-
1138
Poesia Trobadoresca
El trobador era, generalment, un individu de classe noble, culte i partícip en la construcció d'un nou ideal amorós propi de l'amor cortés. Les composicions s'escrivien en Occità o Provençal que eren recitades pel propi trobador o per un joglar. Que era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles XII i XIII. que recitaven o cantaven les composicions previament composades pels trobadors. -
1138
Poesia Trobadoresca
La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans. L'èxit d'aquesta també influencià algunes regions veïnes propagant-se fins a la península Itàlica i a Galícia. És poesia culta composta en una llengua romànica, que reflectia els ideals de la societat feudal: guerra, honor i amor. Era poesia recitada per trobadors i joglars en realització trobadoresca. -
1139
Generes de la poesia trobadoresca
El sirventés: Eren composicions utilitzades per expressar sentiments de rebuig, odi i rancúnia a l'enemic del trobador.
El plany: Poesia destinada a representar a un gran personatge mort, generalment el gran senyor que protegia el trobador.
La cançó: La cançó és el gènere amorós per excel·lència. Manifesta els sentiments amorosos del trobador cap a la dama. El tema sol ser l'amor cortès. -
1139
Generes de la poesia trobadoresca
La pastorel·la: Aquesta composició tracta de la trobada al camp entre un cavaller enamorat i una pastora objecte del seu amor.
La tençó: Un tençó és un estil trobadoresc en el que hi ha un debat entre dos trobadors. Cadascú defensa allò, que en qualsevol aspecte, creu més just o està més d'acord amb les seves preferències.
La dansa i balada: El seu nom fa referència al fet que es tracta d'una poesia per ser cantada i ballada. -
1184
Amor cortés
Triangle amorós entre amant (trobador, vassall) – dama (midons") – marit (gilós) La dona a la qual el poeta s’adreça és necessàriament noble i casada; l’amor, per tant, és un amor adúlter i secret, amenaçat pel marit (gilós) i els acusadors (lausangiers). -
Period: 1196 to 1213
Pere II de Aragó
La inesperada mort de Pere II d'Aragó a Muret, l'any 1213, en defensa de la posició aragonesa als Pirineus septentrionals, obrirà un període d'inestabilitat i agitació en la Corona, just després de l'estrepitosa derrota almohade a les Navas de Tolosa, derrota que vindria a complicar encara més la situació general dels nord-africans. -
1200
Context historic del segle XIII
És un segle d'expansio del concepte de ciutat i de cultura academica. És dona pas a una activitat intel·lectual mes polifacetica amb major tolerància cultural i religiosa.
Hi ha un enfrontament entre fe i rao que fa referencia, per una banda a l'herència platonica, consolidada per Sant Agustí i per anselm de canterbury, que defensa la proximitat entre fe i rao, d'altra banda l'aristotelisme, questiona l'escolastica en fer veure prevaldre el mon fisic per a entendre l'univers huma -
Period: 1201 to 1300
SEGLE XIII
Després d'haver sigut el bressol de la cultura ibera, i receptora de diferents cultures antigues, la història del territori de l'actual Comunitat Valenciana està especialment vinculada a la fundació del Regne de València. Després de la derrota dels musulmans en la batalla de les Navas de Tolosa (1212), -
1212
SIGLO XIII
Després d'haver sigut el bressol de la cultura ibera, i receptora de diferents cultures antigues, la història del territori de l'actual Comunitat Valenciana està especialment vinculada a la fundació del Regne de València. Després de la derrota dels musulmans en la batalla de les Navas de Tolosa (1212), -
Period: 1232 to 1316
Ramon Llull
Ramon Llull teòleg, filòsof, poeta i alquimista, va nàixer a Palma en 1235 i va morir a la seua ciutat en 1315. Havia rebut una formació cortesana i cavalleresca, era senescal del futur Jaume II de Mallorca i cultivava la poesia cortesana a l'ús, però a l'edat de trenta anys va tindre una primera experiència mística, en part causada per la impressió que li va causar un sermó sobre Francesc d'Assís. Aconsellat per Ramón de Penyafort, va prosseguir la seua formació a Mallorca, on va aprendre àrab. -
1244
El llibre dels feits
