Revolucion francesa

REVOLUCIÓ FRANCESA

  • Presa de la Bastilla

    Presa de la Bastilla
    La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que va tenir lloc el 14 de juliol de l'any 1789.
    La Bastilla va ser una fortalesa medieval situada a París, utilitzada com a presó estatal, que simbolitzava el poder absolut de la monarquia. Els revolucionaris parisencs, eren ciutadans que estaven descontents perquè vivien en una crisis econòmica i falta de menjar, per tant, van assaltar-la.
  • Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

    Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
    La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, va ser establert per l'Assemblea Nacional de França, és un document de drets civils de la Revolució Francesa, inspirada per filòsofs de la il·lustració.
  • Period: to

    MONARQUIA CONSTITUCIONAL

    Va ser impulsada per la burgesia moderada, que aspirava a abolir l'Antic Règim, escollir un parlament per sufragi censatari i establir una constitució (liberalisme moderat).
  • Constitució (liberalisme polític)

    Constitució (liberalisme polític)
    La Constitució francesa del 1791, va ser la primera Constitució francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Nacional el 3 de setembre de 1791. Aquesta contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França com una monarquia constitucional.
  • Assalt al palau reial

    Assalt al palau reial
    L'assalt al Palau de les Tulleries, també conegut com la insurrecció del 10 d'agost, va ser un moment decisiu de la Revolució Francesa en el que els revolucionaris armats de París van envair la residència del rei Lluís XVI de França i van massacrar els seus guàrdies suïssos. Aquest esdeveniment va suposar l'abolició de la monarquia francesa i l'inici d'una nova fase de la Revolució.
  • Period: to

    REPÚBLICA SOCIAL

    La burgesia radical, empresa per a les classes populars, va proclamar la república i va democratitzar el sistema polític (sufragi universal masculí) i la societat (lleis socials) en un sentit igualitari.
  • Constitució (democràcia social)

    Constitució (democràcia social)
    La Constitució de 1793, també coneguda com la Constitució de l'Any I o la Constitució de la Primera República francesa, és un text constitucional redactat durant la Revolució Francesa. Es va promulgar el 24 de juny de 1793, sota el lideratge dels jacobins i va ser el marc jurídic de la República durant un breu període, encara que mai no va arribar a ser implementada plenament.
  • Execució de Lluís XVI

    Execució de Lluís XVI
    L'execució de Lluís XVI, va tenir lloc el 21 de gener del 1793, aquest va ser un dels esdeveniments més importants de la Revolució Francesa. Aquesta execució va ser realitzada a la plaça de la Revolució (actual plaça de la Concòrdia), anteriorment coneguda com la plaça de Lluís XV. La Conservació Nacional va condemnar la mort del rei el 17 de gener en una votació seguida pel consell de Jean-Paul Marat.
  • Caiguda dels jacobins

    Caiguda dels jacobins
    La caiguda dels jacobins el 1794 va marcar la fi del període més radical de la Revolució Francesa, conegut com el Regnat del Terror. Els jacobins, liderats per Robespierre, havien assumit el control del govern revolucionari i estaven executant milers de persones acusades de ser enemics de la revolució.
  • Constitució (liberalisme polític)

    Constitució (liberalisme polític)
    La Constitució de l'any III és el text que va establir el directori durant la Revolució Francesa. Aprovada en referèndum el 5 de fructidor de l'any III (22 d'agost de 1795), la Constitució de 1795 té com a preàmbul la Declaració dels Drets i Deures de l'Home i del Ciutadà. Inclou el Codi de delictes i penes.
  • Period: to

    REPÚBLICA CONSERVADORA

    Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va implantar el liberalisme moderat.
  • Inici del retorn dels exiliats

    Inici del retorn dels exiliats
    L'Inici del retorn dels exiliats està vinculat a les conseqüències de la Revolució Francesa i el conflicte entre França i España. Durant la guerra del Règim del Terror (1793-1795), molts espanyols monàrquics i religiosos van haver de fugir a causa de la persecució política.
  • Cop d'estat de Napoleó

    Cop d'estat de Napoleó
    El cop d'estat de Napoleó Bonaparte, conegut com el cop d'estat del 18 Brumari (9 de novembre del 1799), va ser el moment en què Napoleó va prendre el poder a França i va posar fi al govern del Directori, que estava debilitat per la corrupció i les cisis internes. Aquest cop d'estat va ser planificat amb l'ajuda dels polítics com Emmanuel Sieyès i altres aliats.