REVOLUCIONS LIVERALS

  • El motí del Te

    El motí del Te
    El Motí del te va tenir lloc el 16 de desembre de 1773 a Boston, Massachusetts, on es va llançar al mar 3 carregaments de te. Un grup de colons disfressats d'amerindis va llançar al mar la càrrega de te de tres vaixells britànics. Va ser un acte de protesta dels colons nord-americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la guerra d'independència dels Estats Units (EUA).
  • Declaració de la Revolució Americàna

    Declaració de la Revolució Americàna
    Des del segle XVII i durant el segle XVIII a la costa oriental d’Amèrica del Nord van formar-se tretze colònies angleses (Nova Anglaterra). La Revolució americana és l’esclat del conflicte entre els colons de Nova Anglaterra i la Gran Bretanya, que va culminar amb la independència dels primers i en la formació del primer govern fonamentat en les idees d’igualtat i llibertat.
  • Batalla de Yorktown

    Batalla de Yorktown
    La batalla de Yorktown es va iniciar el 26 de setembre de 1781 amb l'atac dels nord-americans i els seus aliats francesos als bastions i fortificacions aixecats pels britànics a les afores de la ciutat de Yorktown. Al no poder resistir l'atac, les forces britàniques van recular i es van quedar assetjades a l'interior de la ciutat.
  • Revolució Francesa

    Revolució Francesa
    La Revolució francesa va ser un moviment polític, social i ideològic que es va desenvolupar a França, des de l'any 1789 fins al 1804. Es va iniciar amb la Presa de la Bastilla, el 14 de juliol de 1789, i va acabar amb la coronació de Napoleó Bonaparte com a emperador dels francesos, el 2 de desembre de 1804.
  • Directori presa de la Bastilla

    Directori presa de la Bastilla
    La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que va tenir lloc el 14 de juliol de 1789. La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt als Parisencs, és per tradició, considerat com l'inici del final de l'Antic Règim i el començament de la Revolució Francesa.
  • La monarquia constitucional

    La monarquia constitucional
    La monarquia constitucional francesa fa referència al sistema de govern instaurat a França el 1792. Es va situar entre la monarquia absoluta del rei Lluís XVI i la Primera República, i va durar del 4 de setembre de 1791 fins al 21 de setembre de 1792. Regne francès a 1792, abans de la seva desaparició.
  • Declaració dels drets de l'home i el ciutadà

    Declaració dels drets de l'home i el ciutadà
    Aquesta llei consisteix en la igualtat és la paraula d'ordre de la Declaració de 1793. Així des de l'article 3, és previst que "Tots els homes són iguals per naturalesa i davant la llei". La igualtat és també el primer dret presentat a l'article 2 (venen aleshores la llibertat, la seguretat i finalment la propietat). Per als redactors de la Declaració de 1793, la igualtat no és només civil (en drets), sinó també natural (article 3).
  • Primera república de convenció

    Primera república de convenció
    El directori va ser la penúltima forma de govern adoptada per la Primera República Francesa, durant la Revolució francesa. Establert per la Constitució de l'Any III que va aprovar la Convenció termidoriana, es va iniciar el 26 d'octubre del 1795, i va acabar amb el cop d'Estat del 18 de brumari de l'Any VIII (9 de novembre del 1799) que va instaurar el Consolat. Després del període del Terror imposat per l'ala més extremista dels Jacobins, es va produir un retorn cap a posicions més moderades.
  • El consolat

    El consolat
    Després del cop d’Estat de 18 de Brumari de l’any VII (novembre de 1799), Napoleó Bonaparte va fer-se amb el poder a França. D’aquesta manera, després de deposar el govern del Directori, Napoleó va emprendre una sèrie de reformes institucionals que van instaurar el Consolat, un règim personalista basat en l’enorme capacitat política de la seva figura i que tenia per objectiu refermar les conquestes de la Revolució.
  • Batalla de Trafalgar

    Batalla de Trafalgar
    La batalla de Trafalgar, també coneguda com el combat de Trafalgar, va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la tercera coalició iniciada pel Regne Unit, Àustria, Rússia, Nàpols i Suècia per intentar enderrocar a Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.
  • Congrés de Viena

    Congrés de Viena
    El Congrés de Viena va ser una trobada internacional celebrada a la capital austríaca, convocada per restablir les fronteres d'Europa després de la derrota de Napoleó Bonaparte i reorganitzar les ideologies polítiques de l'Antic Règim.
    La seva intenció era retornar Europa a la situació anterior a la Revolució francesa, no només per restablir les fronteres nacionals trastornades 20 anys abans, sinó també per assegurar un equilibri de poder que evités una sèrie de conflictes armats a gran escala.
  • La batalla de Waterloo

    La batalla de Waterloo
    La batalla de Waterloo va ser un combat que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a les proximitats de Waterloo, una població de l'actual Bèlgica situada a uns vint quilòmetres al sud de Brussel·les, en què es va enfrontar l'exèrcit francès, comandat pel emperador Napoleó Bonaparte, contra les tropes britàniques, neerlandeses i alemanyes, dirigides pel duc de Wellington, i l'exèrcit prussià del mariscal de camp Gebhard von Blücher.
  • Revolució liberal

    Revolució liberal
    Revolució liberal és un terme d'ús historiogràfic amb què es designa la revolució política inclosa en el procés de transformacions revolucionàries en tots els àmbits amb què es tanca l'Edat Moderna i comença l'Edat Contemporània. El component econòmic d'aquest canvi és la Revolució industrial i el component social la Revolució burgesa.