-
Presa de la Bastilla
L'airada població de Paris es va llançar a l'asalt de la presa de la Bastilla, una antiga fortalesa que s'havia convertit en símbol del despotisme reial. La seua caiguda en mans del poble va constituir el vibrant començament de la Revolució Francesa. -
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
El 26 d'agost de 1789 l'Assemblea Nacional Constituent francesa va aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, convertint-se en un llegat fonamental de la Revolució Francesa. Aquesta va reconéixer els drets i les llibertats individuals, així com la igualtat davant la llei i els impostos. -
Period: to
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
En la primera etapa de la revolució, la burgesia moderada va intentar arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per a convertir França en una monarquia constitucionalni parlamentària. D'aquesta manera, l'Assamblea Nacional Constituent va abolir els pilars de l'Antic Règim. -
Constitució 1791
La constitució basada en la seperació de poders, la soberania Nacional i la igualtat legal va ser només per als homes majors de 25 anys amb una certa riquesa. -
Assalt al Palau Reial
El 10 d'agost de 1792, el palau de les Tulleries va ser assaltat pels insurgents, membres de les seccions parisenques i dels sans-culottes de París, juntament amb les tropes «federades». Un mes després es va proclamar la República, mentre la família reial era tancada en el Temple. -
Period: to
Convenció girondina
La república va quedar en mans dels girondins, representants del sector més moderat de la burgesia. La nova assamblea es va anomenar Convenció Nacional elegida pel sufragi universal masculí.
Van ser acusats de traïció, condemnats a mort i executats en la guillotina, els reis Lluís XVI i Maria Antonieta. Això provocà l'aliança de les monarquies europees, formant una coalició absolutista contra França, mentre que dins del país esclataren revoltes contrarevolucionàries i conspiracions reialistes. -
Period: to
REPÚBLICA SOCIAL
La traïció del rei i la invasió militar van provocar la revolta de les classes populars. El 10 d'agost de 1792 es va produir l'assalt al palau reial de les tulleries, es va empresonar la família reial i es va proclamar la república en semptembre del mateix any. Amb això s'iniciavala fase més radical de la Revolució Francesa. -
La execució del reino Lluis XVI
El rei Llius XVI va ser executat en la guillotina per govern revolucionari de la Convenció, el 21 de gener de 1793. Va ser culpar per la conspiració contra la llibertat publica. -
Execució de Lluís XVI
El rei Lluís XVI va ser condemnat a mort en la guillotina pel govern revolucionari de la Convenció, el 21 de gener de 1793, declarat culpable de conspiració contra la llibertat pública i d'atemptat contra la seguretat nacional. -
Constitució de 1793
La constitució francesa de 1793 va ser la primera constitució republicana francesa, redactada per la Convenció Nacional i aprovada el 24 de juny de 1793. Aquesta garanteix a tots els francesos igualtat, llibertat, seguretat, propietat, deute públic, lliure exercici de cultes, instrucció comuna, negocis públics, llibertat indefinida de la premsa, dret de petició, dret de reunió en societats populars, i el gaudi de tots els drets de l'home. -
Period: to
Convenció jacobina
Els jacobins, sector més radical de la burgesia, feren seues les demandes dels sectors populars, aconseguiren el poder i la revolució entrà en la seua fase més extrema.
Es promulgà una nova constitució que reconeixia la soberania popular i el dret a la igualtat social. L'executiu quedà en mans d'un Comité de Salvació Publica, dirigit per Robespierre.
Per acabar amb la invasió austríaca s'organitzà una lleva en massa i per als conspiradors s'impulsà la política del Terror. -
Period: to
REPÚBLICA CONSERVADORA O DIRECTORI
La burgesia tornà a prendre el control de la revolució, entrant en l'última fase. S'anularen les lleis jacobines i es promulgà el retorn dels exiliats a causa del Terror. La constitució de 1795 otorgà el poder executiu a un govern col·legiat i va restablir el sufragi censatari.
El nou Directori va viure en una inestabilitat sempre, ja que va haver de fer front a l'oposició de l'aristocràcia idels sans-culottes.
EL 1799 Napoleó Bonaparte va protagonitzar un colp d'Estat que posà fi al Directori. -
Constitució de 1795
La Constitució de l'any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa. Va ser aprovada el 22 d'agost de 1795, i té com a introducció la Declaració dels Drets i Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795. -
Colp d'Estat de Napoleó
“18 de *Brumario” és una data del calendari republicà francés, equivalent al 9 de novembre de 1799, en la qual Napoleó Bonaparte va executar un colp d'estat que va acabar amb el Directori i, com a conseqüència es va donar fi a la Revolució Francesa del segle XVIII. -
Period: to
EL CONSOLAT
L'any 1799 Napoleó Bonaparte va ser nomenat cònsol i es va inaugurar el Consolat, que es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari. Napoleó pretenia posar fi a la inestabilitat política dels anys de la revolució, consolidar alguns dels principis revolucionaris i fomentar la reactivació econòmica, mitjançant un govern que representara els interessos de la burgesia. -
Coronació de Napoleó com a emperador
El 9 de novembre de 1799, Napoleó Bonaparte va ser nomenat Primer Cònsol de França després d'un colp d'estat. Prompte va aconseguir l'afecte de tot el poble francés. Gràcies a que l'ambició de Napoleó Bonaparte no va frenar, el 2 de desembre de 1804, en la catedral de *Notre Dóna'm, va ser nomenat Emperador -
Period: to
L'IMPERI NAPOLEÒNIC
Al 1803, Napoleó inicià la conquista d'Europa i al 1804 es va fer coronar emperador pel papa. L'organització d'un gran exèrcit i l'ús de noves tàctiques militars li van permetre derrotar les monarquies europees.
La victòria napoleònica a Austerlitz marcà el moment àlgid de la superioritat napoleònica.
Al 1811, l'imperi napoleònic es trobava en el seu zenit, s'estenia des d'Alemanya fins Espanya i, llevat de la Gran Bretanya, bona part d'Europa estava sota el control de França. -
Batalla d'Austerlitz
Al desembre de 1805 l'exèrcit de Napoleó Bonaparte va derrotar en Austerlitz a les forces combinades d'Àustria i Rússia, que els superaven en número. L'anomenada "batalla dels tres emperadors" és considerada com una de les més brillants de la història militar en el que a estratègia es refereix. A més va marcar el moment àlgid de la superioritat napoleònica. -
Batalla de Waterloo
El 18 de juny de 1815, l'exèrcit francés comandat per Napoleó Bonaparte, va ser derrotat pels exèrcits britànic i de Prússia en la Guerra de Waterloo. La derrota va acabar amb la guerra de 23 anys entre França i els estats aliats europeus. Desprès de la derrota, Napoleó va abdicar i fou desterrat a l'illa de Santa Elena, on va morir el 1821.