El Llibre dels feits del rei En Jaume és la primera de les quatre grans cròniques medievals catalanes. En ella el seu autor, Jaume I, explica en primera persona, la seva vida i els 63 anys del seu llarg regnat. Jaume I, rei d’Aragó, de València i de Mallorca, comte de Barcelona i d’Urgell, i senyor de Montpeller. Fill de Pere I d’Aragó i de Maria de Montpeller, va néixer l’any 1208 i va morir en 1276. Va iniciar el seu regnat als cinc anys i la seva primera dona va ser Elionor de Castella. -
Period: 1244 to 1385
Les croniques medievals
Les cròniques neixen quan és comencen a escriure en llengua vulgar,(en català) gestes, epopeies i croades. El conjunt d'aquestes cançons conformen l'anomenada poesia èpica. Aquestes cançons eren difoses pels joglars. Complien un servei informatiu, satisfer la necessitat que tènia el poble de conèixer els esdeveniments i un de propagandístic: la noblesa i el rei explotaven per aquest mitjà els èxits polítics i militars, i també per dissimular els episodis poc reeixits o els fracassos bèl·lics. -
1264
La Cancilleria Reial
La Cancilleria Reial era un organisme burocràtic i de govern dels reis de la corona d'Aragó que s'encarregava de redactar i publicar els escrits oficials. Va ser creada per Jaume I perquè la documentació del Regne de València fora redactada, en la llengua vulgar, i no en llatí. Durant l'Edat Mitjana, la cultura havia estat dominada pels estaments eclesiàstics, però a mitjà segle XIV comença a sorgir un grup de laics que coneixen a fons la gramàtica, la retòrica, la història i la filosofia moral. -
1270
Ramon Llull
Ramon Llul destaca per la seva prolixa obra en diversos idiomes, ja que volia convèncer els infidels per a la conversió. Blanquerna o el Llibre de les meravelles són els seus escrits més reeixits, mentre que la seva Ars magna volia recollir els fonaments de la lògica per aplicar-los a la teologia i servir de vehicle de comunicació entre cultures. -
Period: 1271 to 1315
Obra Ramón Llull
En funció de les diverses evolucions de l'Art, la crítica segmenta l'obra de Llull en quatre períodes: etapa pre-art (1272-1274); etapa quaternària (1274-1290), que alhora se subdivideix en l'etapa de l'Art abreujada d'atrobar veritat ( Art abreujada de trobar la veritat , 1274-1283) i en la de l'Art demostrativa (1283-1289); etapa ternària (1290-1308) i etapa postartística (1309-1315) -
1288
Llibre del rei En Pere
Aquesta crònica narra els esdeveniments històrics del regnat de Pere III ‘el Gran’ d'Aragó juntament amb alguns esdeveniments dels seus antecessors, des de l'any 1114. El principal nucli d'aquesta part de la crònica recorre a documents i records personals. Constitueix una de les millors fonts d'estudi de Pere III, al qual Desclot presenta com un heroi cavalleresc. La vivacitat i el dramatisme de la narració augmenten a partir de 1283: els dos últims anys del seu regnat ocupen 64 capítols. -
Period: 1301 to 1400
SEGLE XIV
El segle XIV conegue una serie de canvis importants en les estructures medievals ja que greus problemes feien dubtar l'antiga organització social. D'aquest procés sorgirà un altre disseny del mon, l'Humanisme.
-Una crisi econòmica generalitzada a Europa causa males collitesi esgoytament de terres.
-L'augment de gueres entre senyors feudals.
-La difusió de malalties i paricularment la pesta negra.
-El despoblament dels camps i una emigració cap a les ciutats.
Tot aixó va provocar els canvis. -
1324
Els jocs florals
Els Jocs Florals tenen el seu origen a la Provença, a Tolosa de Llenguadoc. Així, el 1323, es fundava la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors, institució que buscava la restauració de la poesia trobadoresca i de la llengua poètica occitana a través del premi de les més altes virtuts poètiques. La tradició es mantindria fins el 1484. El 3 de maig de 1324 va celebrar-se el certamen literari, d’aquest certamen medieval es conserven un centenar de composicions, en -
1325
La crònica de Ramon Muntaner
La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de les quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328). L'objectiu de la crònica es glorificar els reis de la casa d'Aragó. La percepcio, d'un destí nacional comú a tota la corona i la llengua -
Period: 1327 to 1409
Francesc Eiximenis
Va ser, frare franciscà i punt de referència fonamental per entendre la societat, la cultura i la literatura catalanes dels segles XIV-XV.
