-
Period: to
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
El Regne Unit va experimentar una transformació total
de la seva economia i de l’organització social. Aquesta va ser el resultat d’un seguit de revolucions paral·leles que van incidir en l’economia, la societat i la política. La Revolució Industrial és considerada la transformació més important de la història de la
humanitat des del Neolític. -
Period: to
LA SIDERÚRGIA PASSA A SER EL SECTOR INDUSTRIAL LÍDER
La siderúrgia va passar a ser el sector industrial líder, a causa del seu creixement degut a l’increment de la demanda de ferro per a la construcció de ferrocarrils i vaixells. -
Period: to
REVOLTES LUDISTES
Les revoltes ludistes van néixer a Anglaterra entre, i es van estendre per tot el continent. La destrucció de les màquines va esdevenir una defensa del lloc de treball, però també va servir per pressionar i intimidar els empresaris en moments de conflicte laboral. -
Period: to
CONGRÉS DE VIENA
Els països vencedors de Napoleó, reunits en el Congrés de
Viena, van decidir imposar l’absolutisme a Europa. El seu objectiu garantir el triomf de l’absolutisme i evitar l’esclat de noves
revolucions -
DERROTA A NAPOLÉO
Napoléo va ser derrotat a Waterloo. -
PRIMERA ONADA REVOLUCIONÀRIA
Va tenir lloc el 1820, amb revolucions liberals a Espanya, Portugal, Nàpols i el Piemont. Totes elles van finalitzar amb la intervenció de la Santa Aliança, i el posterior retorn a l’absolutisme. -
Period: to
NAIXEMENT DEL SINDICALISME
Els treballadors van entendre que el nou sistema fabril havia arribat per quedar-se, i que destruir les màquines (ludisme) no milloraria les seves condicions de vida i de treball. -
Period: to
ONADES REVOLUCIONÀRIES LIBERALS
A Europa hi van haver tres onades revolucionàries, l’objectiu
de les quals era retornar al model d’Estat liberal de la Revolució Francesa. -
GREAT TRADE UNION
Sota la direcció de Robert Owen, es va produir la unió dels diversos sindicats d’oficis, i es va constituir la Great Trade Union, que va arribar a tenir més de mig milió de treballadors afiliats. -
AGRUPACIONS EN ORGANITZACIONS D'OFICI LES TRADE UNIONS
Els obrers es van agrupar en organitzacions d’oficis, les Trade Unions, entre les quals destaca el Gran Sindicat General de Filadors. -
INVENCIÓ DE LA LOCOMOTORA
El nou mitjà de transport va ser possible
gràcies a la invenció de la locomotora, una
màquina de vapor capaç de traslladar-se sobre rails. -
INDEPENDÈNCIA DE L'IMPERI OTOMÀ
Els nacionalismes que reivindiquen la independència d’un Estat més gran. Acostumen a ser durament reprimits, ja que cap Estat admet pèrdues territorials. Alguns d’aquests nacionalismes van tenir èxit, com per exemple el moviment nacionalista a Grècia, que va aconseguir la independència de l’Imperi Otomà -
SEGONA ONADA REVOLUCIONÀRIA
Es va centrar de nou a França. El rei Carles X va ser derrocat, i a continuació es va implantar una monarquia liberal burgesa, que va significar el final definitiu de l’Antic Règim a l’Estat francès. -
INEPENDITZACIÓ DE BÈLGICA
Bèlgica s'independitza de Països Baixos. -
ELS PRIMERES CONFLICTES
La nova organització del treball i la introducció de màquines no només va deteriorar les condicions laborals, sinó que va provocar una pèrdua de llocs de treball: de les 800.000 persones que el 1800 treballaven als telers manuals a la Gran Bretanya, el 1834 tan sols en quedaven 200.000. -
UNIFICACIÓ D'ALEMANYA
La unificació d’Alemanya té el seu origen en el Zollverein, una
unió duanera entre els territoris de parla alemanya, signada el 1834. -
EXTENSIÓ DEL SINDICALISME PER EUROPA
En la dècada dels quaranta el sindicalisme es va estendre: a Espanya, el primer sindicat va ser la Societat de Teixidors de Cotó de Barcelona -
A FRANÇA ES CREA LA UNIÓ OBRERA
-
EL SOCIALISME
El 1848, dos filòsofs alemanys, Karl Marx i Friedrich Engels, van publicar el Manifest del Partit Comunista. Va ser la primera formulació del socialisme, una ideologia que ha tingut un impacte profund en l’obrerisme i en la cultura mundial. -
TERCERA ONADA REVOLUCIONÀRIA
