-
Carles IV
Carles IV va ser el rei d’Espanya des de 1788 fins a 1808, després de la mort del seu pare Carles III.
Carles IV no estava molt interessat els assumptes del govern, així que ho va deixar per a la seva dona Maria Luisa de Parma i el seu amant Manuel Godoy.
Godoy va ser el governant del primer i segon govern el que va facilitar molt l'accés dels recursos Espanyols a Napoleó Bonaparte. -
Tractat de Fontainebleau
Va ser un tracte firmat pel Regne d’Espanya i el primer exèrcit Francès, en el qual dividien Portugal en tres parts. La invasió de Portugal, va ser planejada per Napoleó, ja que Portugal era aliat d’Anglaterra l’enemic de França i Espanya. Per consegüent, Espanya havia de permetre el trànsit de tropes franceses pel seu territori per tal que arribessin a Portugal. -
Guerra del Francès
La Guerra del Francès també coneguda com la Guerra de la Independència va començar el 1808 i acabar en 1814 amb la pujada de Ferran VII al tron per segona vegada.
Napoleó va començar aquesta guerra amb la intenció de col·locar al seu germà Josep Bonaparte al tron d’Espanya, després de les abdicacions de Baiona.
Per això va aprofitar el tractat de Fontainebleau per a conquistar a Espanya i Portugal alhora. -
Motí d'Aranjuez
Motí d’Aranjuez va ser una revolta dirigida per Ferran VII. La gent no estava contenta amb el regnat, i amb l’arribada de les tres de Napoleó, la família reial i Godoy (ministre de govern) van decidir marxar cap Aranjuez.
Els soldats, treballadors de palau i camperol, en saber això, van decidir fer una revolta, el que va fer que Carles IV hagués d'abdicar en Ferran VII el qual va passar a ser rei d’Espanya. -
Ferran VII
Ferran VII, va ser monarca de 1808 i 1814-1832 i el seu regnat era absolutista, el que significava que era ell el que tenia tot el poder.
Amb aquesta mentalitat absolutista, es va dedicar a perseguir als lliberals.
Al principi deia ser liberal, per això el deien "El Desitjat"; tot i això, en pujar al tron va ser una monarca absolutista guanyant-se el renom de "el rey Felón" que significa el mentider. -
Capitulacions de Baiona
Les Capitulacions de Baiona, van tenir lloc a la ciutat francesa de Baiona, el nom pel qual es coneix totes les abdicacions que van tenir Carles IV i el seu fill Ferren VII al tron d'Espanya, en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I. -
Josep Bonaparte
Josep Bonaparte va ser rei d’Espanya 1808-1813, col·locat pel seu germà Napoleó Bonaparte. La seva arribada no va ser ven rebuda, el que va crear moltíssimes revoltes, i va acabar quan van reconquistar Madrid, el que va fer que Josep I hagués de retirar-se, fins a ser forçat a abandonar Espanya l’any 1813 que va ser la tornada de Ferran VII al tron. -
Corts de Cadis
La tasca de les Corts de Cadis era crear un cos liberal sobre el qual establir un nou ordre social que acabes amb la societat estamental que havien tingut a Espanya. Es volia fer una constitució la qual el poder fos dividit en tres parts:
- Executiu (polítics)
- Legislatiu (lleis)
- Judicial (judicis)
Al final no es va dur a terme aquesta constitució, ja que era una visió molt avançada per a la societat que hi havia. -
Pragmàtica sanció
La pragmàtica sanció de 1830 va ser aplicada per Ferran VII abans de la seva mort, en aquesta llei, es va anul·lar la llei de Sàlica la qual deia que les dones no podien pujar al tron i s'havia de trobar l'home que fos el més proper per a governar.
Això va fer que la següent al tron fos la filla de Ferran VII, Isabel, el que va separar a la gent en dos provocant les guerres carlistes. -
Isabel II
Isabel II va ser reina el 1833, només amb tres anys. El seu regnat va ser liberal, que significava que el poder era compartit, i es considerava una reina progressista. El seu poder va ser portat per diferents persones, com per exemple la seva mare, ja que només era un infant quan va pujar al tron.
La seva monarquia va acabar amb la revolució del 1868 el que la va portar a l’exili i després a l'abdicació del càrrec. -
Guerres carlistes
Les guerres carlines van ser tres guerres que van durar des de 1833 (la pujada al tron d’Isabel II) fins a 1876.
Van ser unes guerres civils, en les quals es barallaven per qui governaria Espanya els liberals (Isabel II) o els absolutistes (Carles).
D'aquestes guerres en sortirien guanyadors sempre els liberals.
Això explica la consolidació de l'estat liberal a Espanya. -
Desamortització de Mendizábal
La desamortització de Mendizábal va ser un procés econòmic que va començar el 1836, consistia a vendre les terres de l’església (que en tenia moltes, fos per herències o donacions) en una subhasta pública. La intenció era que el regnat d’Isabel II, tinguessin un fons econòmic més ample i s'establés una nova classe social, la classe mitjana.
