del Maig del 68
    El Maig francès o Maig del 68, és el nom amb què es coneixen una sèrie d'importants protestes, vagues i manifestacions succeïdes a França en la primavera de 1968.
    Els fets van iniciar quan es van produir una sèrie de vagues estudiantils en nombroses universitats i instituts de París, seguides de confrontacions amb la universitat i la policia. Els estudiants protestaven contra el capitalisme, el consumisme, l'imperialisme americà i les institucions tradicionals de l'establishment.
  • Caiguda del mur de Berlin

    Caiguda del mur de Berlin
    La caiguda del mur de Berlín és l'esdeveniment que marca de forma material la fi d'un període d'aïllament de l'Alemanya Oriental. El mur de Berlín va començar a ser enderrocat primer de forma popular el dia 9 de novembre de 1989 i, posteriorment, amb mitjans industrials i de forma oficial, el 10 de novembre de 1989.