Va tenir lloc de nou a França, va consistir en una revolta de les classes populars contra la monarquia i la burgesia, que va acabar amb la fugida del Rei i la proclamació de la Segona República. -
ASSOCIACIÓ GENERAL DELS SINDICATS ALEMANYS
En aquesta època es van crear els primers grans sindicats a nivell estatal, com per exemple, l’Associació General dels Sindicats Alemanys -
FUNDACIÓ DE L'AIT A LONDRES
L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països; fundada el 1864 i dissolt el 1881. Fundada a Londres el 1864, va agrupar als sindicalistes anglesos, anarquistes, socialistes francesos i italians republicans. Les seves finalitats eren l'organització política del proletariat a Europa i la resta del món, i també un fòrum per a examinar problemes comuns i proposar plans d'acció -
PRIMER CONGRÉS CELEBRAT A GINEBRA
En aquests congressos s'hi defineixen una sèrie de reivindicacions com la reducció de la jornada laboral, la supressió del treball infantil, socialització dels mitjans de producció i el recurs de la vaga com a mitjà més eficaç per aconseguir aquests objectius. -
PRIMER CONGÉS CELEBRAT A LAUSANA
En aquests congressos s'hi defineixen una sèrie de reivindicacions com la reducció de la jornada laboral, la supressió del treball infantil, socialització dels mitjans de producció i el recurs de la vaga com a mitjà més eficaç per aconseguir aquests objectius. -
PRIMER CONGRÉS CELEBRAT A BRUSSEL·LES
En aquests congressos s'hi defineixen una sèrie de reivindicacions com la reducció de la jornada laboral, la supressió del treball infantil, socialització dels mitjans de producció i el recurs de la vaga com a mitjà més eficaç per aconseguir aquests objectius. -
UNIFICACIÓ D'ITÀLIA
Té origen en el Risorgimento, un moviment d’afirmació nacional italiana que és l’origen de la voluntat d’unitat. Víctor Manuel II, rei del Piemont, un d’aquests estats més petits, va impulsar la unificació de tota la península des del seu regne, a través d’adhesions voluntàries, però també de guerres amb aquells estats que volien mantenir-se independents.
La unificació es completa amb la conquesta de Roma, que es converteix en la capital del nou Estat. -
GUERRA ENTRE FRANÇA I PRÚSSIA
Va afegir un element més de crisi a l’AIT, i va generar desconfiances entre països. -
L'IMPERIALISME
L’imperialisme va ser un fenomen, pel qual les principals potències europees van conquerir i colonitzar sistemàticament moltes zones del món, principalment als continents
asiàtic i africà. -
EXPANSIÓ COLONIAL
Les potències europees es van abocar a conquerir moltes zones
d’Àfrica i Àsia. La rivalitat entre potències va desfermar una veritable cursa colonial per conquerir més territoris i dominar-los. -
LA COMUNA DE PARÍS
La guerra va finalitzar amb la derrota de França, però el poble de París es va negar a rendir-se i va protagonitzar una insurrecció popular: la Comuna de París. -
CONGRÉS DE L'HAIA
Van ser expulsats Bakunin i els seus seguidors, disconformes amb la línia adoptada. A partir d’aquest moment, socialistes i anarquistes seguiran camins separats. -
PARTIT SOCIALDEMÒCRATA ALEMANY
Paral·lelament, seguint les idees de Marx, es van fer els primers passos per crear grans partits polítics obrers socialistes a nivell estatal. El primer i més important va ser el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD). -
DISSOLUCIÓ DE L'AIT
separats. L’AIT es va traslladar als Estats Units i es va dissoldre al cap de poc temps. -
PARTIT SOCIALISTA OBRER ESPANYOL
A Espanya, el 1879 es va crear el Partit Socialista
Obrer Espanyol (PSOE), fundat per Pablo Iglesias. Ja a principis del segle XX, a França també s’hi va fundar un partit socialista de caràcter estatal, i al Regne Unit hi va néixer el Partit Laborista. -
UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS
En aquesta època es van crear els primers
grans sindicats a nivell estatal, com per exemple, la Unió General de Treballadors (UGT) a Espanya. -
INTERNACIONAL SOCIALISTA
Es va fundar a París el 1889. Només va incorporar els partits socialistes de cada Estat, i es va organitzar com una confederació de partits nacionals autònoms, sense un consell general que centralitzés l’acció, a diferència de l’AIT.