Això no va succeir, ja que totes les terres van ser comprades pels burgesos fent que els camperols seguissin pobres. -
General Espartero
El general Espartero és conegut principalment per a la seva importància en la primera guerra carlista, va ser el que va portar l’exèrcit isabelins a la victòria, i per això es va guanyar el reconeixement del poble i molts títols. Després d’aquest fet, es va guanyar la confiança d’Isabel II i es va convertir en el seu regent des de 1840 fins a 1843. -
Crisis del 1867
Va ser una crisi econòmica en el segle XIX, la primera crisi financera en el capitalisme Espanyol.
Aquesta crisi va començar amb la falta de cotó de Catalunya amb l’atur de les fàbriques tèxtils el 1862, però les perdudes que van començar la gran crisi, va ser l’atur de l’ingrés econòmic de les companyies ferroviàries, fent que es paralitzessin tant els bancs com les societats de crèdit. -
"La Gloriosa"
La Gloriosa o república de 1868, va ser una revolució civil el regne d’Espanya que va suposar el destronament i l’exili d'Isabel II (sexenni revolucionari).
Aparti d’això, va sorgir el primer intent d’establir un règim polític democràtic, el que consistia en el fet que la majoria de coses es decidia entre la comunitat. Després d’això també es va intentar la república i la primera república, però amb dues van fracassar. -
General Prim
Joan Prim va ser un militar i polític liberal espanyol del segle XIX, que va arribar a ser president del Consell de Ministres. Va ser especialment conegut durant la primera guerra carlista i la guerra d'Àfrica, en les quals va destacar pel seu gran lideratge i habilitat de guerra. Gràcies als seus actes, el 1868, es va convertir en ministre de guerra fins al 1870, Així convertir-se en tota una llegenda i odiat pels seus actes a Barcelona. -
Amadeu de Savoia
Amadeu I d’Espanya, va ser escollit rei d’Espanya el 1870 duran el sexenni revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.
La brevetat del seu reganat (poc més de 2 anys) va ser per la inestabilitat política que estava patint el regne, tant per la guerra de Cuba com la mort del seu ministre de guerra Joan Prim, a més a més no va ser un rei desitjat, entre les classes més altes fet que el va fer abdicar. -
Sagasta
Sagasta va ser un gran orador i polític, era membre del partit liberal.
Ell no era partícip del regnat d’Isabel II i es va aliar amb Joan Prim per a participar en revoltes amb la intenció de derrocar a Isabel II.
Quan va aparèixer el sexenni revolucionari, creant l’exili de la reina, Sagasta va tornar per a convertir-se en ministre durant el regnat d’Amadeu I i després tornar a ser ministre el 1874 marcant el final de la dictadura del general Serrano. -
Bipartidisme i caciquisme
El caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen diferents institucions (com les eleccions o els partits polítics), però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones (cacics) que posseeixen major influència econòmica i social en cada regne. Un sistema bipartidista és un sistema polític que afavoreix el desenvolupament de dos partits polítics (normalment contràries) i que generen una exclusió o discriminació positiva de les minories polítiques. -
La Primera República
La primera república Espanyola va sorgir a partir de la Gloriosa fent que s'establés aquest règim polític des de 1873, i va acabar quan va començar a la restauració borbònica, la qual derrocarà la primera república.
Hi havia dos bàndols, els liberals de Sagasta (defensant el sexenni) i els conservadors de Cánovas (en contra del sexenni), es va crear un poder turnista, en el qual cada any reganava un dels dos fent que aquesta igualtat prosseguís durant tot el règim. -
Alfons XII
Alfons XII va ser rei d’Espanya l’any 1874 fins al 1885, amb la restauració borbònica, es considerava un rei catòlic, espanyol, constitucionalista i liberal, com la seva mare.
Amb el seu curt regnat, van succeir tres coses:
- Acaben les guerres carlines. Alfons és reconegut per amplis sectors del carlisme.
- S'inicià el conflicte cubà
- Inici de la Restauració, de la política bipartidista entre els liberals de Sagasta i el conservador de Cánovas -
Constitució del 1876
La constitució de 1876 va començar amb la tornada al poder d’Alfons XII rei d’Espanya, fent que comences un nou procés històric. La restauració. Que consistia en l'etapa més estable del liberalisme d’Espanya. En aquesta constitució redactada per Cánovas (futur ministre de govern), tractava de les intencions d’Alfons XII cap al seu país. Aquesta constitució va portar una pau més flexible i que duraria fins al cop d’estat de Primo Rivera el 1932. -
Cánovas
Es coneix principalment per ser el principal creador de la restauració, fent d’Espanya un país amb una igualtat política que va durar 50 anys.
La raó principal de la seva fama va ser la creació del turnisme creant només dos partits que s'anessin tornant per així mantenir la igualtat, els liberals de Sagasta i els conservadors que eren els seus.
Durant el regnat d’Alfons XII va ser ministre de govern, ja que els conservadors defensaven que la dinastia borbó fos la que es mantingués en el poder. -
Guerra de Cuba
La guerra de Cuba va ser l'última guerra per la lluita de la independència de Cuba el 1895, també va ser l'última guerra en la qual va participar Espanya en el continent Amèrica.
Espanya en tenia tres colònies (Cub, Filipines i Puerto rico). Totes tres van quedar lliures després de la guerra.
La guerra va començar quan els cubans es van aixecar per a lluita contra la seva independència, i gràcies al suport dels estats units, la guerra va poder acabar tres anys després (1898).