Després d'estudiar a les escoles del seu orde, completa la formació intel·lectual a la Universitat d'Oxford. El 1374 obté, gràcies al mecenatge de la família reial de la Corona d'Aragó, el títol de Mestre en Teologia per la Universitat de Tolosa. En tornar a Catalunya es dedica a l'ensenyament i entre 1384 i 1408 viu a València, on escriu les seves obres. -
Period: 1340 to 1413
Bernat Metge
Escriptor català. Notario de la cancelleria de la reina Elionor, a la seua mort va passar al servei del futur Joan I, que en 1390 li va ascendir a secretari real. Acusat en diverses ocasions de malversació, després de la sobtada mort de Joan I.
La primera obra humanística de Bernat Metge va ser l'exquisida traducció de la Història de Valter i Griselda, versió llatina deguda a Petrarca de l'última novel·la del Decamerón de Boccaccio. Però l'obra més considerable de l'autor és sens dubte El somni -
1350
La novel·la cavalleresca
La novel·la de cavalleries es caracteritza pel seu caràcter fantàstic: hi és habitual la presència de mags (Merlí, Morgana), de monstres, d'aparicions, de cavallers sobrehumans i d'espais inexistents.
La novel·la cavalleresca es caracteritza, contràriament, pel realisme i la versemblança. Els elements fantàstics només hi apareixen de forma molt esporàdica.
Van servir per legitimar la cavalleria: els ordes cavallerescos esdevenen institucions de gran prestigi.
Eren obres com Tirant lo blanc. -
Period: 1350 to 1419
San Vicent Ferrer
Va estudiar Filosofia, Bíblia i Teologia a Barcelona, Lleida i Tolosa obtenint en 1388 els títols de mestre en Teologia i Predicador General en el seu orde religiós. Va residir en Avignon durant el Cisma d'Occident. En 1399 abandona definitivament aquesta ciutat i es consagra a la seua activitat missionera. El contingut de la seua predicació sempre va ser el de penitència i reforma. En aquest sentit s'esforçava per resoldre conteses, millorar la vida moral i buscar una societat més cristiana. -
Period: 1352 to 1419
Antoni Canals
Pertanyent a l'orde dels Dominics, estudi en alguns convents d'Aragó i en l'Estudi General de Tolosa. Va destacar com un dels principals humanistes de l'època. Seguidor de Vicente Ferrer, va compondre un important tractat dedicat al rei Martí l'Humà, Escala de contemplació (1398-1400), si bé la major part de la seua activitat literària se centra en les traduccions, amb obres com "Liber Senacae de providentia" o "De dictis factisque memorabilibus libri noven" de Valerio Màxim. -
Period: 1355 to 1423
Anselm Turmeda
Escriptor català. Va professar en l'orde de San Francisco, i va ampliar els seus estudis de teologia a París i a Bolonya. En 1387 va viatjar a Tunísia, on va renegar de la fe cristiana i va abraçar l'islam, la qual cosa li va valdre la protecció i el favor dels reis Abu-l-Abbas Ahmad i Abu Faris. Establit al país, va ser cap de duanes, intèrpret dels reis tunisians i intendent del seu palau, després de canviar el seu nom cristià pel de Abd Allah. -
1382
Cronica de Pere el Cerimoniós
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta dels quatre grans cròniques dels segles XIII i XIV. Encara que és diferència en moltes cuses dels seves predecessores, s'hi assembla en la mesura que reflecteix fidelment el món del seu temps i no s'ha de confondre amb els Cròniques dels reis d'Aragó o comtes de Barcelona de Pere. Aquesta crònica, escrita en forma autobiogràfica, és un seguit de documents de tota mena i de rècords personals del rei, el gran reformador de la cancilleria reial -
1392
Lo crestià
El Crestià fou una enciclopèdia en català impulsada per Pere el Cerimoniós i redactada per Francesc Eiximenis entre 1379 i 1392.
