-
Jan 1, 1138
Guillem de Berguedà
-
Jan 1, 1154
Ponç de la Guàrdia
-
Jan 1, 1188
Guillem de Cabestany
-
Feb 2, 1208
Jaume I el conqueridor
Jaume I va fou rei de la corona catalanoaragonesa durant el s. XIII. Aquest va formar el Consell de cent i les corts catalanes. Amb la incorporació de Mallorca i València va formar els Països Catalans. Aquest va narrar una de les quatre cròniques on explica les conquestes de Mallorca i València així com també dóna detalls de la seva vida quotidiana. Es pensa que va ser coordinada directament pel monarca per el detallisme i pel predomini del llenguatge popular i col·loquial. -
Jan 1, 1232
Ramon Llull
Ramon LLull provenia d'u llinatge noble barceloní, instalat a Mallorca. Ell, casat i amb dos fills, va decidir emprendre un camí de veneració a Déu. El seu objectiu era: convertir els infidels , redectar llibres basats en la fe cristiana i crear escoles i monestirs per formar futurs missioners. Va ser un escriptor polifacètic i va escriure moltes obres de diverses braques de coneixaments en quatre llengues diferents: llatí, provençal, àrab i català. Una d'aquestes obres és: La vida coetània. -
Jan 1, 1250
Bernat Desclot
Bernat Desclot fou possiblement un historiador i funcionari reial anomenat Bernat Escrivà. Aquest, gràcies a la seva facilitat d'accés als arxius i als seus coneixaments reials, va escriure una crònica basada en el regnat del rei Pere II el Gran anomenada "Llibre del rei En Pere".L'obra, principalment, es basa en: la conquesta de Sicília, la invasió de Catalunya per part dels francesos i el seu últim alliberament. D'aquesta obra se'n destaca el rigor i l'objectivitat. -
Jan 1, 1259
Cerverí de Girona
-
Jan 1, 1265
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner fou un militar, administrador i polític català. És conegut perquè va escriure una de les grans cròniques, en la que abasta el període més llarg de totes: des del naixement de Jaume I (1208) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).Aquesta obra és escrita en primera persona. Els passatges més destacats de l'obra són els que descriu l'expedició dels catalans a l'Orient comandats per Roger de Flor. D'aquesta se'n destaquen els recursos joglarescos i un llenguatge viu. -
Oct 5, 1319
Pere III el Cerimoniós
Pere III fou rei de la Corona d'Aragó durant part del s.XIV. Va incorporar Mallorca, la Cerdanya i el Rosselló. Aquest va escriure una de les quatre cròniques on abasta els regnats de Pere III i d'Alfons III el Benigne. Aquesta obra va ser dirigida pel mateix monarca i relata els fets polítics amb molta objectivitat. A la crònica es narra la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels a València i Aragó. -
Jan 1, 1327
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis fou membre d'una família burgesa benestant dedicada al comerç. Ell va entrar de jove a l'ordre franciscà. Va viatjar per Europa i va visitar universitats i convents. Les seves obres pretenen recuperar la confiança en els valors religiosos a causa de la crisis de l'esglèsia. La seva senzilla i directa obra expresa llargues i detallades argumentacions religioses i moralitzadores. Va fer servir la ironia per criticar. Fou un dels escriptors medievals més llegits i traduït. -
Jan 1, 1340
Bernat Metge
Bernat Metge, funcionari de la Cancelleria reial i secretari del rei Joan I, fou qui intrduí l'humanisme a Catalunya. Desprès de la mort inesperada del rei el van tancar acusat de irregualritats diverses de la condemna de l'ànima del rei. Mesos desprès va ser alliberat. A causa de aquesta estada a la presó i més tard en llibertat, va escriure "Lo Somni" on val demostrar la seva innocència i guanyar-se la confiança del nou monarca i tornar a treballar a la Canceleria reial. -
Jan 1, 1380
Jordi de Sant Jordi
Jordi de Sant Jordi fou un cavaller del rei Alfons el Magnànim que participà en varies campanyes militars per conquerir les illes de Còrsega i Serdenya. De les seves obres se'n concerven divuit poemes. Les seves poesies eren destacades pel to sincer. Aquesta sinceritat reflecteix situacions i sentiments viscuts per ell mateix. Un dels poemes més destacat junt amb els "Estamps" és "Presoner". Aquest poema va ser escrit arran del seu empresonament, on hi manifesta tristesa i solitud. -
Jan 1, 1397
Ausiàs March
Ausiàs March fou un falconer reial, cavaller i noble. Va partisipar en diverses campanyes militars i finalment es va retirar de la vida militar per dedicar-se a la poesia. La seva obra està formada per cent vint-i-vuit poemes, tots ells classificats en quatre grups segons la temàtica: Cants d'amor, Cants de mort, Cants morals, Cant espiritual. És conciderat un dels millors poetes de la literatura catalana perquè va saber plasmar amb sinceritat els sentiment més destacats: l'amor i la mort. -
Jan 1, 1400
Jaume Roig
Jaume Roig fou un metge de gran prestigi i és l'autor de una de les obres de gran prestigi del s.XV anomenada: Espill. L'obra és una crítica contra les dones, que són totes indignes, tret d'Isabel Pellicer (l'esposa real de Jaume Roig) i de la Mare de Déu. -
Jan 1, 1413
Joanot Martorell
Joanot Martorell fou un cavaller noble que també va participar en les campanyes militar del rei. Li agradaven molt les aventures, afers cavallerescos i les expedicions. Aquest va escriurela novel·la cavallaresaca més important de la literatura catalana: Tirant lo Blanc. Aquesta novel·la és conciderada moderna, ja que deixa de banda l'esperit medieval i es basa en l'ideal cavalleresc i la relidiositat per formar un esperit nou, basat en la raó i els plaers de la terra. -
Jan 1, 1435
Joan Roís de Corella
Joan Roís de Corella fou un religiós autor de poemes i proses mitològiques i religioses d'un caràcter literari coherent. Va escriure proses i poemes inspirats en les obres clàssiques d'Ovidi o de Sèneca. És un dels autors clau en la transformació de la literatura medieval a la literatura renaixentista. -
Jan 1, 1579
Francesc Vicent Garcia
Francesc Vicent Garcia fou sacerdot de Vic entre altres càrrecs eclesiàstics importants. És considerat el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La seva obra reuneix tots els gèneres. Va seguir els models dels autors castellans del moment, tant en l'aspecte formal com en la temàtica i va fer servir un llenguatge bastant castellanitzat a causa de les guerres polítiques però alhora elegant i ple d'ironia.