-
1789
Causes del començament de la revolució francesa
La difusió de les idees liberals, que va permetre a molts francesos conèixer una forma de govern alternativa a l'absolutisme.
El descontentament de molts pagesos i artesans, que vivien en condicions miserables i que, a la dècada de 1780, van ser víctimes d'una crisi de subsistències, i de la burgesia, que, tot i no tenir problemes econòmics, volia aconseguir poder polític.
Que hi hagués una revolució Americana l'any 1766
El deute reial. -
1789 (Maig)
El rei convoca les Corts Generals, on la burgesia s'autoproclama. Llavors es convoca l'Assamblea Nacional. -
1789 (14 Juliol)
Presa de la Bastilla -
1789 (4 Agost)
Es redacten els drets del home i del ciutada -
1791
Es redacta la primera constitució -
1792
Lluis XVI es destituit per l'Assamblea Nacional -
1793 (Gener)
Luis XVI i Maria-Antonieta són guillotinats -
1793 (Juny)
Els jacobins van aconseguir el poder, i van aplicar una serie de regles per afavorir els sans-culottes. El govern jacobí, encapçalat per Maximilien de Robespierre, va perseguir amb duresa els partidaris de la monarquia i també els republicans crítics amb la política jacobina. Aquest govern va ser anomenat Terror debut a que entre el 1793 i el 1794 a França van ser executades més de 50.000 persones. -
1794
L'alta burgesia, atemorida i descontenta amb la política del Terror, va aconseguir que el 1794 Robespierre fos detingut i guillotinat. Els sans-culottes no van defensar Robespierre perquè aquest havia dictat un màxim per als salaris i havia fet executar alguns dels seus líders. -
1799
Després de la caiguda de Robespierre, l'alta burgesia va recuperar el poder. El nou govern va suprimir les lleis jacobines que havien afavorit les classes populars, va restablir el sufragi censatari i va defensar la propietat privada per damunt de qualsevol altre dret. Aquesta etapa, que va durar fins al 1799, es coneix amb el nom de Directori.
L'any 1799 el general Napoleó Bonaparte va fer un cop d'estat amb el suport de l'alta burgesia. -
1804
. Napoleó va posar fi a les lluites entre els jacobins i els absolutistes i va actuar com un governant liberal que defensava els interessos de l'alta burgesia. Per ell, la millor garantia per evitar el retorn dels Borbó era fundar una nova dinastia de monarques liberals. Per això el 1804, després de consultar-ho als francesos en un plebiscit, es va fer coronar emperador. -
1812
L'Imperi napoleònic el 1812. Napoleó va continuar la guerra contra les potències absolutistes i el Regne Unit, que, malgrat ser liberal, es va afegir a la guerra perquè temia que França esdevingués massa poderosa. La importància que Napoleó donava al coneixement del terreny i la facilitat amb què desplaçava les tropes durant la batalla, entre altres estratègies innovadores, li van permetre dominar gran part d'Europa.
Quan Napoleó conqueria un pais establia un regim liberal aliat. -
1815
Napoleó va ser derrotat per una aliança de països europeus en la batalla de Waterloo el 1815. Aquesta derrota va representar el restabliment de l'absolutisme a la major part d'Europa. A França, els Borbó van recuperar el tron després de més de dues dècades de governs liberals, i el país va retornar a les fronteres anteriors a l'etapa napoleònica, tal com van acordar les potències vencedores, reunides en el Congrés de Viena. -
1830
La revolució de 1830 va suposar la fi definitiva de l'Antic Règim a França. Carles X de Borbó va ser destronat i la burgesia va entronitzar el liberal Lluís Felip d'Orleans. S'havia implantat novament una monarquia constitucional, basada en la separació de poders, la igualtat davant la llei, els drets i les llibertats individuals i el sufragi censatari. -
1848
La monarquia de Lluís Felip d'Orleans no va satisfer amplis sectors de la població, que quedaven exclosos del dret de vot. Es considerava, a més, que el rei afavoria els interessos de la burgesia més rica i, alhora, limitava les llibertats individuals. Aquesta oposició va desencadenar la revolució de 1848, que va provocar la caiguda de Lluís Felip d'Orleans i la proclamació de la República. Regim democratic/ amblies llibertats/ sufragi universal masculí.