Primer del Crestià és una introducció general a la religió cristiana on fa una refutació de la religió musulmana i de la judaica.
Segon del Crestià analitza el problema dels temptacions
Terç del Crestià ,estudia el concepte de malament i de pecat, fa una referencia als pecats capitals
Dotzè del Crestià s'estudien els principis fonamentals del govern dels ciutats. -
1393
Fragment de lo crestia
-
Period: 1399 to 1424
Jordi de Sant Jordi
Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, va nàixer al Regne de València al voltant del 1395 i el 1400. Se'n desconeix la data de la mort, tot i que es presumeix que tingué lloc als voltants del mes de juny de 1424, ja que atorgà el seu darrer testament el 12 de juny d'aquell any.
Fill d'un esclau morisc alliberat, fou "un dels lírics més considerables de la literatura catalana anterior a Ausiàs March -
1400
Poetes en els segles XIV i XV
L'oncle i el pare de Ausias March van conrear la poesia d'arrel trobadoresca
Jaume March, (oncle) va escriure diversos poemes i un diccionari de la rima, que servia com a manual per a poetes jocfloralescos.
Pere March, (pare) fou un autor de poemes al·legòrics, dedicats al amor, a les armes i a la mort. destaca sobretot la constant mortalitzadora.
La poesia de Gilabert de Proixita era d'estil i els tòpics dels trobadors, amb els quals se sent plenament identificat. -
Period: 1400 to 1459
Ausias March
Fill de Pere March i nebot de Jaume March, Ausiàs March va passar la seua joventut en l'exercit de les armes i en 1415 va representar a l'estament militar en les Corts de València, quan encara no havia sigut armat cavaller.En 1419, aconseguit el títol, es va enrolar en l'expedició d'Alfons V d'Aragó a Sardenya i Còrsega. En 1424 es va incorporar a l'esquadra al comandament de Federico de Lluna, que anava a combatre contra els pirates de les mars de Sicília i del Nord d'Àfrica -
1401
Poesia en el segle XV
La poesia en català als segles XIV i XV representa un període crucial de la literatura catalana en el que, després de més de dos-cents anys de seguir les normes retòriques estrictes de la poesia trobadoresca, els poetes catalans deixen el provençal i comencen a escriure en català, i reben influències d'altres cultures romàniques. El segle xv és el segle d'or de la literatura catalana, però per diverses causes aquesta esplendor cultural no va tenir continuïtat.[1] -
Period: 1401 to 1500
SEGLE XV
Després d'alguns anys d'inestabilitat consecutius a una crisi de successió, la Corona d'Aragó es llança a una política exterior agressiva amb l'adveniment d'una dinastia castellana sortida del compromís de Casp i el regnat d'Alfons el Magnànim ,que conquereix el Regne de Nàpols. Però aquesta embranzida es veu una mica contrariada sota el seu germà i successor, Joan II, el qual, per raons dinàstiques, ha d'oposar-se al seu propi fill, Carles de Viana. La guerra civil esclata al Principat. -
Period: 1414 to 1465
Joanot Martorell
Caballero i escriptor valencià, autor de la novel·la de cavalleries Tirant lo Blanc una de les millors del gènere. De noble llinatge, Joanot Martorell pertanyia a una família de cavallers bel·licosa i activa. Mes tard li va arribar una citació de enfronatment amb el seu cosí, mentre s'intercambiaven lletres de batalla. Martorell va aprofitar per a romandre un any en la cort anglesa, on va estar en contacte amb cavallers de tota Europa i va tindre l'oportunitat de dedicar-se a la lectura. -
1417
Disputa de l'ase
Ès una novel·la dialogada en català no conservada en versió original. L'obra és d'Anselm Turmeda, la més extensa i la mes important d'aquest autor en la seva llengua natal. -
1425
Poesia de Ausias March
Ausiàs March va ser el primer poeta culte català que va trencar amb la tradició provenzalizante. La seua obra, composta de 143 poesies, es caracteritza per una conjunció nova de temes i formes heretats dels trobadors provençals i del dolce stil novo, i per les seues reflexions doctrinals i filosòfiques, que reflecteixen l'evolució moral de l'autor
Fou un poeta molt llegit
La seua obra es distancia de tota la anterior
És una poesia intima i molt personal
Toma la mort de la seua esposa com a tema. -
1426
Els cants de Ausias March
Plena de seny: Són una mena de diàleg entre l'autor i una dama, "aimia". El poeta proposa a l'amada una relació més madura tant física com intel·lectual
Llir entre cards: Ara el poeta s'allunya dels aspectes físics de la dona
Oh folla amor: El poeta se sent pecador, deshonest i vil i, fins i tot, avergonyit,
Amor, amor: Desenganyat i vell, reconeix que el plaer intel·lectual no és suficient per a assolir el plaer complet
Mon darrer bé: Aquest nou amor fa oblidar els mals passats.
