-
Guerra del francès (1808-1814)
Espanya i França eren aliats, ja que, a part de pertànyer a la mateixa dinastia, tenien un enemic comú: Gran Bretanya. En aquells temps, a Espanya regnava Carles IV, en canvi, a França ho feia Napoleó. Aquests dos reis van arribar a un acord anomenat "Pacte de Fontainebleau" el qual consistia a deixar passar les tropes de Napoleó per Espanya per atacar a Portugal, aliat del seu enemic comú. Napoleó els va trair i els van envair un cop dins. A partir d'allà, va començar a regnar Josep Bonaparte. -
Corts de Càdis: Constitució del 1812
Durant la guerra del francès, els polítics espanyols es van reunir a Cadis sota l'assetjament dels francesos per redactar aquesta norma fonamental. Aquesta era molt liberal, amb separació de poders, entre d'altres. Era coneguda per "La Pepa" només pel fet de que es va aprovar el dia de Sant Josep. La constitució del 1812 mai va arribar a aplicar-se. -
Ferran VII
Ferran VII va néixer el 1784 i va morir el 1833. Va regnar a partir del 1813, després del regant del seu pare, Carles IV, tot i que, entre ells dos, va regnar Josep Bonaparte durant la guerra del francès. Ferran VII, va començar el seu regnar mostrant-se liberal davant del país, tot i acabar impartint la monarquia absoluta, arribant a perseguir als liberals per fuseller-los. La monarquia absoluta és quan una mateixa persona té tot el poder. -
Pragmàtica sanció (1830)
La pragmàtica sanció anul·la la llei Salica. El tro, després del regnat de Ferran VII, passarà a ser de la seva filla, Isabel II. Tot i ser ella la següent en la línia de successió, els carlins no ho van acceptar, ja que volien que qui regnes fos Carles, el germà de Ferran i fill de Carles IV. Tot i això, Ferran confiava més en la seva filla que en el seu germà i per això va acabar decidint que seria ella qui es quedaria el tro. -
Guerres Carlines (1833-1879)
Les Guerres carlines van ser un enfrontament entre els Carlins i els Isabelins. Els Isabelins eren partidaris del liberalisme. Aquests, tenien el suport de la burgesia progressista. En canvi, els Carlins defensaven la monarquia absoluta. Aquests tenien el suport del País Basc, Navarra i zones catalanes, entre aquests hi havia camperols, clergat i la petita burgesia. Aquests van dir que respectarien les lleis d'aquests territoris. Aquestes guerres les van acabar guanyant els Isabelins. -
Isabel II
Isabel II va néixer el 1830 i va morir el 1904. Era una reina que donava suport el liberalisme. El liberalisme és el poder compartit entre la reina i les Corts, tenir més drets i llibertats com una constitució, eleccions, entre d'altres. Va regnar Espanya durant 35 anys (1833-1868) i va ser princesa d'Astúries entre el 1830-1833. -
Desamortització (Mendizàbal)
La desamortització espanyola va ser una reforma agrària. Es van posar molts terrenys en venda, els quals eres de l'església. En aquells temps, l'església era molt poderosa, ja que molta gent no tenia fills a qui deixar-los l'herència i s'ho quedava l'església. Aquests es venien perquè donarien diners a l'estat i ajudarien als més pobres, als camperols,cperò van acabar sent comprats pels burgesos i els camperols van acabar sent explotats per aquests. -
Espartero (1793-1879)
Espartero fou un militar que va néixer el 1793 i va morir el 1879. En aquella època, els militars intervenien molt a la política. Va haver-hi un aixecament militar on aquests agafaven el poder a la força, i ho convertien en un govern progressista, on era lliure de poder. Espartero va bombardejar Barcelona perquè els catalans no volien un comerç lliure perquè els productes anglesos eren més barats, el que volia dir que ell vendria menys. -
La Gloriosa (1868)
La Gloriosa fou una revolució militar a causa de la crisi econòmica. Per part política, els ciutadans no volien a Isabel II, i per la part social, hi havia moltes desigualtats. Després d'aquesta revolució militar, la reina s'excedia i apareix un nou rei: Amadeu de Savoia. Aquest no pertanyia als Borbons i era molt més democràtic. Va governar durant tres anys, tot i que va trobar l'oposició de la majoria de la ciutat i va acabar dimitint, fent retornar a Isabel II al tro. -
Amadeu de Savoia (1845-1890)
Amadeu de Savoia apareix després que s'excedís la reina amb la revolució militar de la Gloriosa. Aquest no pertanyia a la família dels Borbons i era molt més democràtic. Va governar durant tres anys, tot i que va trobar l'oposició de la majoria de la ciutat i va acabar dimitint, fent retornar a Isabel II al tro. -
La Primera República (1873)
La Primera República va ser el règim polític que va haver-hi a Espanya des de la seva proclamació per les Corts. Aquesta, tenia un govern sense rei, el que va comportar descentralització territorial i política i reformes socials. Aquesta va fracassar, ja que hi havia moltes ideologies diferents entre els republicans i no es posaven d'acord. -
Alfons XII
Alfons XII va viure del 1857 al 1885. Alfons XII va ser el retorn de la família Borbó al tro d'Espanya, després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. Va començar el període de Restauració, fent tornar la monarquia parlamentària de caràcter liberal a Espanya. Va reganar del 1874 fins al 1885. Quan va morir, comença el període de la Regència de la seva dona, la Reina Maria Cristina d'Habsburg, embarassada del futur Alfons XIII. -
Bipartidisme
El bipartidisme són 2 partits polítics que s'alternaven el poder de forma pacífica, el liberal i el conservador. Amb aquest sistema polític, van aconseguir més estabilitat política i van acabar amb els aixecaments militars. El rei feia "d'àrbitre": convocava les eleccions quan creia convenient entre els dos partits. -
Cánovas
Cànovas va ser el líder del partit conservador del bipartidisme. Aquest atorgava molt poder al rei, perquè tot i que les lleis es decidissin al parlament, si al rei no li semblava bé la podia anul·lar. Volien reformes però que fossin restringides, el que volia dir menys drets i llibertats per la ciutat. Era un estat confessional, no permetien que els ciutadans fossin d'altres cultures. Hi havia un sufragi censatari molt limitat. Només d'un 3 a un 5% de les persones podien votar. -
Sagasta
Sagasta, al contrari de Cánovas, era el líder del partit liberal. Aquest reduïa el poder del rei, ja que llavors aquest no podia anul·lar les lleis a la seva semblança. Amb aquest partit polític, volien que els ciutadans tinguessin més drets i llibertats. Com el partit de Cànovas, era un estat confessional, però en aquest cas, amb llibertat de cultes. El fet que hi hagués un sufragi censatari no va canviar, només que ara era més ampli. -
Guerra de Cuba
Espanya mantenia 3 colònies d'ultramar, les quals eren Cuba, Filipines i Puerto Rico. Les van perdre en les guerres, ja que les colònies van tenir el suport dels estats units per independitzar-se. Aquesta derrota, va manifestar endarreriment a Espanya com a país en diferencia als altres a nivell econòmic, militar, social, entre d'altres.