Revolució rusa

  • Guerra a Europa

    van ser a causa de: Els enfrontaments colonials, Les rivalitats entre les potències, Els conflictes balcànics,Aliances militars i cursa d'armaments
  • Assasinat al archiduc austrohungar

    El 28 de juny de 1914 l'hereu de l'Imperi austrohongarès, Francesc Ferran, va ser assassinat a Sarajevo, capital de Bòsnia. L'atemptat el va cometre un estudiant bosnià relacionat amb les organitzacions nacionalistes sèrbies.
  • Declaració de Guerra

    Àustria, animada per Alemanya, va acusar Sèrbia d'haver instigat el magnicidi i li va declarar la guerra el 28 de juliol. Rússia hi va intervenir per protegir Sèrbia i va declarar la guerra a Àustria. Al seu torn, Alemanya, aliada d'Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França. El Regne Unit va declarar la guerra a Alemanya i a Àustria quan els exèrcits alemanys van envair Bèlgica, aliada de França. Tan sols Itàlia es va mantenir neutral al principi.
  • Guerra de les trinxeres

    Al final del 1914 Turquia va entrar a la guerra, l'any següent ho van fer Itàlia i Bulgària i, el 1916, s'hi va incorporar Romania. Aquell mateix any, els alemanys van llançar una nova ofensiva al front occidental, però a la batalla de Verdun els francesos van resistir durant mesos. Al juliol els britànics i els francesos van atacar, amb poc èxit, les línies alemanyes (batalla de Somme).
  • L'entrada de EUA a la guerra

    La retirada de Rússia la va compensar la intervenció dels Estats Units, que, després que un submarí alemany enfonsés el transatlàntic Lusitania, va decidir entrar també a la guerra. Tot i que la guerra ja s'havia estès a les colònies, la presència dels Estats Units va comportar la mundialització definitiva del conflicte.
  • La revolució russa i la caiguda del tsarisme

    El 23 de febrer del 1917 hi va haver una gran manifestació a Petrograd , seguida d'una vaga general i d'amotinaments a les casernes. El tsar va abdicar i es va proclamar una república dirigida per un govern provisional, que es va comprometre a convocar eleccions constituents per convertir Rússia en una democràcia parlamentària.El descontentament popular va pujar i els soviets, que demanaven la retirada de la guerra, van començar a exigir la destitució del govern.
  • La Revolució d'octubre.

    Els bolxevics van anar guanyant el suport de la majoria dels soviets. El seu líder, Lenin, va tornar a Rússia de l'exili i va propugnar les anomenades Tesis d'abril, en què marcava la ruta que calia seguir: enderrocar el govern provisional i instaurar un govern de soviets obrers i pagesos, signar la pau amb Alemanya, repartir les terres entre els pagesos, cedir la direcció de les fàbriques als obrers, nacionalitzar la banca i reconèixer les nacionalitats de l'Imperi.
  • Els bolxevics al poder

    Els bolxevics el dia 25 d'octubre del 1917. Els revoltats van ocupar la ciutat de Petrograd, van prendre el Palau d'Hivern i van destituir el govern provisional. La revolució es va estendre ràpidament per Moscou i els nuclis industrials del país.
  • El final de la guerra

    El 1918, al front oriental, els britànics, els francesos i els italians van derrotar els austríacs i els seus aliats. Els imperis austrohongarès i turc van demanar l'armistici*, i els combats es van aturar.Al front occidental, els alemanys van ser derrotatst i van firmar l'armistici per acabar amb la guerra
  • L'organització de la pau

    El gener del 1919 es va inaugurar a París una conferència per establir les condicions de pau. El tractat més important va ser el Tractat de Versalles, que va imposar les condicions de pau a Alemanya. Una altra sèrie de tractats es van signar amb Àustria, Bulgària, Hongria i l'Imperi turc. En conjunt, es va imposar fragmentació dels imperis i la remodelació de les fronteres europees.
  • Nous problemes, nous conflictes

    Les conferències de pau no van tancar les ferides de la guerra; al contrari, van obrir noves renyines. Els alemanys van considerar les condicions imposades pel Tractat de Versalles com una humiliació, la qual cosa en va acabar exacerbant el nacionalisme i l'anhel de revenja. També Itàlia va plantejar la seva frustració pel fet de no rebre les reivindicacions territorials que havia demanat i hi va créixer un moviment nacionalista.