FRAGMENT POEM -
1453
Teatre medieval
el teatre medieval es manifestava de dues tendéncies: d'una banda el teatre religiós, que tingué una presencia mes significativa i de l'altra, el teatre profà
El teatre religiós, utilitzat per l’església amb una voluntat edificant.
El teatre civil, que inclou el teatre joglaresc, de finalitat lúdica i el vinculat a les cerimònies organitzades per la societat laica, que té lloc als carrers i a la cort. -
1490
Tirant lo Blanc
L'obra de Joanot Martorell, publicada de manera pòstuma per Martí Joan de Galba, tindrà un èxit immediat i arribarà traduït a tota Europa. L'obra tracta temes d'amor, polítics i cortesans, propis del sistema polític feudal. L'amor, la política i l'ambient cortés o cavalleresc estan íntimament relacionats en l'obra de Martorell en tant que tots ells avancen a l'uníson. És considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià. -
1490
Personatges de Tirant lo Blanc
Tirant lo Blanc: És el personatge principal de la novel·la Està enamorat profundament a l'estil cortés de Carmesina.
Carmesina: Ella és l'estimada de Tirant i té catorze anys. És filla de l'emperador i li donarà tot el cor al seu amant, però li negarà el seu cos
Plaerdemavida: Personatge determinant de l'obra que farà de celestina entre Tirant i Carmesina
Vídua Reposada: És l'antagonista de Plaerdemavida i enamorada de Tirant. -
1500
Humanisme
Durant els segles XV i XVI es va desenvolupar una nova manera d’entendre el món. El moviment de renovació cultural que provoca aquest desenvolupament s’anomena HUMANISME. L’Humanisme es va difondre per les ciutats europees on es va anar imposant una mentalitat més oberta i tolerant. La religió deixa de ser l’aspecte més important de la vida de les persones. Les principals característiques de l’Humanisme són:
Protagonisme de l’ésser humà, l’únic ésser que té raó (pensament) i llibertat. -
Period: 1501 to
SEGLE XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna està marcat pel Renaixement, que fa abandonar progressivament una visió teocèntrica. A Europa, el descobriment d'Amèrica fa que Espanya prengui una posició dominant, mentre a Àsia els otomans són la principal potència d'un món marcat per una major interconnexió entre continents. La literatura renaixentista també mira el món clàssic com a model, però ara en llengua vulgar, que s'imposa per sobre del llatí, que es per aobres de no-ficció. -
Period: 1501 to
Literatura entre el segle XVI i XVIII
La crisi de la literatura culta durant l'edat moderna no afecta a la literatura popular, que presenta durant aquests segles un ventall de géneres i formes ben variat. Es pot definir com literatura popular com aquella que naix de les necessitats d'expresarse del poble -
1515
Poesia renancentista
El Renaixement és un moviment intel·lectual i artístic nascut a Itàlia que renova la cultura medieval amb la reivindicació del món clàssic, un moviment que té els seus precedents en l’humanisme aparegut en el segle XIV
Pel que fa a la poesia, l’adopció de nous models mètrics basats, en l’endecasillabo italià, i una nova formulació del discurs amorós. A Catalunya i València, la nova mètrica renaixentista no va causar entusiasme entre els poetes, a causa de un sentit patriòtic i anti-italià. -
1577
Prosa renaixentista
Parlarem de prosa literària renaixentista a partir de gèneres com el diàleg, la narrativa històrica i religiosa, les facècies, les nouvelle i l’epístola. -
1577
Teatre en el renaixement
El teatre del Renaixement es va produir en un moment en què les ciutats creixen molt ràpidament i apareixen nous espectadors, com els artesans o els comerciants, que demanen un teatre de diversió, sense arguments doctrinals ni polítics. Aquest nou públic farà que les companyies no hagin de sortir de gira per mostrar els seus espectacles i possibilita la creació dels primers teatres permanents.
Les obres tenien que tindre, unitat d'espai, unitat de temps, i unitat d'acció. -
Literatura barroca
La literatura barroca és un estil literari europeu que es va desenvolupar durant el segle XVII. Es caracteritza pel triomf de l'ornamentació, els jocs de paraules, la recerca de l'emoció i el plaer estètic i un auge en la creativitat dels països europeus. A diferència del Renaixement, el Barroc es caracteritza per la idea del desengany i pel pessimisme. Les temàtiques freqüents en aquesta literatura són la vida com a lluita, somni o mentida i la fugacitat dels fets humans. -
Teatre Barroc
En aquesta època també va néixer l’òpera, espectacle que presenta un drama totalment cantat i acompanyat musicalment per una orquestra. L’òpera nasqué per revitalitzar la tragèdia clàssica mitjançant la música i la seva esplendor cal situar-la entre els segles XVIII i XIX, moment en què rebé el suport econòmic de la burgesia i l'aristocràcia. A Catalunya, els autors barrocs més destacats van ser Francesc Vicent Garcia i Francesc Fontanella. -
Period: to
SEGLE XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna, i que suposa un període de crisi política i econòmica, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes. La majoria de obres qüestionen la realitat o la transformen amb excessos. La literatura barroca està marcada per l'aparició dels considerats dos autors més importants de la història: Shakespeare i Cervantes. -
Period: to
Francesc Fontanella
Va ser un escriptor molt ambiciós en llengua catalana i sacerdot espanyol.
Va estudiar dret i va aconseguir el títol en Dret Civil i Canònic en 1641. Fins a 1652 va viure una vida noble a Barcelona i va començar a escriure poesia amorosa. Es va comprometre políticament i va redactar les seues dues obres dramàtiques: Tragicomèdia d'Amor, Firmesa i Porfidieja i El desengany. Els dos són textos al·legòrics, amb alguns elements pastorals. -
Period: to
Francesc Mulet
Era un frare dominicà de sant mateu. Si en la poesia d'aquest periode destacà, francesc Vicenç garcia en l'àmbit teatral es pot ressaltar la figura del pare Mulet, autor de un teatre de to satíric
Va estudiar en la Universitat d'Oriola i després va ser catedràtic de la Universitat de València. La seua fama va perdurar en la memòria de la gent fins ben entrat el segle xix. -
Period: to
Bonaventura Carles Aribau
Va ser un escriptor economista, polític i català. Era fill de Francesc Aribau, comerciant, i d'Eulàlia Farriols, tots dos de Barcelona. Escrigué textos en castellà, català, llatí i italià. La seva obra poètica en català, tot i la seva escassetat, fou renovadora. El 1833 va aparèixer el poema La pàtria. Després rebatejat simplement com a La Pàtria i que és àmpliament conegut com a Oda a la Pàtria, publicat al diari El Vapor, considerada com l'obra iniciadora del moviment cultural de la Renaixença -
Romanticisme
Les caracteristiques del romanticisme són:
- La recerca de l'originalitat
- L'abandonament dels preceptes clàssics de composició
- El predomini de la lírica
- L'aparició per primer cop de personatges marginals vistos com a símbol de llibertat, i que estan al marge de les convencions socials.
- El jo de l'autor és el centre de la inspiració
- Als Països Catalans es correspon amb la Renaixença ( Moviment cultural català del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català.) -
Period: to
Teodor Llorente
Teodor Llorente Olivares fou un poeta valencià, escriptor en llengua catalana i castellana. És el poeta més reconegut de la Renaixença valenciana, un dels personatges més decisius de les lletres valencianes contemporànies i l'autor del segle xix que realitzà major i millor producció en valencià. Llorente, tot i que escrigué poc, aconseguí imposar un concepte restrictiu de la cultura i literatura valenciana, des del punt de vista dels gèneres, temes i procediments.
